Sant Vicenç de Vilalta (Targasona)

Situació

Ruïnes de l’església, que tingué consideració de parròquia, amb l’absis que conserva la seva finestra axial.

ECSA - LI. Claver, J. Cruanyes I E. Romea

Les ruïnes de l’antiga parròquia de Sant Vicenç són prop del mas i antic poble de Vilalta, emplaçats a ponent del poble de Targasona.

Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 29’ 59” N - Long. 1° 58’ 10” E.

A 1 km escàs de Targasona per la carretera d’Angostrina surt a mà dreta una pista que mena, en menys de 2 km, al mas Vilalta, prop de l’església. (RMAE)

Història

Al segle XII, el lloc de Vilalta disposava d’una parròquia pròpia, dedicada a sant Vicenç. En aquest sentit, hom té constància per la butlla que el papa Alexandre III atorgà al monestir de Sant Martí del Canigó l’any 1163, que aquest cenobi posseïa predis in parrochia sancti Vincentii de Villa alta.

Ja al segle XIII, al setembre de l’any 1270, Huguet de Santa Pau, fill del difunt Ramon Adzemar, vengué vitalíciament a Bernat Gisser de Puigcerdà tota la dècima que ell i el seu pare rebien a les parròquies de Sant Sadurní de Targasona, Sant Vicenç de Vilalta i a la vila de Vilalta, i li donaven cada any per Tots Sants 48 modis de blat. Poc després, entre els anys 1312 i 1314 l’ecclesia Sancti Vicencii de Vilalta fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona i l’any 1391 figura en la llista de parròquies que contribuïren a satisfer la dècima recaptada en aquell moment a la diòcesi d’Urgell. (MD-MLIR)

Església

Planta de l’església, que encara es pot endevinar tot i el seu avançat estat de ruïna.

Claver, J. Cruanyes i E. Romea

Es tracta d’una església, del segle XII, de petites dimensions, d’una nau de planta rectangular capçada a llevant per un absis semicircular. Se’n conserva pràcticament tot el perímetre, excepte la zona nord-oest de la construcció. El parament és fet de pedra granítica sense desbastar i els murs són d’un gruix considerable (1,45 m). Es conserva l’arrencada d’un arc toral. L’alçada dels murs varia entre 1 i 2,30 m a la façana de ponent. L’estat d’abandó és total i la seva observació es veu dificultada per tota mena de plantes i matolls.

En la paret de l’absis es veuen les restes d’una finestra en forma d’espitllera; la part superior és una llinda tallada, que forma un arc de mig punt.

Al costat del mas Vilalta hi ha una petita església, moderna, que probablement es va construir amb elements procedents de l’antiga església de Sant Vicenç. (LICS-JCR-ERR)

Bibliografia

  • Marca, 1688, col. 1 335
  • Martí, 1926-28, vol. I (I), pàg. 306
  • Bertran, 1979, vol. II, pàg. 287
  • Pladevall, 1983, pàg. 141