Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
Mercè Bruquetas i Lloveras
Teatre
Actriu.
Inicià la seva carrera professional els anys cinquanta al Teatre Romea El 1959 obtingué el premi d’interpretació al Cicle de Teatre Llatí amb l’obra Tres angelets a la cuina Cal destacar, d’entre les seves interpretacions, El hombre, la bestia y la virtud, de L Pirandello, Allò que tal vegada s’esdevingué , de J Oliver, Com si fos un tros de vida , d’E Criado, El embrujado , de Valle Inclán, Mercè dels uns, Mercè dels altres , de C Valls monòleg, pel qual li fou atorgat el premi Margarida Xirgu el 1977 i Dolça de les Tàpies , del mateix autor Actuà també posteriorment en la…
Vicent Lleó i Balbastre
Música
Compositor i director valencià.
Inicià els estudis musicals al Collegi del Corpus Christi de València i després al conservatori de la mateixa ciutat amb S Giner El 1885 estrenà la seva primera sarsuela De Valencia al Grao i a partir de llavors es dedicà a aquest gènere, que cultivà juntament amb els de l’opereta, la revista i el sainet líric A partir del 1896 visqué a Madrid, on fou director d’orquestra al Teatro Romea i empresari en diversos teatres madrilenys, entre els quals el Teatro Eslava Fou en aquest darrer on estrenà la seva sarsuela opereta més cèlebre, La corte del Faraón 1910 També aconseguiren gran èxit La taza…
Sant Vicenç de Vilalta (Targasona)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’església, que tingué consideració de parròquia, amb l’absis que conserva la seva finestra axial ECSA - LI Claver, J Cruanyes I E Romea Les ruïnes de l’antiga parròquia de Sant Vicenç són prop del mas i antic poble de Vilalta, emplaçats a ponent del poble de Targasona Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 29’ 59” N - Long 1° 58’ 10” E A 1 km escàs de Targasona per la carretera d’Angostrina surt a mà dreta una pista que mena, en menys de 2 km, al mas Vilalta, prop de l’església RMAE Història Al segle XII, el lloc de Vilalta disposava d’una parròquia pròpia, dedicada a…
Antoni Muntañola i Carné
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Dibuixant humorístic i editor de llibres infantils.
Germà del polític Pere Muntañola Collaborà a Cu-cut i En Patufet , on signà amb l’anagrama Amyc Aprengué l’ofici d’impressor i es convertí en editor Creà l’ Editorial Muntañola 1917-29 —influït per l’Editorial Calleja—, dedicada solament a llibres per a infants, en català i en castellà, amb la qual dugué a terme una tasca exemplar Concebé un tipus de llibre de format gran, illustrat a tot color, combinant un text llegidor amb uns dibuixos que feien més entenedor el conte El primer llibre fou Bernardo y el gigante , rondalla mallorquina, que illustrà ell mateix Publicà contes de Josep…
,
Boris Ruiz

Boris Ruiz
© Boris Ruiz
Teatre
Actor.
S'inicià en el teatre d’aficionat a la Sala Cabanyes de Mataró, i posteriorment cursà estudis a l’Institut del Teatre de Granollers, de la mà de Frederic Roda, i al de Barcelona Debutà professionalment amb Josepet de Sant Celoni , de SRusiñol 1978 Des d’aleshores ha participat en nombrosos espectacles i ha estat guardonat amb els premis de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya per la sèrie de televisió La Granja i el de la Crítica de Barcelona per La presa , de C McPherson dirigida per Manel Dueso, 1999 i La vida es sueño, de Calderón de la Barca dirigida per Calixto…
Enric Gallén i Miret
Literatura catalana
Historiador de teatre i crític.
Catedràtic de literatura catalana, ha estat professor de la Universitat de Barcelona i és catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Especialista en teatre català modern i contemporani, és autor d’ El teatre a la ciutat de Barcelona durant el règim franquista 1939-1954 , coautor de La Generalitat republicana i el teatre 1931-1939 1982, i coeditor de L’art de traduir 2000 Collaborà en la Història de la literatura catalana , de Riquer, Comas i Molas, i en la Història del teatre , de V Pandolfi Ha coordinat l’edició de Romea, 125 anys 1989, Josep Maria de Sagarra, home de teatre 1994 i Guimerà,…
Mar i cel
Literatura catalana
Tragèdia històrica d’Àngel Guimerà, estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 7 de febrer de 1888.
Critica la intolerància intercultural i, específicament, religiosa L’acció transcorre el 1630 en un vaixell de corsaris algerians, que porta presoners cristians, període sobre el qual es conserven notes històriques de Guimerà per a l’obra El cabdill pirata, Saïd , ordena a la cristiana Blanca que el curi En explicar-li, aleshores, la seva vida, ella s’entendreix No obstant això, en voler complaure el seu pare, Carles, Blanca intenta apunyalar-lo Saïd para el cop i li ofereix deixar-se matar, però ella es desmaia L’enamorament d’ambdós va creixent, si bé les tensions entre cristians i…
Galatea
Literatura catalana
Obra de teatre de Josep Maria de Sagarra publicada el 1964.
Planteja la corrupció moral del món nascut del trasbals de la Segona Guerra Mundial La imminent entrada de les tropes alemanyes a París obliga Galatea, domadora de foques, a desmuntar el circ on treballa, malvendre les foques al carnisser Samson i fugir de la ciutat En la postguerra, després de refugiar-se a la zona lliure, Galatea esdevé una cantant de cabaret, de moda en els cenacles existencialistes parisencs, retroba Samson i posa fi al seu darrer destí Els personatges, de tocs farsescos, viuen una odissea entre tràgica i grotesca que presenta rivets melodramàtics Galatea viu arrelada a…
Mingo Ràfols i Olea
Teatre
Actor.
Debutà professionalment a Faixes, turbants i barretines , una recopilació de Xavier Fàbregas a partir de textos de Pitarra i altres autors del s XIX 1976 Ha intervingut en nombrosos muntatges, entre d’altres, Els pispes i Marx–Bakunin 1977, L’òpera de tres rals de BBrecht 1984, Les alegres casades de Windsor de WShakespeare 1994, Woyzeck de GBüchner 2001, Mestres antics de TBernhard 2003, Homenatge a Catalunya 2004, Espectres de HIbsen 2008 i Hikikomori de JFaura 2009 Ha treballat amb diverses companyies, com la del Teatre Lliure 1981-82 o la de JMFlotats — Cyrano de Bergerac 1985—, i el 1990…
Joaquim Partagàs i Jaquet

Joaquim Partagàs realitzant la demostració de màgia espiritista «El crani animat»
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista.
Un dels noms històrics de l’illusionisme català A 14 anys començà a treballar com a aprenent d’adroguer i quan en tenia 20 marxà a l’Argentina El 1877 arribaren notícies que es dedicava amb èxit a l’illusionisme i que el públic de Buenos Aires, Montevideo i Rio de Janeiro l’anomenava “el taumaturg català” El 1878 tornà definitivament a Barcelona, on es dedicà totalment a la màgia El 1879 debutà al Romea i el 1900 publicà El prestidigitador Óptimus o Magia Espectral Librería Española de Antonio López, Barcelona Del 1894 al 1900 regentà a Barcelona l’únic teatre màgic de l’Estat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina