Resultats de la cerca
Es mostren 1590 resultats
apercepció
Filosofia
Acte conscient de reconèixer l’objecte percebut.
La distinció entre apercepció i percepció fou establerta per Leibniz, que, oposant-se als cartesians, els quals solament consideraven les percepcions de les quals hom tenia consciència, afirmà que existien percepcions vagues que no eren objecte de reflexió recollint aquesta diferència, introduí el nom apercepció per a designar les percepcions acompanyades de consciència A la Crítica de la raó pura , Kant distingí l' apercepció empírica , acte de relacionar una representació amb la consciència de si, i l' apercepció transcendental o pura , que és la consciència de si, és a dir, el…
Sant Miquel a Aramunt (el Pont de Claverol)
Art romànic
D’aquesta capella, segurament d’origen medieval, no n’hi ha notícies històriques fins al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Fructuós d’Aramunt consta que la capella de Sant Miquel estava en bon estat i tenia un sol altar L’any 1904 fou segregada d’Aramunt i inclosa a la parròquia de Montesquiu Aquesta capella era el centre de la caseria de Sant Miquel, inundada pel pantà de Sant Antoni vers l’any 1918 A l’hivern del 1945, amb la baixada de les aigües del pantà, és descobriren abundants enterraments al voltant d’un edifici de naturalesa indeterminada A partir d’…
Carl Sprague Ruggles
Música
Compositor nord-americà.
De jove estudià composició amb John Knowles Paine i es guanyà la vida com a violinista als teatres de Boston Fou director de l’orquestra de Winona, Minnesota 1908-12, i posteriorment s’establí a Nova York 1917 En 1938-43 ensenyà composició a la Universitat de Miami A partir del 1920 formà part durant dues dècades de l’International Composers’ Guild, juntament amb Ch Ives, E Varèse i H Cowell, tot i que les seves obres no tonals i polifòniques tenen poc a veure amb les dels seus collegues La seva música és dissonant, atonal molt abans que això fos una pràctica corrent, i no segueix…
Església del Secà de Sant Pere (Lleida)
Art romànic
Aquesta església era situada al peu de l’actual Secà o Secanet de Sant Pere, barri perifèric al nord de la ciutat de Lleida Segurament estigué dedicada a sant Pere Fins fa uns vint anys, en l’encreuament de la carretera que puja al Secà amb la d’Albesa hi havia les restes d’una estructura murària de forma cúbica, constituïda per cinc filades de carreus horitzontals que arribaven als 180 cm d’alçada, i que podria ser la cantonada sud-occidental de l’església El seu tipus d’aparell, carreus de 30 cm d’alçada falcats amb còdols, és l’habitual a la zona durant el segle XII i XIII Cal afegir que…
Oliver Goldsmith
Literatura
Teatre
Poeta, novel·lista i dramaturg irlandès.
Fill d’un eclesiàstic, estudià teologia i inicià la carrera de medicina a Edimburg El 1759 fundà el periòdic The Bee i collaborà en The Public Ledger , on publicà Chinese Letters 1762, que, amb el títol de The Citizen of the World , fou reimpresa més tard The Traveller 1764, extens poema filosòfic, recull els records dels seus viatges per França, Alemanya, Itàlia i Suïssa 1755-56 Aquests viatges influïren també The Vicar of Wakefield 1766, novella que ofereix un retrat de la vida familiar i que hom pot relacionar amb la novellística de Richardson, Fielding, Sterne i Smollet La…
Nicolas Malebranche
Filosofia
Filòsof francès.
Membre de l’Oratori 1660, intentà de conciliar i de sintetitzar el cartesianisme i l’augustinisme La seva primera obra, De la recherche de la vérité 1674-78, suscità objeccions teològiques per part d’Antoine Arnauld, al qual respongué Malebranche amb el Traité de la nature et de la grâce 1680 Deixeble molt lliure de Descartes, intentà de relacionar la raó i la fe, que Descartes havia separat Segons ell, així, la raó humana, emanació de la raó divina, és constantment aclarida per aquesta, i la veritable filosofia s’identifica amb la religió Sostingué la teoria de la visió de les…
poblat ibèric dels Estinclells
Poblat ibèric del terme municipal de Verdú (l’Urgell).
Es tracta d’un nucli de petites dimensions uns 3 000 m 2 , situat damunt d’un tossal de poca alçada i format per una sèrie de cases que s’adossen a una muralla de forma ovalada i que comparteixen parets mitgeres Les cases són notables per la seva relativa complexitat tres espais diferenciats en planta i la superfície relativament gran uns 50 m 2 , que cal duplicar tenint en compte que és segura l’existència d’un pis superior Al centre de l’assentament hi havia una cisterna Fundat a la segona meitat del s III aC, el seu abandonament, entorn del 200 aC, s’ha de relacionar…
àguila

Figura de l’Àguila de La Patum de Berga
© Fototeca.cat
Folklore
Figura d’entremès pròpia de diverses poblacions catalanes (Agramunt, Berga, Palma, Girona, Olot, Pollença, Sitges, Valls, Vilafranca del Penedès, etc).
És representada encara a Valls àguila de Valls , en la festa major 24 de juny, per un ninot que duu un colom blanc a la boca, el qual evoluciona davant les autoritats al so d’una música peculiar de gralles hom diu que fa la balladeta L’àguila acompanya altres comparses gegants, gegantons, nans, cavallets, dracs, etc al ball de l’àguila , que forma part de les festes de La Patum de Berga el dia de Corpus, de manera similar al ball de les àguiles de Pollença, celebrat el 2 d’agost i datat des del segle XVI, o a la disfressa d’àguiles que hom feia a Palma fins al segle XIX Cal relacionar…
Castell de Bellvei
Art romànic
Aquest castell apareix documentat per primera vegada l’any 1037 en la concòrdia feta entre l’abat Guitard de Sant Cugat del Vallès i Bernat Otger, senyor del castell de Castellet, en la qual s’esmenta la torre que fou de Tedbert, anomenada Bellvei Aquesta torre fou una fortalesa menor del terme de Castellet i originà un petit llinatge de cavallers a partir del segle XII cognomenat Bellvei El 1186 ja s’esmenta un Guillem de Bellvei que donà al monestir de Sant Cugat un honor en el terme de Calders Segons el fogatjament del 1358 el senyor de Bellvei posseïa trenta-dos focs al seu castell El…
Bernardo Pisano
Música
Compositor italià.
Es formà a la catedral de Florència, de la qual esdevingué mestre de capella l’any 1512 A partir del 1514 estigué actiu a Roma com a cantor de la capella dels papes Mèdici Escriví una collecció de responsoris de Setmana Santa, arranjaments polifònics de canzonette i ballate estròfiques profanes i alguns madrigals que poden considerar-se uns dels primers del segle XVI i que, en essència, ja contenen les principals característiques del madrigal italià que es desenvolupà alguns anys més tard Una de les seves produccions més interessants és la collecció de madrigals Musica sopra le canzone del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina