Resultats de la cerca
Es mostren 1971 resultats
radi de Bohr
Física
Radi de l’òrbita de l’estat fonamental (n=1) de l’àtom d’hidrogen (àtom de Bohr).
El seu valor és a o = ħ 2 / m e e 2 =0,529 177 Å
magnetó de Bohr
Física
Unitat de moment magnètic intrínsec de l’electró.
És definit per μ Β = ħ | e | |/ 2 m e c , essent ħ la constant de Planck dividida per 2π, | e | el valor absolut de la càrrega elèctrica de l’electró, m e la massa en repòs de l’electró i c la velocitat de la llum El seu valor és 0,578 837 85 95 × 10 -14 MeV G -1 o bé 9,274078 36 × 10 -24 J T -1 El moment magnètic intrínsec de l’electró és μ = -g e μ Β S / ħ, essent g e el factor giromagnètic de l’electró i S el spin en conseqüència, en un estat de spin ħ / 2, el moment magnètic de l’electró és - g e / 2 en unitats de magnetó de Bohr
bismut
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup 5B de la taula periòdica, de color blanc brillant (quan és pur) tirant a rosat, de molt poca conductivitat tèrmica (la més baixa de tots els metalls, llevat del mercuri).
Propietats i utilització del bismut És el metall més diamagnètic, el que presenta un major efecte de Hall, el de coeficient de dilatació tèrmica més negatiu i el que presenta més augment de volum en solidificar-se Fins a la segona meitat del segle XV era confós amb l’estany, i no fou aïllat fins el 1737 per Hillot, bé que Johann Heinrich Pott 1692-1777 i Torbern Olof Bergman 1735- 84 en són considerats els descobridors científics El bismut natural és constituït exclusivament pel núclid 208, però hom ha aconseguit de preparar-ne molts d’altres núclids radioactius Constitueix el 3x10 -6% de l’…
beril·li
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IIA de la taula periòdica (segon període), de valència 2.
És l’únic element de nombre atòmic parell amb un sol isòtop estable Fou descobert per Louis Nicolas Vauquelin, el 1798, en identificar l’òxid de berilli en una maragda, però no fou isolat per primer cop fins el 1828 per Friedrich Wöhler, i per Antoine Alexandre B Bussy independentment, en fer actuar potassi sobre el clorur de berilli De bon principi, per la sabor dolça dels seus composts, era conegut pel nom de glucini El berilli és un metall dur, brillant, de color gris clar, mitjanament escàs a l’escorça terrestre 0,001-0,0006% ocupa el lloc 32 en ordre d’abundància, i hom el troba molt…
nombre atòmic
Física
Nombre de càrregues positives elementals, o protons, transportat pels nuclis de tots els isòtops d’un element donat.
Inicialment, el nombre atòmic era simplement el número d’ordre atribuït als elements en collocar-los per masses atòmiques creixents El 1913, Johannes H van den Broek, en analitzar totes les dades conegudes, descobrí que el nombre de càrregues elementals del nucli atòmic era igual al nombre atòmic Niels Bohr adoptà aquest descobriment per a desenvolupar la seva teoria quàntica sobre l’estructura dels àtoms i l’origen dels espectres Actualment, Z és una quantitat nuclear coneguda sense cap error per a tots els nuclis Això no obstant, la càrrega efectiva Ze és coneguda amb els seus errors…
camí òptic
Física
En un medi homogeni i isòtrop, d’índex de refracció n
, producte de la distància geomètrica s
, que separa dos punts d’un mateix raig lluminós, per l’índex de refracció n: L=ns
.
En un medi en que n varia contínuament, hom avalua el camí òptic calculant la integral L= ∫n ds , on els ds són els elements de camí al llarg de la trajectòria El camí òptic pot ésser interpretat com la distància que hauria recorregut la llum en el buit, en un temps igual al temps t que ha trigat a recòrrer la trajectòria en el medi real, d’índex n L=ct , on c és la velocitat de la llum en el buit
mòdul de rigidesa
Física
Tecnologia
Quocient entre un esforç tallant o de cisallament, expressat en kg/cm2, i la deformació angular que produeix, expressada en radiants.
És anomenat també mòdul d’elasticitat en cisallament , i es relaciona amb el mòdul de Young mitjançant la fórmula G = E /1 + μ 2 , on μ designa el coeficient de Poisson
acceleració d’un punt
© fototeca.cat
Física
Variació de la velocitat del punt respecte al temps.
En el seu sentit més general és el vector a = < d v /dt , on v és el vector velocitat del punt del fet que v = d r /dt resulta que a = d 2 r /dt 2 , on r és el radi vector La unitat d’acceleració és el m/s 2 En termes dels vectors tangent t i normal n a la trajectòria, a pot escriure's com a = dv/dt t + v 2 /ρ n , essent ρ el radi de curvatura La primera component és l' acceleració tangencial és deguda al canvi de valor de la velocitat i la segona és l' acceleració normal és deguda al canvi de la direcció de la velocitat En el cas d’un moviment rectilini, a = d 2 x/dt 2 és l'…
relació frontal
Química
En una anàlisi cromatogràfica frontal, quocient entre les velocitats mitjanes del solut i de la fase mòbil, al llarg del seu recorregut per una fase estacionària.
factor còsmic d’escala
Astronomia
Variable que explicita la grandària de l’Univers en funció del temps.
Es relaciona amb el paràmetre de desplaçament cap al vermell z , mitjançant l’expressió 1+ z = R t 0 /R t 1 , on t 0 és el temps present i t 1 el temps en què fou emesa la radiació ara desplaçada Es relaciona també amb la constant de Hubble mitjançant l’expressió H 0 = dR/dt / R La seva variació temporal és relacionada amb el paràmetre de desceleració còsmica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina