Resultats de la cerca

Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , que exercí fins a la jubilació 2013 Els anys 1979-94 formà part de la comissió tècnica de la Fundació Jaume Bofill Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’ Església catòlica  en el món d’avui Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha estat professor convidat en diverses universitats europees i a la Universitat de Boston Ha publicat, entre d’…

La cerimònia és descrita en el Llibre dels morts el difunt, introduït per Anubis i Ma'at, deessa de la veritat, davant Osiris, nega els propis pecats aleshores Thot li pesa el cor i l’admet o no al reialme d’Osiris Hom en retroba l’analogia en altres religions Tema iconogràfic comú a l’art funerari egipci, fou introduït a l’Occident a través de l’art copte Qui sosté les balances sol ésser l’arcàngel Miquel

Fenomen propi de comunitats primitives, apareix a totes les llengües Moltes religions prohibeixen alguns noms sagrats els hebreus substitueixen el nom de Jahvè pel d’Adonai, ‘Senyor’, costum conservat per la litúrgia cristiana en la lectura de la Bíblia Els lingüistes n'han postulat l’existència per explicar-se la manca de mots indispensables en algunes llengües, com el cas d’una manca de base indoeuropea comuna per a noms de mals físics, com sordesa, ceguesa, etc

Entre el 1159 i el 1173 féu un llarg viatge a l’Orient fins a Bagdad Una tria de les seves notes constitueix un llibre en hebreu, Massa'ot ‘Viatges’, el qual, ultra la seva importància per a conèixer l’estat de les comunitats jueves dels països visitats, recull notícies d’història, economia, costums, religions, antiguitats, ruïnes, etc La seva obra inclou la descripció més antiga de la ciutat de Barcelona i, especialment, del call barceloní

Fill de Ptolemeu I i de Berenice, es casà amb Arsínoe, filla de Lisímac 288 aC, i amb la pròpia germana 278 aC, d’aquí el seu sobrenom L’èxit contra els selèucides Antíoc I 280-272 aC i Antíoc II 260-253 aC convertí Egipte en la primera potència naval de la Mediterrània Amb ell, la dinastia ptolemaica arribà al seu cim protegí Callímac i Teòcrit, enriquí la biblioteca d’Alexandria i afavorí les religions grega i egípcia

Estudià filosofia i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i fou ordenat sacerdot 1954 El 1960 fou nomenat professor de teologia i director de l’institut de recerca ecumènica a la Universitat de Tübingen L’any 1962 fou nomenat peritus pel papa Joan XXIII, i des del concili II del Vaticà —on actuà com a expert— es caracteritzà com a eclesiòleg amb un conjunt d’obres situades en aquell nivell de crítica i interrogació que ha de precedir tot moment d’actualització Les seves obres Die Kirche ‘L’església’, 1967 i  Unfehlbar Eine Anfrage ‘La infallibilitat Un interrogant’, 1970…

Fou un fenomen concomitant de les unificacions polítiques de l’antiguitat, l’hellenística primer i la romana després Divinitats de distintes nacions, però amb la mateixa funció, s’integraren en un sol culte el cas més típic és la parificació dels panteons grec i romà, o bé divinitats de diferent funció constituïren una entitat divina polifacètica cas de Serapis A la darreria del paganisme el culte solar entrà com a component de moltes religions, entre elles el mitraisme i la religió oficial romana

Durant la Reforma i després de la Reforma el millenarisme tingué i té seguidors entre algunes sectes reformades pietistes, adventistes, mormons L’antropologia ha estudiat la presència de creences millenaristes en diferents cultures i religions com una reacció a l’ordre colonial i postcolonial, i a l’expansió dels processos de modernització La destrucció de les formes de vida tradicionals ha estat en molts casos una font de desestabilització espiritual, i en determinades comunitats i individus ha conduït a l’aparició o l’enfortiment de creences millenaristes

Origen del sortilegi, es troba en totes les religions antigues en gran varietat de formes Suposa la idea que en un precís moment tot el món existent està caracteritzat per una situació única, que conforma també els esdeveniments casuals, talment que l’acte de tirar les sorts pot revelar l’entera situació i suggerir el capteniment humà adient Sotmesa a Hermes i a Fortuna, regulava l’ordre de les votacions, l’adjudicació de províncies als cònsols, la tria de les vestals, el repartiment de terres, etc

Aquest Déu, conegut només per la raó, pot ésser identificat amb cadascun dels déus de les diferents religions, mentre aquests siguin despullats de llurs elements històrics i positius Aquesta doctrina aparegué a Anglaterra, a la segona meitat del s XVI, i, sota l’impuls de lord Cherbury, s’estengué també a França, on se'n feren ressò, entre altres, Voltaire, Rousseau, Montesquieu i la major part dels enciclopedistes A Alemanya tingué seguidors des de mitjan s XVIII i en fou representant l’escola wolfiana