Resultats de la cerca
Es mostren 524 resultats
Karl Leonhard Reinhold
Filosofia
Filòsof austríac.
Novici jesuïta, després barnabita i, posteriorment, convertit al protestantisme, a Viena desenvolupà una gran activitat literària, passà a Leipzig i a Weimar Fou professor a Jena i a Kiel Intentà de coordinar sensibilitat, enteniment i raó mitjançant una facultat representativa En la línia kantiana cercà una unitat fonamental del coneixement, en afinitat amb les posicions de Fichte del qual rebutjà l’activisme absolut de la consciència i de Jacobi el “primat de la fe” del qual també refusà i amb un particular recurs a l’estudi del llenguatge Escriví Briefe über die kantische…
Claus Sluter
Escultura
Escultor holandès.
Després dels seus inicis a Haarlem, passà a Brusselles, on, el 1379, entrà en el gremi de mestres d’obres Des del 1385 treballà a la cartoixa de Champmol Dijon, on es destaquen el conjunt d’estàtues de la portada L’esperit refinat, gairebé amanerat, del gòtic tardà hi desapareix sota un nou concepte de realisme, basat en l’exaltació de la volumetria dels cossos, de la materialitat de les vestimentes, plegades segons un acusat criteri de clarobscur, i de la veritat de les expressions i els gests Sens dubte l’obra més representativa d’aquesta concepció, que s’endinsà ja en el món…
Alasdair McIntyre
Filosofia
Filòsof escocès.
Estudià filosofia analítica i ciències socials a les universitats angleses d’Essex i d’Oxford Al llarg de la seva trajectòria docent i investigadora passà per diverses universitats angleses i dels Estats Units After Virtue , la seva obra més representativa, narra el naixement, la decadència i la desaparició de la tradició de les virtuts Per a l’autor només queden simulacres de moralitat L’única convicció moral unànime compartida actualment és que no hi ha conviccions últimes objectivament fonamentades en criteris racionals que vagin més enllà de les preferències subjectives de…
Associació de Periodistes de Barcelona
Periodisme
Entitat fundada el 1913 amb el nom d’Asociación de Periodistas y Periódicos No Diarios.
El 1916 prengué el nom d’ Asociación de Periodistas de Barcelona , que el 1932 fixà en la seva versió catalana, conservada fins a mitjan juliol del 1936, que pràcticament desaparegué En els primers anys, tanmateix, emprà ja el català en els documents i les memòries anuals L’entitat es preocupà pel prestigi i la millora de la classe periodística barcelonina inicià una biblioteca especialitzada en periodisme assajà un cens d’associacions i d’escoles de periodisme a tot el món i establí llistes de títols de la premsa del Principat i de les Illes, com a primer pas per a una història de la premsa…
Konrad de Würzburg
Música
Minnesinger bavarès.
D’origen burgès, visqué part de la seva vida a Basilea i Estrasburg, després d’haver recorregut diverses corts alemanyes en les quals rebé la protecció de la noblesa i el clergat local Es tracta de la figura més representativa entre els minnesänger de la segona meitat del segle XIII, notable pel seu llenguatge i la riquesa de símils i imatges que emprà en els seus poemes La seva obra poètica, que supera els 85000 versos, inclou nou cançons d’estiu, nou d’hivern, dues d’alba, un leich de caràcter sacre, un tanzleich , un llarg poema allegòric, Sprüche , i nombrosos poemes èpics La…
Clicquot
Música
Família d’orgueners francesa.
Al llarg d’un segle i mig desenvoluparen l’orgue barroc francès, tot treballant conjuntament amb d’altres orgueners com els Hénocq, els Lesclop, els Lespine i els Thierry Robert ~1645-1719, el primer del llinatge, fou nomenat facteur d’orgues du Roy La seva obra més representativa és l’orgue monumental de la collegiata de Saint-Quentin a París 1697-1705 Tot i que cap dels seus instruments no ha sobreviscut, ha estat considerat el millor orguener francès del començament del segle XVIII Els seu fills Jean Baptiste 1678-1746 i Louis-Alexandre 1684-1760 també foren orgueners…
patrimoni oral i intangible
Art
Distinció atorgada per la UNESCO des del 2001 i fins el 2005 que recollia les formes d’expressió populars i tradicionals dels pobles.
La distinció reconeixia les llengües, la literatura oral, la música, la dansa, la mitologia, els costums, la pràctica artesanal, l’arquitectura i altres arts, així com les formes tradicionals de comunicació i d’informació i els espais culturals, que, tal com defineix l’antropologia, són llocs o conjunts de llocs en què es produeix de manera regular la manifestació d’una expressió cultural tradicional i popular Tenia per objecte que les comunitats locals protegissin aquestes expressions culturals i evitessin la seva desaparició Aquesta distinció es proclamà per primera vegada al maig del 2001…
Oskar Morawetz
Música
Compositor canadenc d’origen txec.
Estudià piano a Praga amb K Hoffmeister El 1940, quan els nazis ocuparen el seu país, emigrà al Canadà S’establí a Toronto, i el 1958 fou nomenat professor de composició i teoria a la universitat, càrrec que mantingué fins a la seva jubilació el 1982 El 1971 fou guardonat per l’obra From the Diary of Anne Frank 1970, considerada l’aportació més important de la música jueva al Canadà Aquesta obra és representativa del seu estil neoromàntic i la seva preocupació per les tragèdies contemporànies A diferència d’altres compositors canadencs, no s’incorporà a l'avantguarda musical, si…
caça
Música
Composició vocal en forma de cànon, molt estesa a Itàlia al segle XIV (on rebia el nom de caccia) i emprada també a Catalunya.
El tema és habitualment la caça o persecució amorosa Contemporània de l’antic madrigal del qual no és, doncs, l’antecessora, com hom ha volgut suposar, fou conreada per la major part dels músics de l' ars nova En la forma més corrent, és escrita per a dues veus agudes en cànon, a les quals ha estat afegida una tenora instrumental de valors llargs A França, al segle XIV, el mot chasse era gairebé sinònim de cànon, qualsevol que en fos el tema El parallel anglès, catch , forma particular d’Anglaterra des del segle XIV, consisteix en un cànon molt simple on han estat afegides paraules…
mostra
Matemàtiques
Porció finita d’una població que és utilitzada per a extrapolar conclusions sobre diverses característiques de la població total.
En general, l’elecció d’una mostra estadística és duta a terme amb bases aleatòries, puix que tots els elements de la població han de gaudir de la mateixa probabilitat de formar part de la mostra, les dimensions de la qual són molt variables i depenen de les característiques pròpies del poblema que estadísticament hom vol estimar En mesurar una característica en una mostra hom obté els valors mostrals o distribució empírica de la mostra, de la qual hom extreu els paràmetres estadístics essencials, és a dir, la mitjana, la variància, la mediana, etc, que són els que permeten d’extreure…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina