Resultats de la cerca

Amb Sergi Schaff, Pere Balañà i altres fundà el grup Gente Joven del Cine Amateur, que durant els seus anys d’existència 1953-57 tingué una considerable influència Obtingué premis internacionals amb films amateurs , i després ingressà a l’Escuela Oficial de Cinematografía de Madrid, on conegué Josep Maria Font i Espina , amb qui feu el guió de Tierra de todos 1961 i Vamos a contar mentiras 1962, dirigides per Antonio Isasi Isasmendi Collaborà en diversos documentals Cristo fusilado ,1962 Diálogos para la paz ,1964 i les comèdies El arte de no casarse i El arte de casarse 1966 El 1967 tornà…

Fill d’una família jueva benestant, fou amic de Franz Kafka i de Max Brod, estudià a la Universitat de Praga Durant la Primera Guerra Mundial combaté en l'exèrcit austríac al front rus, experiència que el convertí en un convençut pacifista i antimilitarista Casat amb Alma Mahler, vídua del compositor 1929, residí a Viena i Berlín i, en accedir Hitler al poder, fou expulsat de l'Acadèmia Prussiana de les Arts 1933 Arran de l'annexió d'Àustria pel Tercer Reich 1938, fugí a França i, travessant a peu els Pirineus, arribà a Barcelona procedent de Lorda, on s'interessà pel personatge de Bernardeta…

Un dels dirigents més actius de l’independentisme català i soci, de ben jove, de la Unió Catalanista, on fou partidari de Martí i Julià Collaborà a la fundació d’ Estat Català  1922 Publicà La Batalla 1923, sota el pseudònim de Vibrant , amb pròleg de Joan Salvat-Papasseit Instaurada la Dictadura, fou perseguit, processat i condemnat S’exilià a França, on seguí cursos de formació militar Viatjà per diversos països, collaborà amb Francesc Macià , i participà en la creació de La Bandera Negra propugnant una actuació més radical que la de Macià, amb el qual rompé abans dels fets de Prats de…

Aquests curts de 12 minuts de durada foren la continuació del Noticiari de Barcelona i gaudiren de distribució comercial arreu de Catalunya i més enllà, com ara Andorra o Perpinyà Amb temes d’interès comú i decidits per un consell de redacció, se’n rodaren divuit números Diada Nacional de Catalunya Onze de Setembre 1981, d’Antoni Martí i Pere-Joan Ventura Festes de la Mercè 1981, d’Antoni Verdaguer L’Assemblea de Catalunya 1981, de Carles Duran Gran Teatre de Liceu un espai que mira al 2000 1981-82, de Manuel Cussó i Ferrer i Xavier Juncosa La normalització del català 1982, de Joan Baptista…

Vida Llicenciat en dret, s’inicià com a cineasta amateur a Barcelona Installat a Madrid, fou des del 1956 corresponsal de "Fotogramas" i el 1958 ingressà a l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques, on coincidí amb Jordi Feliu Amb aquest codirigí diversos curts i participà en els guions de Tierra de todos 1961 i Vamos a contar mentiras 1962, tots dos d’Antonio Isasi-Isasmendi i El balcón de la luna 1962, Luis Salavsky També obtingueren, amb el llarg documental Diálogos para la Paz 1964, el segon premi del concurs de guions convocat amb motiu de la campanya franquista 25…

Vida Enginyer de professió, el 1955 inicià una prolífica carrera com a realitzador amb la firma Sito Films, Produccions Cinematogràfiques de Cinema Amateur, que produí més d’un centenar de títols, entre els quals destaca Recordant Pau Casals 1978 A banda dels films presentats i guardonats en diferents concursos, ha rodat nombrosos documentals i reportatges sobre esdeveniments històrics, festes tradicionals etc , a més d’una sèrie dedicada a la història de Rubí El seu cinema ha representat el Principat d’Andorra a la UNICA en dues ocasions el 1984 amb Retorn del mestre 1973 i el 1989 amb…

Aquestes entitats cristianes de base CIC —Cultura-Informació-Cristianisme—, Centre d’Estudis Francesc Eiximenis, Centre Ecumènic, Collectiu de Dones en l’Església, Cristianisme i Justícia, Cristians pel Socialisme, El Pregó, Espai Obert, Foc Nou i Moviment Internacional Som Església convocaren a Barcelona, del 9 a l’11 d’octubre de 1999, el Congrés Cristianisme, Església i Societat, al qual assistiren prop d’un miler de persones Els organitzadors es proposaven descriure i avaluar quins models de vida eclesial i d’actuació poden considerar-se superats o rebutjables i quins models…

Vida i obra Mestre de professió, és escriptor, collabora en la premsa i ha traduït obres literàries Voltaire, Stevenson, Poe, etc i de divulgació científica i sèries de televisió Amb la novella Calidoscopi 1983 aconseguí els premis Andròmina i el de la Crítica del País Valencià del 1984 L’any 1986 publicà Antropologia parcial i L’últim roder , que li atorgà una gran popularitat A més, ha publicat, entre d’altres, les novelles Som irrepetibles 1987,  Cendres de seductor 1987,  Aldebaran 1988, Rapsòdia 1992, Manuscrit de mossèn Gerra 1993, L’enviat 1997, premi Enric Valor 1996, Les…

Fill de Joan Vila i Pujol Format a l’Escola Massana, exposà per primer cop a la Sala Rovira de Barcelona 1943 S’inicià com a caricaturista diari en el Diari de Barcelona , el 1952, i després passà a Tele-exprés , El Correo Catalán , Avui en el qual feu un acudit diari del 1976 al 1989 i Diari de Barcelona Collaborà també periòdicament a Serra d’Or , Cavall Fort , Por Favor i La Gaceta Ilustrada i en publicacions estrangeres com ara Punch , Harper’s , Esquire , Everybodys , París Match o Jours de France Feu també nombrosos dibuixos publicitaris El 1989 cessà l’activitat com a ninotaire i es…

Desenvolupament enciclopèdic Gairebé quaranta anys després de la seva aparició, el llibre continua essent reeditat, i el 2001 arribà ja a la 20a edició Concebut alhora com una reflexió global sobre la història i la identitat dels valencians –una identitat nacional entesa com a producte històric– i com una proposta de futur, de transformació del present «una obra com aquesta no pot ésser concebuda sinó des d’una decisió de futur» «per dir-ho abusant de la terminologia d’un illustre barbut ‘explicar’ serà una invitació a ‘transformar’ És ‘transformar’ el que ens interessa», el llibre està…