Resultats de la cerca
Es mostren 491 resultats
cançó de pandero
Literatura
Música
Cançó popular cantada per les majorales de les confraries del Roser quan sortien a fer captiri a les festes (de Corpus, major, d’algun patró), a les noces i bateigs o amb motiu de la visita d’autoritats civils o eclesiàstiques.
La finalitat del captiri era la construcció o renovació del cambril o de la capella del Roser Després de fixar el preu de cada cançó, les majorales improvisaven cançons en honor dels assistents, que tenien, en general, un contingut de lloança El cant, d’una melodia més aviat monòtona, era acompanyat amb la percussió d’un pandero del qual penjaven cascavells i cintes i que era cobert de pell per les dues bandes, on solia figurar una pintura de la Mare de Déu del Roser i un pom de flors a l’altra banda El text era una breu cançó de cinc a catorze però en general, de vuit versos heptasíllabs de…
túnica
Indumentària
Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins a genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el pal·li; per als servents i la gent humil era el vestit únic.
Solia ésser de lli, però hom en duia també de llana, sobretot a l’hivern Normalment hom en portava dues una d’interior interula o subucula , cenyida, i una altra d’exterior indusium o supparus Els senadors la duien adornada de dalt a baix amb una franja de porpra latus clavus , i els de l’ordre eqüestre amb una o dues franges més estretes angustus clavus Una túnica llarga fins als peus, a la manera oriental, de lli blanc, sovint adornada amb bandes de porpra o clavi tunica clavata esdevingué pròpia dels eclesiàstics, damunt la qual diaques, preveres i bisbes duien els altres ornaments…
mègaron
Arquitectura
Nom de la sala més interna i més sumptuosa dels palaus micènics.
Registrat en els poemes homèrics i identificat en diverses excavacions sobretot a Troia, Creta, Micenes i Tirint, el precedeixen un vestíbul presidit per dues columnes de fusta amb base de pedra i una avantsala o un propileu, al qual s’accedeix a través de tres portes de doble batent Al centre del mègaron solia haver-hi una llar envoltada de quatre columnes que sostenien el teulat Sembla, pel mègaron de Tirint el més complet i el més ben conegut, on hi havia el tron principesc entorn de la llar, que el lloc era destinat a les audiències reials, als banquets oficials i a les celebracions…
mostra d’armes
Història
Parada, desfilada de gent d’armes per a recomptar-la, per a exercitar-la o per a examinar-la.
Solia celebrar-se en diades determinades, i en particular quan corria la veu d’algun perill Era convocada per mitjà d’una crida del batlle normalment a suggeriment dels jurats, del procurador senyorial o del governador, com en el cas de Mallorca Cada cap de casa tenia l’obligació de posseir les armes corresponents defensives Una vegada presa la relació, aquesta era tramesa al lloctinent o virrei cada cap de casa havia de declarar, després d’un jurament previ, quants homes propis hi havia a casa seva, per tal de saber el nombre total d’homes útils Les mostres es feien amb so de tabals i amb…
moixiganga
moixiganga celebrada amb motiu de l’arribada de Ferran VII d’Espanya i Maria Josefa Amàlia de Saxònia a Barcelona (6-I-1828), en un dibuix de l’època
© Fototeca.cat
Folklore
Entremès de caràcter extravagant, en el qual hom intercalava balls, que servia com a acte final de les representacions populars.
Sembla que les primeres moixigangues se celebraren amb motiu de Carnestoltes i que han restat en molts indrets vinculades a la festa Els executants van disfressats i s’acompanyen amb instruments sorollosos sovint van proveïts d’atxetes per a formar part del seguici de les processons folkloricopopulars Al País Valencià sembla que té un caràcter guerrer també rep aquest nom una dansa antiga de farsa que solia acabar la dansa de Torrent En algunes localitats del Principat té un caràcter religiós consisteix en la representació plàstica de la passió i mort de Jesús, com, per exemple, la Moixiganga…
Giuseppe Valentini
Música
Compositor i violinista italià.
Possiblement fou alumne d’A Corelli a Roma A la mateixa ciutat, entre el 1708 i el 1713, serví com a violinista del príncep Ruspoli Posteriorment treballà per al príncep de Caserta Autor d’òperes, oratoris i cantates, la seva aportació més interessant a la història de la música prové, però, de la seva música instrumental Compongué simfonies, fantasies, concerts i sonates els seus concerts són venecians en l’estil, però en les sonates s’aprecia la influència de Corelli La música de Valentini és molt personal i innovadora per al seu temps Acostumava a emprar tonalitats allunyades amb…
principale
Música
Registre greu de la trompeta natural, entre el do3 i el do5, en oposició al registre agut o clarino (clarí) L’intèrpret especialitzat en aquest registre havia de desenvolupar una tècnica que li permetés emetre un so profund i fort i havia d’excel·lir en l’ús de les articulacions doble i triple.
Tot plegat era considerat l’aspecte més noble de la interpretació amb trompeta Aquesta tècnica fou usual entre els segles XVI i XVIII, època en què la trompeta natural fou emprada com a instrument solista o de conjunt Com a solista era usada en aquest registre sobretot per a fer senyals i també, sonant amb altres all’unisono , amb finalitat cerimonial En els conjunts de trompetes, que del 1585 al 1685 eren integrats per cinc, sis o set músics que solien interpretar música escrita a cinc veus, els intèrprets de principale tenien al seu càrrec les veus més greus Entre el 1685 i el 1800 aquests…
corranda
Dansa i ball
Dansa cantada, de parelles, molt popular a Catalunya.
De moviment més aviat viu i de tonada alegre, popular a les comarques interiors de la Catalunya Vella i, especialment, als Pirineus, del Pallars al Vallespir Se solia ballar com a final d’una sèrie de balls o després d’una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs Hom la balla formant rodona en grups de dues, tres o més parelles oscillant uns compassos cap a la dreta i uns altres cap a l’esquerra Les balladores posaven les mans sobre les espatlles de llurs companys i aquests les agafaven a elles pel colze A la fi les alçaven tan enlaire com podien mentre els músics aguantaven el so final…
hipòdrom
Hípica
Recinte on hom disputa curses de cavalls o exercicis eqüestres.
Comprèn un circuit de terra o herba, generalment ellíptic i d’un perímere de 800 m a 3 000 m, grades, quadres i oficines d’apostes A l’antiga Grècia, l’hipòdrom no fou una construcció pròpiament dita, sinó només un camp, que solia tenir al principi i al final de la pista, d’una llargària de dos estadis 384,54 m, unes pilastres que marcaven la meta, i a l’entorn de les quals giraven els carros Hi hagué hipòdroms a Olímpia, a Delfos, a Nemea, a Atenes, etc Al món romà, foren substituïts pel circ o per l’estadi Entre els actuals, es destaquen com a més importants els hipòdroms de Chester, York,…
Bartolomeo Francesco Rastrelli
Arquitectura
Arquitecte italià, fill de Bartolomeo Carlo Rastrelli.
S'inicià a París amb Rde Cotte i el seu pare, escultor, amb el qual i Le Blond anà a Peterburg el 1716 La tsarina Elisabet Petrovna el nomenà arquitecte de cort i el 1741 li confià la transformació arquitectònica i urbanística de la ciutat La dugué a terme amb models occidentals, sobretot italians i francesos d’inspiració renaixentista i manierista Solia fer els exteriors a escala colossal i els policromava vivament, i decorava els interiors amb profusió i gust rococó La seva obra millor és a Peterburg el Palau d’Estiu 1741-44, destruït a la Segona Guerra Mundial i posteriorment reconstruït,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina