Resultats de la cerca

Membre del moviment fenià des del 1865, el 1879 fundà la lliga agrària d’Irlanda, però fou empresonat fins el 1885 Fou diputat al parlament britànic el 1892 i el 1893 i entre el 1895 i el 1899 Fou d’idees socialistes, nacionalistes i anticlericals, i exigí la nacionalització de les terres Escriví The Fall of Feudalism in Ireland 1904

Assolí renom en intentar salvar el seu germà, i durant la Primera República manà el primer batalló de francs que actuà contra els carlins en la zona de Mollet, Caldes i Berga Quan es produí el cop militar del general Pavía, resistí durant dos dies les tropes a Sarrià gener del 1874 Incorporat a la Unió Republicana del 1893, fou diputat per Sant Feliu de Llobregat

Estudià dret i medicina a París Participà en el corrent republicà contra Lluís Felip formant part de la Société des Amis du Peuple Prengué part en la insurrecció de 1830 El 1839 dirigí una insurrecció, però, mancat de suport popular, fracassà i fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per cadena perpètua Fou alliberat el 1848, poc temps abans de la revolució, en la qual participà com a dirigent de la Société Républicaine Centrale Empresonat novament aquell mateix any, romangué reclòs fins el 1859 Després s’exilià a Bèlgica 1864 Tornà a París durant la guerra Francoprussiana 1870 i…

Encoratjat per Franklin, anà als EUA 1774 i prengué part en la causa de la independència amb l’opuscle A Common Sense 1777 i els pamflets intitulats The American Crisis 1776-83 De nou a Europa, s’establí a Londres i, més tard, a França, on la Revolució li oferí la conjuntura decisiva per a la seva carrera Atacà l’obra d' EBurke amb The rights of man 1791-92 i arribà a ésser membre de la Convenció Nacional Empresonat pels jacobins, escriví The Age of Reason 1794-95, contra l’aspecte supersticiós de la religió i la ingerència de la religió en la política

Cal distingir-hi dues fases la primera, coneguda com a Revolució de febrer març, segons el calendari gregorià, forçà l’abdicació de Nicolau II la segona, anomenada Revolució d’Octubre novembre, segons el calendari gregorià, donà el poder al partit bolxevic Les arrels de la revolució del 1917 es poden situar a la darreria del s XIX, en les contradiccions existents tant en el si del sistema socioeconòmic com entre aquest i el règim polític El moviment revolucionari del 1905 mostrà que “Rússia era un polvorí”, situació que les reformes de Stolipin no modificaren la Primera Guerra Mundial, amb…

Com a teòric del moviment revolucionari dels narodniki populisme tingué una gran influència entre els intellectuals russos de l’època Enemic del determinisme històric, donà molta importància a l’"heroi” intellectual com a dirigent revolucionari de les masses

Fou fundat el 1890 a Tbilisi i adoptà un programa revolucionari inspirat en el partit social revolucionari rus, però contrari al socialisme del hinčak Durant la Primera Guerra Mundial lluità contra els turcs i els russos, cercant la independència armènia

D’una família jueva profundament germanitzada, entrà a la socialdemocràcia polonesa, de la qual passà a l’alemanya i n'encapçalà l’ala radical, enfront de la decisió de votar els crèdits de guerra 1914 Expulsat del partit, emigrà a Suïssa i participà en la conferència de Zimmerwald Amb la Revolució Russa anà a Petrograd i ingressà en el partit bolxevic Amb Trockij, participà en les converses de pau de Brest-Litovsk Membre del comitè central del partit bolxevic 1919, fou secretari de la Tercera Internacional 1920 i ocupà altres càrrecs importants De posicions extremistes, home hàbil,…

Intervingué en la revolució de setembre del 1868, i el 1869, com a comandant de voluntaris, lluità contra les partides carlines aixecades a la comarca dels Serrans El 1873 lluità a la Ribera Alta contra els destacaments anticantonalistes dels generals Martínez Campos i Villacampa, que assetjaven València

Té els seus orígens en diversos grups sorgits a partir del moviment del fets de Maig , entre els quals els Groupes d’Action Révolutionnaire Internationaliste GARI, creats el 1974, que collaboraren amb el Movimiento Ibérico de Liberación Autoqualificada de “comunista llibertària”, Action Directe fou fundada el 1977, i el 1979 s’organitzà en “guerrilla urbana” Adduint la lluita antiimperialista, els seus militants cometeren una cinquantena d’atemptats terroristes en empreses, organitzacions patronals, establiments comercials, seus governamentals i de l’exèrcit, delegacions del…