Resultats de la cerca

Situació Les restes d’aquesta torre són enfilades dalt un pujol que, des de migjorn, senyoreja les cases de Monistrol, als peus dels alterosos relleus montserratins Long 1°50’48” - Lat 41°36’37” Aspecte que ofereixen les ruïnes des del costat de tramuntana A Mazcuñan-F Junyent Vista de conjunt de la torre, esfondrada, des del costat de ponent A Mazcuñan-F Junyent Hom hi va des de Monistrol de Montserrat emprenent la carretera que puja al monestir Poc després d’haver iniciat la pujada i abans d’arribar al quilòmetre 5, hom troba, a mà esquerra, un edifici de la Telefònica, al costat del qual…

Situació Vista general d’aquesta església, d’una gran senzillesa constructiva, amb la volta partida pel mig i en estat de ruïna ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església s’alça dalt d’un turó que voreja la carretera de Manresa a Calaf, a la banda septentrional del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG796208 S’hi arriba fàcilment des de Calaf per la carretera de Manresa Poc després del quilòmetre 29, a mà dreta, hi ha el trencall on s’inicia el camí que, amb un curt recorregut, hi mena FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Puigdemàger…

Situació Vista de llevant d’aquesta esglesiola, en un estat avançat de ruïna ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta capella, en estat ruïnós, s’alça enmig de conreus, prop del camí que mena a Can Vila-seca, a mà dreta, uns 700 m abans d’arribar-hi FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG792274 Història L’església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Molsosa al lloc anomenat Socarrats Inicialment, tingué funcions parroquials, però les perdé aviat i restà com a simple capella de Santa Maria de la Molsosa, i finalment el seu culte fou traslladat a una capella…

Situació Una vista exterior de l’església amb la façana de ponent, en la qual hi ha oberta la porta d’entrada i amb el mur coronat per un petit campanar d’espadanya d’un sol ull J M Melció L’església de Santa Magdalena del Coll és situada a 784 m d’altitud, a tramuntana de la masia del Coll, als vessants septentrionals de la serra de Malforat Mapa 256M781 Situació 31TDG523788 Per anar-hi cal agafar la carretera comarcal C-153, de la Canya a Sant Pau de Seguries Després de passar el coll de Capsacosta, cal deixar el cotxe a la casa de Malbosc, davant mateix de la qual surt un petit camí que…

Aquesta ermita era situada prop de la línia divisòria del terme de Premià de Dalt, sota el puig de Sant Mateu A Vallromanes hi havia hagut dues capelles sufragànies de l’església de Sant Vicenç, dedicades a sant Andreu L’una a la Torre Tavernera i l’altra a Llobons No es pot assegurar quina de les dues fou la beneficiada en el llegat de Pere Montornès, l’any 1157 Hi ha autors que suposen que fou aquesta darrera, mentre que Vall i Rimblas creu que el senyor de Montornès devia comprometre’s a pagar la coberta de l’església annexa a casa seva, és a dir, a la Torre Tavernera L’any 1264 Guillem de…

L’església de Sant Cebrià centra la petita vila de Fuirosos, de població esparsa, que es troba al nord del terme a uns 8 quilòmetres de Sant Celoni El lloc de Fuirosos apareix esmentat des de l’any 1020 Posteriorment, durant la baixa edat mitjana, Fuirosos i la Batllòria formaren part de la baronia i del municipi de Montnegre, i amb aquest poble s’integraren a Sant Celoni el 1927 L’església de Sant Cebrià és documentada per primera vegada el 28 de març de 1258 en un document en què Guerau, vescomte de Cabrera, cedia a perpetuïtat al bisbe Arnau de Barcelona els delmes de les parròquies de…

El primer esment del lloc de l’Espluga Calba és de l’any 1148, en què el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona va concedir el lloc de l’Espluga Calba a un grup de persones perquè el repoblessin El terme devia restar a mans de la casa reial, ja que el 1251 Jaume I donà a Eldiarda d’Anglesola, abadessa de Vallbona, i a la seva comunitat cistercenca el lloc de l’Espluga, propietat que mantingueren fins el 1350, any en què obtingueren permís per a vendre la població i el castell, el qual apareix citat de manera explícita per primer cop El comprador fou Pere de Carcassona, ciutadà de Lleida, que…

Restaurada el 1986, apareix documentada des del 1009 El 1098 el vescomte de Cardona Folc II, que era a la vegada bisbe de Barcelona, la cedí al monestir de Santa Fe de Conques perquè hi fundés un monestir Aquest, per raons desconegudes, no es fundà, per això els vescomtes la cediren a Sant Pere de Casserres i almenys entre el 1148 i el 1257 el prior de Casserres tenia la titularitat de capellà de Tagamanent Del segle XIV en endavant consta com a parròquia normal del bisbat de Vic Aquest intent de crear-hi un monestir féu que, avançat el segle XI, es reconstruís una església dedicada a sant…

L’esment més reculat de la Selva del Camp és de l’any 1149, en què apareix com una de les afrontacions del terme dels Montgons la villa Constantina , primitiu nom del lloc de la Selva El 13 de maig de l’any 1164 l’arquebisbe Hug de Cervelló atorgà carta de poblament a la villa Constantina L’església parroquial de Sant Andreu no degué trigar gaire a ser construïda Segons J Pié i Faidella, existia ja al mes de gener de l’any 1188 L’església de Silva apareix en la butlla papal adreçada a l’església de Tarragona el 1194, on consta que era del paborde de la catedral El rector de Silva pagà 141…

Situació Vista interior del sector de capçalera d’aquesta església, totalment ensulsiada, amb l’obertura de l’absis precedida d’un arc presbiteral molt apuntat Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església de Sant Antoni es troben entre les cases del poble vell d’Aramunt, al qual s’arriba per una pista que surt de l’entrada al poble nou d’Aramunt JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG347742 Història Les referències documentals sobre aquesta església són molt minses i tardanes En la visita pastoral del 1758 i en la relació del 1904 a la parròquia de Sant Fructuós, consta que la capella de Sant Antoni tenia…