Resultats de la cerca
Es mostren 884 resultats
Club Empordanès
Futbol
Club de futbol de Figueres.
Fundat el 1909 i també conegut com a Sport Club Empordanès, fou el precursor de la Unió Esportiva Figueres Nasqué com a equip filial del Casino Sport Figuerenc, entitat formada per la classe benestant de la població El seu primer partit fou contra el Girona Football Club 1909 El 1913 absorbí el Club Figueres Sport i passà a dependre del Casino Menestral Figuerenc, de caràcter més popular A l’inici jugà al Camp dels Enginyers de Vilafant i posteriorment al camp del barri del Poblenou El 1914 es dissolgué, tot i que sorgiren iniciatives similars com l’Sport Club Català, l’Sport…
txàrmil
Sociologia
Dret penal
Banda de delinqüents juvenils originària del Marroc.
Aquestes bandes sorgiren a mitjan segona dècada del segle XX Hom es refereix també als seus membres i al fenomen amb el mateix nom, que prové del nom d’una salsa típica de la cuina àrab la xermula Els integrants de bandes txàrmils es caracteritzen per la violència de les seves accions, l’ús d’armes blanques, especialment matxets, l’exhibició ostentosa de determinada indumentària i pentinat, i l’ús de les xarxes socials amb finalitats d’amenaça, denigració, etc Els primers atacs d’aquestes bandes tingueren lloc a Casablanca el 2014 i ràpidament s’estengueren per tot el Marroc…
Agrupació Ciclista Arrabal
Ciclisme
Club ciclista de Santa Coloma de Gramenet.
Fundat el 1942 amb uns 50 associats, el seu primer president fou Miguel Arasa Els primers anys organitzaren excursions i alguna edició de la Festa del Pedal El 1965 Antonio Moreno López fou nomenat president i convertí el planter en una prioritat, sobretot durant la dècada dels setanta Del seu equip infantil sorgiren Jordi Roca, campió d’Espanya juvenil 1974, Antoni Moreno, subcampió d’Espanya dos cops, i Josep Maria Caroz, posterior president de l’Associació de Ciclistes Professionals S’establiren les bases de la normativa que regeix el ciclisme infantil a Catalunya…
Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Editorial
Editorial dependent del monestir de Montserrat, especialitzada en obres religioses i científiques i en publicacions periòdiques.
Iniciada, de fet, el 1907 amb la Revista Montserratina , fou potenciada a partir de l’abadiat d’Antoni M Marcet 1912 el 1914 aparegué la revista Vida Cristiana , i el 1917 començà la sèrie Analecta Montserratensia , impulsada per Anselm Albareda Poc després sorgiren les colleccions “Biblioteca Monàstica” 1920, “Biblioteca Popular Litúrgica” 1920, “Místics de Montserrat” 1925 i la Bíblia de Montserrat , de Bonaventura Ubach 1926 El 1927 començà la publicació del butlletí del santuari Montserrat i de la collecció Catalonia Monastica , seguits per Mestres de l’Escolania de…
,
Calila i Dimna
Títol de la versió àrab d’una col·lecció d’apòlegs d’origen indi, alguns dels quals coincideixen amb diverses faules del Panchatantra
.
La collecció fou traduïda al s VI del sànscrit al pahlavi , i Ibn al-Muqaffa’ en féu aquesta versió àrab al s VIII, la qual serví de base a les nombroses traduccions posteriors, com la persa, la siríaca, la grega, l’hebrea i la castellana El text hebreu fou traslladat al llatí al s XIII per Giovanni da Capua, i d’aquesta versió en sorgiren d’altres de redactades en diverses llengües europees D’intenció moralitzant i didàctica, la majoria dels apòlegs són protagonitzats per animals que representen situacions humanes Tingué un ressò extraordinari en tota la literatura fabulística occidental, i…
Sant Antoni (Monistrol de Montserrat)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de Montserrat, a la zona anomenada de la Tebaida, i no gaire lluny del Cavall Bernat Degué ser una de les diverses ermites que sorgiren a la muntanya L’església és esmentada el 1282, i encara que només apareix com a Sant Antoni, sense cap més detall, la referència correspon a un testament d’un habitant de Monistrol de Montserrat que fa deixes a Santa Maria de Montserrat, on vol ser enterrat, i a Sant Pere de Monistrol i a Sant Antoni per tant creiem que es refereix a aquesta capella L’església de Sant Antoni fou reedificada el 1490, i el 1498 s’hi feren reparacions…
Rafael Puignau i Molinet
Música
Orguener català.
Català de naixement i azpeitià d’adopció, al llarg de més de vuitanta anys al servei de l’orgueneria en general, de la guipuscoana en particular i en especial de la d’Azpeitia, fundà quatre empreses d’orgueneria -amb Francesc Aragonès a Girona 1910, Eleizgaray y Cía 1920, Puignau y Olaciregui 1923 i Organería Española SA 1941, a Azpeitia- Especialista en mecànica, pneumàtica i electricitat, fou un excellent harmonitzador i afinador Cooperà en la construcció i l’arranjament de més de 400 orgues, 225 dels quals nous, i en més de 400 harmòniums Dos tallers d’orgueneria sorgiren de…
Nelson Goodman
Música
Filòsof nord-americà.
Seguidor de la tradició de la filosofia analítica, caracteritzada per la seva preocupació per l’estudi de la ciència, Goodman ocupà un lloc especial en aquesta branca del coneixement per fet d’haver analitzat el pensament de les arts Llenguatges de l’art 1974 és el llibre on abordà sistemàticament la qüestió sobre quina havia de ser la significació d’una obra d’art En aquest marc sorgiren valuoses apreciacions musicals, com ara una breu teoria de la partitura Per a Goodman una partitura és allò que defineix -però que no és- una obra, essent aquesta -l’obra- una "classe d’…
Joan Amézaga
Hoquei sobre patins
Patinatge
Bitlles
Jugador d’hoquei sobre patins i directiu de patinatge i bowling.
Establert a Barcelona els anys vint, fou un dels pioners de l’hoquei sobre patins català com a jugador de l’Atlètic Club Galeno i de l’Skating Club Fou directiu i representant d’aquest últim club quan es fundà la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins 1930 Passada la Guerra Civil, fou vicepresident de l’Skating Club anomenat llavors Club Patín Impulsà la construcció d’una nova pista a la plaça de Francesc Macià, d’on sorgiren grans patinadors i jugadors d’hoquei L’any 1950 el seu club guanyà el Campionat d’Espanya d’hoquei sobre patins L’any següent fou designat membre del…
el Cappont
Raval
Antic raval de Lleida format a partir de la conquesta, a la segona meitat del s XII, del marge esquerre del Segre; l’antic areny major del riu l’envoltava.
Comunicava amb Lleida pel pont Major, i amb la Vilanoveta pel pont de Sant Agustí Era habitat per pagesos, moriscs i menestrals hi havia l’hospital de Sant Marçal i els convents dels agustins antic santuari de Santa Maria de l’Horta i dels trinitaris Era emmurallat Durant la guerra dels Segadors, i per tal de fortificar Lleida, fou totalment enderrocat 1643 per les tropes franceses Al primer terç del s XVIII hi fou bastit un revellí o mitjalluna Malgrat la prohibició d’edificar-hi, des de la fi d’aquell segle hi sorgiren petites indústries filadors, sargaires, cistellers i, al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina