Resultats de la cerca
Es mostren 4630 resultats
durchimitation
Música
Tipus de contrapunt imitatiu en què cada frase o secció presenta un material temàtic nou que és imitat per totes les parts.
El resultat d’aplicar aquesta tècnica és una successió de seccions imitatives, és a dir, una durchimitation o 'imitació contínua’ Normalment, el final d’una secció o grup d’imitacions es prolonga més enllà del començament de la següent secció, cosa que produeix un encavalcament que assegura una gran continuïtat musical al conjunt de la peça Aquesta tècnica sorgí al final del segle XV es troba, per exemple, en l’obra de Josquin Des Prés i s’expandí al llarg de tot el segle XVI, sent molt característica de l’obra de Palestrina Durant aquest període, la durchimitation…
perfil
Tecnologia
Barra metàl·lica, generalment d’acer o d’alumini, de perfil especial (hom exclou d’aquesta denominació les de secció circular, quadrada i rectangular) i de secció constant, obtinguda generalment per laminatge, però també per extrusió o per estiratge.
Ultra els perfils angulars i els anomenats I o doble T, T, U i Z la secció dels quals recorda el perfil d’aquestes lletres, existeixen una gran quantitat de perfils especials, que poden ésser de seccions molt complexes, com ara els d’alumini destinats a marcs de portes i finestres tancaments metàllics , els passamans de barana, elements decoratius, etc Les característiques dels perfils són normalitzades, des del nom, material i dimensions, fins al pes per unitat de longitud, els moments d’inèrcia, etc
cabal
Física
Magnitud que expressa la quantitat de fluid que, per unitat de temps, travessa una secció del conducte pel qual circula.
És mesurada en m 3 /s i en kg/s i llurs derivats Analíticament, el cabal Q és el producte de la velocitat v del fluid per la secció de pas Q = vs
Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans
Historiografia catalana
Publicació erudita iniciada el 1908 com a òrgan d’expressió de la Secció Historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Fins el 1936 s’editaren vuit volums que contenien la informació de les activitats acadèmiques, memòries d’excavacions amb profusió d’illustracions i nombrosos estudis monogràfics També s’hi exposaven la proposta de formació de la Biblioteca de Catalunya, un pla de publicacions dels clàssics de la literatura catalana medieval Ramon Llull, Ausiàs Marc, l’edició de la Biblia en català i la recuperació d’arxius institucionals, com el de la Batllia General El contingut s’estructurà en seccions arqueològica, històrica, jurídica i literària A la primera s’hi trobava el resultat de les recerques de…
botzina

Botzina. a, secció d’una botzina replegada; b, secció d’un conjunt d’altaveu i botzina replegada, per a emetre freqüències molt baixes
© Fototeca.cat
Electroacústica
Automobilisme
Avisador acústic basat en la transformació d’energia elèctrica o mecànica en energia sonora i en la seva amplificació en un tub de forma cònica —pròpiament la botzina— que serveix d’acoblament entre una placa vibrant d’entrada i l’aire exterior de sortida.
L’antiga botzina, formada per una pera de goma que, a través d’una llengüeta, insuflava aire en el tub, emprada com a avisador als primers temps de l’automòbil, ha estat substituïda per la botzina elèctrica d’alta freqüència , coneguda altrament per clàxon, actualment la més usual, i per la botzina electropneumàtica i la botzina pneumàtica , en les quals la membrana sonora és moguda, respectivament, per l’aire comprimit provinent d’un compressor accionat per un motor elèctric o per l’aire exterior aspirat pel tub d’admissió del motor al qual és connectada la botzina
Trabajos varios del SIP
Sèrie de monografies publicades pel Servei d’Investigació Prehistòrica el 1937 i editades per l’Institut d’Estudis Valencians (secció historicoarqueològica).
D’ençà del 1942, són editades pel Servei d’Investigació Prehistòrica secció del CSIC, dependent de la Diputació Provincial de València Ha recollit principalment treballs de prehistòria i protohistòria de l’àrea valenciana, amb especial atenció a la publicació de treballs d’excavació, així com estudis d’epigrafia llatina i ibèrica, paleoantropologia, paleozoologia, paleoambient, d’història antiga i repertoris de bibliografia arqueològica valenciana
Futbol Club Barcelona Femení

Celebració de la primera Lliga de Campions del FC Barcelona Femení (maig del 2021)
© FC Barcelona
Futbol
Club de futbol femení, secció del Futbol Club Barcelona des del 26 de juny de 2002.
El primer partit de futbol que jugà un equip femení del FC Barcelona fou el dia de Nadal del 1970, amb motiu d’un festival benèfic El partit, impulsat per Inma Cabecerán, enfrontà al Camp Nou les jugadores blaugrana entrenades per Antoni Ramallets —que hagueren de jugar amb el nom de Selecció Ciutat de Barcelona i sense els colors del club en l’uniforme perquè l’equip no estava reconegut oficialment pel Club— amb la UE Centelles El febrer del 1971 la Selecció Ciutat de Barcelona canvià el nom pel de Penya Femenina Barcelonista , que rebé suport material i econòmic del FC Barcelona, encara…
barra
Tecnologia
Peça metàl·lica, de fusta o d’un altre material, generalment recta, rígida, de secció uniforme i de dimensió longitudinal notablement superior a les dimensions transversals.
Les barres metàlliques, especialment les d’acer, són obtingudes per laminatge o estiratge, i són classificades comercialment en funció de llur secció barres planes, quadrades, rodones, hexagonals, triangulars, octagonals, etc
fórmula de Thomson
Física
Expressió que dóna el valor de la secció eficaç total de difusió σd’una ona electromagnètica en incidir en un sistema de partícules.
Aquesta secció eficaç és definida com la relació entre l’energia difosa i la densitat del flux energètic incident i té les dimensions d’una superfície Hom l’escriu on e i m són, respectivament, la càrrega elèctrica i la massa de cadascuna de les partícules que formen el sistema, i c la velocitat de la llum en el buit
canvi de marxes

Secció i esquema de funcionament d’un canvi de marxes manual
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu constituït per dos eixos —un d’entrada (primari) i un de sortida (secundari)— connectats entre si per un sistema que permet de variar la velocitat de l’un respecte a la de l’altre.
S'utilitza primordialment com a element de la transmissió en els vehicles automòbils —muntat entre el motor i les rodes— per a adaptar els règims de velocitat més favorables del motor el règim de parell màxim a les variables condicions de resistència a l’avanç amb què el vehicle es troba Aquesta adaptació pot ésser feta de manera gairebé contínua, sense salts canvis de marxa automàtics amb convertidor de parell, amb embragatge hidràulic o amb variador continu de velocitat, o de manera discontínua, amb salts, o sigui amb el pas d’una marxa a una altra canvis de marxa manuals En tot canvi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina