Resultats de la cerca

S’utilitza, bàsicament, per a la crida entre persones o bé en la conducció d’animals Tradicionalment, pastors i traginers s’han servit de crits i xiulets codificats individualment com a vehicle de comunicació personal i en la conducció de ramats o d’animals de tir Sovint, per tal d’augmentar el volum sonor i disminuir la fatiga, hom s’ajuda de dos dits posats convenientment entre els llavis, o també aprofitant la petita obertura que hi ha entre l’índex i l’anular amb la mà tancada, i amb l’ajut d’un casquet o didal d’aglà que es disposa entre aquests dos dits tot recolzant-los…

Procedent del teatre, es formà amb KStanislavskij, i el 1918 formà companyia pròpia Emigrat als EUA el 1923, hi dirigí sobretot musicals, entre els quals Porgy and Bess , de GGershwin S'incorporà a l’àmbit cinematògrafic quan aparegué el cinema sonor, i hi dugué a terme una tasca important, plena d’eficàcia i de sensibilitat, iniciada amb Applause 1929, City Streets 1931, Dr Jekyll and Mr Hyde 1932, Queen Christina 1933, Becky Sharp 1935, primer film en color, premiat a Venècia, The Mark of Zorro 1940 i Silk Stockings 1957 Tanmateix, es mantingué sempre actiu com a autor teatral…

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona amb el mestre Massià i el violinista i director de cor Enric Ribó L’any 1967 ingressà a l’Orquestra Ciutat de Barcelona, de la qual fou violí concertino Guardonat amb el premi Isidro Gienes 1968, a partir del 1970 fou membre de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, de la qual fou també concertino Formà part del Quartet Sonor 1973-94, compost per Mercè Serrat, amb la qual era casat i que també era membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, Pere Busquets i Aureli Vila, amb qui interpretà obres del repertori clàssic i…

Estudià música a la Universitat de Nova York, a Buffalo, fins l’any 1972 Abans d’haver començat la seva formació musical, però, ja havia desenvolupat un estil propi Refractari a les tendències acadèmiques en voga, creà un món sonor volgudament neoarcaic que sovint s’apropa a la música d’A Hovhaness, D Šostakovič i els polifonistes del Renaixement Trets típics de la seva música són les melodies modals, els dissenys rítmics simples i les harmonies no tonals, però sí consonants que es basen en tríades És autor de vuit simfonies, escrites entre el 1961 i el 1988, tres òperes — The…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Zagreb i, posteriorment, al Conservatori de París amb O Messiaen El 1955 s’integrà en el Groupe de Recherche de Musique Concrète de P Schaeffer El 1960 entrà a treballar a la Radiotelevisió Francesa, i dos anys després, al Conservatori de París, on impartí classes de composició Obtingué nombrosos premis, entre els quals el Ciutat de Zagreb, i organitzà nombrosos concerts de música experimental Després d’un període "concret" amb Mavena 1956, electroacústic amb Dahovi I i II 1961-62 i aleatori amb Sigma 1963, retornà a la música instrumental per destacar la…

Format inicialment com a enginyer, el 1947 obtingué una beca de la Royal Academy of Music, on estudià piano amb H Craxton i composició amb W Alwyn Guanyador del Premi Dove, amplià estudis a la Universitat de Londres Es donà a conèixer com a compositor en els concerts de la Society for the Promotion of New Music i del London Contemporary Music Centre Fou professor del Morley College de Londres 1952-59 i de la Universitat d’aquesta ciutat 1955-60 El 1961 es traslladà als Estats Units, on ensenyà a la Duke University Carolina del Nord La seva obra denota una influència inicial provinent de l’…

Tota producció sonora es transmet per la vibració de l’aire fins que arriba a ser captada per la membrana timpànica de l’orella La capacitat i facilitat de transmissió del so des dels instruments o la veu humana depèn de les característiques acústiques del mecanisme sonor i de l’acoblament que aquest pugui tenir amb l’acústica del lloc on està sonant Així, doncs, es considera una bona emissió la que aprofita al màxim l’energia mecànica de l’instrument o del cantant, per obtenir una bona resposta en les condicions de ressonància que s’estableixin amb el medi transmissor Tant els…

Inicià els seus estudis musicals a Pontevedra i Vigo, i el 1950 es traslladà a Madrid, on cursà la carrera de música al Conservatori i hi obtingué el diploma de primera classe en el Concurs de Contrapunt i Fuga conjuntament amb els compositors C Bernaola i M Angulo Vinculat a diferents bandes de música gallegues, entre els anys 1962 i 1967 visqué a Suïssa, on guanyà el premi Dante Luini El 1967 s’establí a la Corunya, i fou nomenat director de la Banda Municipal i del Conservatori, del qual fou catedràtic de composició fins a la seva jubilació i director durant vint anys Fou, a més, fundador…

Vida De jove viatjà per Europa i s’installà a París, on treballà per a la Gaumont 1909 i després per a l’Éclair, confeccionant i traduint títols i rètols El 1911 collaborà en guions del realitzador Léonce Perret, per a qui escriví el de Le Gosse de Paris 1912 A Barcelona muntà una seu de l’Éclair, el laboratori Manufactura del Film 1914 i captà vistes aèries de Catalunya També dirigí el seu primer film, Tauromanías La vocación de Rafael Arcos o Los oficios de Rafael Arcos o Grandeza y decadencia de Rafael Arcos , 1914, curt semidocumental per a l’Éclair rodat als estudis de Ricard de Baños i…

Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, amplià la seva formació a Escòcia, el País de Galles, Itàlia i Baviera Ha format part com a violoncel solista de diferents formacions orquestrals, entre les quals destaca l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i l’Orquestra Internacional de Bayreuth Intèrpret i investigador en l’àmbit de les arts plàstiques i la música, ha cercat noves sonoritats, que l’han convertit en capdavanter de l’avantguarda musical a Catalunya És també promotor dels primers concerts de cobla amb violoncel 1990, a Palau de Plegamans, amb la…