Resultats de la cerca

Adorat originàriament a Busiris al Delta, el seu culte s’estengué des d’època antiga a tot Egipte assimilat en diferents viles al déu local a Sokaris, a Memfis i, sobretot, a Khentimentiu, déu dels morts, a Abidos Era representat com un home embolicat en un sudari, amb la cara i les mans de color verd, color de resurrecció, coronat amb una alta tiara i sostenint el bàcul de comandament i l’espantamosques La llegenda osiríaca en féu el principal déu del panteó egipci Segons ella, Osiris era fill de Geb déu-terra i de Nut deessa-cel i regia el món Envejant la seva posició, el seu…

Fou el màxim representant de l' escola formalista russa Publicà nombrosos estudis sobre teoria literària, com Voskresěenije slova ‘La resurrecció de la paraula’, 1914, Potebnja 1916, Tristan Šendi Sterna i teorija romana ‘Tristan Shandy de Stern i la teoria de la novella’, 1921 Pròxim a l’avantguarda russa, participà en polèmiques amb V Majakovskij, O Brik, N Gabo, JN Tynjanov i altres, i influí també en el nou cinema soviètic Els anys trenta fou obligat a retractar-se de les seves idees anteriors Pamjatnik naučnoj osibke ‘Monument a un error científic’, 1930 Altres obres són…

La base fou la inscripció “lo fil de mestre Rodrigo” que figura a l’ Epifania de la National Gallery de Londres La personalitat de l’autor se circumscriuria als anys 1503-13, i en virtut de les obres que li són adjudicades —l’esmentada Epifania , les taules i la predella del descabalat retaule de Sant Dionís Museu Catedralici, València, les taules de la Vida de Jesús procedents de la cartoixa de Portaceli Museu de Belles Arts, València i els plafons de la Passió de la collecció del comte de Casa Rojas Madrid, Prado— el seu estil es fa derivar del d’Osona el Vell, bé que hom hi adverteix una…

L’evangeli de Joan el presenta com l’"incrèdul”, per la seva actitud negativa davant la resurrecció de Jesús, i forma, amb Pere, Natanael, els fills de Zebedeu i dos més, un grup especial al qual s’aparegué el ressuscitat a Galilea Segons el testimoniatge d’Eusebi de Cesarea s IV fou l’evangelitzador dels parts segons una altra tradició, en canvi, predicà a l’Índia, on morí màrtir Des del s III hom en venera a Edessa Síria la pretesa tomba, que era un lloc important de pelegrinatge, com ho testimonia, al s IV, l' Itinerarium Egeriae Alguns llibres apòcrifs li són atribuïts,…

Estudià piano i cant a Toronto, i posteriorment amplià la seva formació a Berlín Debutà el 1953 a la seva ciutat natal, i tres anys després es presentà en un recital al Town Hall de Nova York i, poc després, el mateix any fou elegida per Bruno Walter per a interpretar la simfonia Resurrecció de G Mahler, actuacions que la situaren de cop entre les primeres cantants de la seva generació El 1961 debutà operísticament a Toronto com a protagonista d' Orfeo ed Euridice , de ChW Gluck Intervingué en reeixides produccions operístiques — Juli Cèsar , La Gioconda , La medium o Cendrillon…

És conegut com a Nicolau de Mira , pel bisbat, o com a Nicolau de Bari , pel fet d’haver-ne estat traslladades a aquesta ciutat les relíquies 1087 De vida llegendària, hom li atribueix la dotació de tres noies que llur pare volia prostituir i la resurrecció de tres nens morts i trossejats per un carnisser per aquesta causa és patró dels infants i de les donzelles El seu culte penetrà a Occident a partir del segle IX, i es popularitzà durant l’edat mitjana Té força esglésies dedicades als Països Catalans —unes vint al Principat— i molts altars a les catedrals i a les esglésies La…

Vers el 1940 fundà el Partit de la Resurrecció Àrab Ba’ṯ , panàrab i socialitzant, del qual fou nomenat secretari general 1942 i president 1947 El 1952 el grup es fusionà amb el Partit Socialista Àrab de Hawrānī Des de la formació de la RAU 1958 el Ba’ṯ mantingué dues ales en el seu si, la més moderada de les quals fou encapçalada per Aflak, el qual, en ésser dissolta la RAU 1961, intentà encara una nova federació entre Egipte, Síria i l’Iraq Aquesta ala assolí el poder a Síria el març del 1963, però en fou bandejada pocs mesos després juliol de 1963 pel grup de Hawrānī, que el 1962 s’havia…

Les primeres mostres d’aquest gènere poden ésser datades del començament del segle X, al nord d’Occitània, on diverses esglésies introduïren en la litúrgia pasqual seqüències dialogades, representades per personatges dels evangelis fins al segle XII, que s’introduïren completament la llengua vulgar i el diàleg no cantat, aquestes seqüències foren cantades en llatí Posteriorment el gènere evolucionà l’escenografia es complicà, les representacions sortiren progressivament de l’interior de les esglésies cap a les places, la música anà abandonant més i més el seu paper preponderant, els clergues…

Aquest conjunt ritual rep també el nom més tècnic d' exèquies i el més popular d' enterrament , bé que en el llenguatge corrent el mot funerals s’aplica només a la missa exequial, tant si acompanya l’enterrament com si se celebra més tard Els funerals cristians sovint són el resultat de la cristianització de ritus religiosos preexistents o de costums socials comunament acceptats Així, l’Església primitiva acceptà pràctiques funeràries de l’època, purificant-les de tot residu idolàtric o supersticiós i donant-los una significació cristiana la toaleta fúnebre, els àpats funeraris, que,…

Feu els estudis musicals a Praga amb J Klicka, FA Hoffmeister i A Dvorák 1901-04 En esclatar la Primera Guerra Mundial es trobava a Rússia i donà classes a Taganrog 1915-17 i a Rostov El 1918 fugí i entrà a la legió Txeca, en la qual fundà i dirigí l’Orquestra Simfònica Del 1923 al 1941 ensenyà al Conservatori de Praga, fins que els nazis l’obligaren a abandonar-lo El 1943 la Gestapo l’arrestà per les seves activitats clandestines fou empresonat i torturat, i posteriorment enviat al camp de Terezín, on morí Influït al principi per Dvorák quant a expressivitat i color orquestral, la seva…