Resultats de la cerca
Es mostren 439 resultats
Graham Greene
Literatura anglesa
Periodisme
Novel·lista i periodista anglès.
Les primeres obres pertanyen a una narrativa mig psicològica mig d’aventures — Stamboul Train 1932, A Gun for Sale ‘Un fusell per a vendre’, 1936—, o bé revelen una influència joyciana It's a Battlefield ‘Camp de batalla’, 1934 i England Made Me ‘Anglaterra em féu’, 1935 Catòlic des del 1926, però no gaire ortodox, aquest fet n'ha condicionat l’obra posterior, on els personatges lluiten entre la vivència religiosa i la feblesa humana Brighton Rock 1938 traducció catalana 1965, The Power and the Glory 1940 traducció catalana 1965, sobre el tema del sacerdot pecador però humil, que…
Charles Burney
Música
Historiador de la música, organista i compositor anglès.
Vida Provenia d’una família que destacà en diversos àmbits culturals i era professor particular de música Home de sòlida formació i extensa cultura, feu amistat amb intellectuals del seu temps, com ara el polític i filòsof E Burke i el pintor J Reynolds Mogut per l’afany d’ampliar els seus coneixements musicals, viatjà per França, Itàlia, Alemanya i els Països Baixos i deixà un valuós testimoni escrit de les seves experiències en aquests països Obtingué el títol de doctor en música per la Universitat d’Oxford i formà part de la Royal Society de Londres De les seves composicions es conserven…
Guifré de Foixà
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Fill de Bernat II de Foixà i de Beatriu, ja des d’abans del 1267 era frare menor al convent de Barcelona En sortí el 1275 i es feu benedictí de Sant Feliu de Guíxols Per discòrdia en l’elecció d’abat de Sant Pere de Galligants, Guifré fou nomenat procurador i administrador, fins a l’acord definitiu 1285 El rei li donà el castell de Montagut Essent cambrer del monestir de Sant Feliu, on sofrí l’entrada dels francesos a la vila, el feren administrador de la casa i del priorat de Montserrat 1286-87 Amic de Pere II i dels seus fills, fou enviat en ambaixada a Roma 1289 Obtingué favors de Jaume II…
André Campra
Música
Compositor francès d’ascendència italiana.
Vida Fou una figura de primera magnitud de la música teatral i sacra francesa de la primera meitat del segle XVIII El 1674 ingressà a l’escolania de la catedral de Sant Salvador, a Ais de Provença, on al cap de tres anys inicià estudis eclesiàstics amb Guillaume Poitevin El 1681 es traslladà a Arle per a ocupar la plaça de mestre de capella de Sant Tròfim Allí romangué fins el 1683, any en què anà a Tolosa, on esdevingué mestre de música del cor de Sant Esteve Fou en aquesta ciutat que començà a ser reconegut com a compositor de música religiosa El 1694 guanyà la plaça de mestre de música de…
Josep Toledo i Girau
Historiografia catalana
Historiador.
De formació autodidàctica, la seva recerca s’orientà bàsicament a l’estudi de la història de la Valldigna i en especial al monestir cistercenc de Santa Maria, als quals dedicà la major part dels articles que integren la seva obra historiogràfica però també s’interessà per la història local de Burjassot o per la història dels correus valencians De fet, fou funcionari de correus i el treball a ciutats com Barcelona, Madrid o València li permeté escorcollar en arxius com l’ACA, l’AHN o el del Regne de València Mantingué relacions amb historiadors i bibliòfils com Mateu i Llopis, Martínez i…
Lo desengany
Literatura catalana
Peça dramàtica de Francesc Fontanella, datable dins dels anys de la guerra dels Segadors.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’estructura en dos actes, precedits d’una Lletra cantada Dos pastors, Tirsis i Mireno, solliciten l’ajut del màgic Mauro perquè posi remei a les seves penes amoroses Mauro, però, nega que ell pugui intervenir en qüestions d’aquesta classe i els proposa participar en una representació de les bodes de Venus i Vulcà per descobrir, en les peripècies dels déus, la manera de superar el seu patiment Les bodes de la desigual parella i la gelosia de Mart són tractades de manera grotesca, seguint l’exemple de les faules burlesques del seu temps Al final, gràcies a l…
Andrea Antico
Música
Editor de música i compositor italià, fundador de l’editorial Artaria.
És molt poc el que es coneix de la seva activitat fins el 1510, a part que seguí la carrera eclesiàstica i que l’exercí com a rector de Parenzo, a Ístria Molt probablement es formà i actuà en l’ambient venecià, i potser fou cantor i organista Entre el 1504 i el 1508 es dedicà a la composició, tal com ho testimonien els catorze fragments editats a Venècia per O Petrucci Per bé que les seves disset obres conegudes no revelen sempre un caràcter original, serveixen per a establir la seva capacitat per a la composició El 1510, a Roma, inicià la seva activitat com a editor -associat…
Vampir-Cuadecuc
Cinematografia
Pel·lícula del 1969-1970, Experimental, 75 min., dirigida per Pere Portabella i Ràfols.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 PPortabella, Barcelona ARGUMENT JBrossa, PPortabella FOTOGRAFIA Manuel Esteban blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Enric Lahosa assessor MUNTATGE Miquel Bonastre MÚSICA I SO Carles Santos INTERPRETACIÓ Christopher Lee, Herbert Lom, Soledad Miranda, Jack Taylor, Fred Williams ESTRENA 14041985 en català, per TV Sinopsi Film rodat en parallel a una enèsima versió de Dràcula , signada pel prolífic Jesús Franco, i que constitueix una reflexió metacinematogràfica i el revers lliure, entre la desconstrucció i el poema visual, d’una cinta de…
Santa Maria de Núria (Queralbs)
Art romànic
La vall de Núria o de “ Annuria ” és documentada per primera vegada l’any 1087, quan el comte Guillem Ramon I de Cerdanya la cedí al monestir de Santa Maria de Ripoll a fi que hi pogués fer pasturar els seus ramats La primitiva església, amb l’hospici o hospital que tenia annex, és documentat per primera vegada l’any 1162, quan el papa Alexandre III li féu una concessió d’indulgències perquè els fidels les poguessin guanyar el dia 8 de setembre, festivitat patronal de la capella La capella, amb el nom d’ hospitium o hospital, rebia donacions dels fidels des del final del segle XIII 1270, 1280…
Jaume Sans i Arias

Jaume Sans i Arias (c. 1960)
Pintura
Pintor.
Visqué a Cuba, a Barcelona, a l’Escala i a Cabrera de Mar, on establí la seva residència els darrers anys de vida En l’àmbit artístic és conegut, fonamentalment, per la participació en dues exposicions que han esdevingut episodis fonamentals de les avantguardes a Catalunya “Tres escultors que presenta ADLAN” 1935 i la del Grup Logicofobista 1936 El seu treball s’ha pogut veure en múltiples exposicions collectives referides a aquesta època i està present a les sales d’exposició permanent del Museu Nacional d’Art de Catalunya Això ha suposat reconeixement i visibilitat, però ha centrat el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina