Resultats de la cerca
Es mostren 521 resultats
l’Eliana
L’església de l’Eliana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, a la zona occidental de la comarca, en contacte amb l’Horta.
Hi predomina el terreny pla, amb algunes ondulacions suaus cobertes de conreus de secà o de pinedes La major part del sòl dedicat a l’agricultura és de regadiu 200 ha conreus herbacis cebes, blat de moro i hortalisses i arbres fruiters tarongers i pereres Al secà 120 ha predomina la vinya, seguida dels garrofers, ametllers i oliveres L’economia ha aconseguit una gran diversificació, base del notable creixement demogràfic s’ha triplicat entre el 1960 i el 1981 a part l’agricultura, s’hi han desenvolupat diverses indústries de la fusta —xapes, taulers i mobles—, tèxtil —fabricació…
Maria Lassnig
Pintura
Pintora austríaca.
Durant la Segona Guerra Mundial estudià a l’Acadèmia d’Arts de Viena, on alguns dels professors qualificaren la seva obra d’"art degenerat", seguint la terminologia nazi Després de la guerra s’establí a Klagenfurt, on féu la primera exposició 1948 En 1951-54 anà becada a París, on fou influïda pel surrealisme d’André Breton i altres literats De tornada a Viena, fou molt activa en el moviment informalista dels anys cinquanta i seixanta Després d’una etapa entre París i Viena, el 1968 anà a Nova York, on la seva obra passà inadvertida, i on estudià cinematografia i féu alguns curtmetratges De…
Madhya Pradesh
El temple hinduista de Sas Bahu (segle XI) a la ciutat de Gwalior, a l’estat de Madhya Pradesh, a l’Índia
© X. Pintanel
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Bhopāl És situat al centre del país, al N del Dècan, entre els estats de Rājhastān, al NW, Uttar Pradesh, al N, Bihār, a l’E, Orissa, al SE, Andra Pradesh i Mahārāshtra, al S, i Gujarāt, a l’W Inclou la part superior de les conques del Narbadā i Mahānadi i és accidentat pels monts Mahādev i Maekal De clima monsònic, l’estiu és calorós, sec d’abril a juny i plujós de juliol a setembre, i els hiverns són suaus Les pluges són elevades 1 000 a 1 300 mm anuals La població és hindú, i la densitat de població és de 117,8 h/Km 2 1981 Les ciutats principals són Bhopāl, Indore, Gwalior i…
Hokkaidō
Hokkaidō Valls de la serralada de Hokkaidō
© Corel Professional Photos
Illa
Illa del Japó, la més septentrional de les quatre grans illes de l’arxipèlag, que forma un do
.
La capital és Sapporo Muntanyosa, amb nombrosos volcans, és ocupada en gran part per la serralada de Hokkaidō, que la travessa del cap Erimo al cap Sōya el SW és muntanyós, i entre ambdós sistemes s’obre la plana d’Ishikari, travessada pel riu del mateix nom Els rius, curts, corren per valls encaixades i són de règim torrencial, amb crescudes de primavera El clima és sotmès, a l'hivern i a la tardor, als vents freds de Sibèria, que provoquen nevades i grans boires, sobretot a les costes occidentals A l’estiu les temperatures són suaus mitjana de juliol a Sapporo 20°C Mitjanament poblada, amb…
Ricard Canals i Llambí

Ricard Canals i Llambí
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Autodidacte, ingressà el 1893 amb Isidre Nonell a l’escola de Llotja, però aviat l’abandonaren i sortiren a dibuixar i pintar pels afores, amb Pichot i Mir per això, alludint a llur temàtica de suburbi, hom els anomenà la colla de Sant Martí Amb Nonell anà a Caldes de Boí 1896, i més tard a París 1897, on exposaren 1897 i 1898 a la galeria Le Barc de Boutteville Malgrat la influència dels impressionistes, especialment de Renoir, no renuncià als temes ètnicament hispànics Després, llargues estades a Madrid, Sevilla 1903 i Granada 1905 l’allunyaren de la identitat amb la temàtica i el colorit…
sa Tramuntana
Sector septentrional de l’illa de Menorca, especialment les terres que resten al nord de la línia que va des de la riba nord del port de Maó fins a Algaiarens, que tenen una acusada personalitat geogràfica dins el conjunt de l’illa.
Això prové bàsicament del fet, únic a les Balears, de la presència de materials paleozoics i mesozoics devonians, carbonífers, triàsics, liàsics, juràssics, fortament desgastats, que donen lloc a uns relleus desgastats, suaus i arrodonits, que tanmateix assoleixen les majors elevacions de l’illa el Toro, Santa Àgueda, s’Enclusa, sa Falconera d’Alforinet relleus que cauen bruscament sobre la costa, molt més articulada que la des Migjorn La manca de protecció orogràfica afavoreix l’acció del vent la tramuntana hi bat amb força, però també la relativa abundància de pluges, que…
El que cal saber de la fimosi
Patologia humana
La fimosi constitueix una estretor de l’obertura del prepuci —la pell que cobreix l’extrem del penis—, la qual cosa n’impedeix totalment o parcialment la retracció per a deixar el gland al descobert L’estretor de l’obertura prepucial és present en general des del naixement, per bé que no constitueix un veritable trastorn Solament en una mínima part dels infants nounats el prepuci es pot retreure sobre el gland En la majoria dels casos, es resol progressivament amb l’edat i no origina complicacions Per tal d’afavorir la dilatació de l’orifici del prepuci i la separació del gland, és útil que s…
palmetejador
Disseny i arts gràfiques
Tros de fusta graduada amb què hom dóna sobre el motlle cops suaus a fi que totes les lletres restin a la mateixa altura.
Victòria

Els Dotze Apòstols, conjunt de formacions rocoses del litoral de l’estat de Victòria, al sud-est d’Austràlia
© Fototeca.cat-Corel
Divisió administrativa
Estat del SE d’Austràlia.
La capital és Melbourne Consta d’una plana litoral interrompuda per suaus ondulacions, una zona muntanyosa 1 000-2 000 m, al S de la Great Dividing Range, i al N la plana del Murray Té un clima temperat humit al litoral i més sec a l’interior Malgrat que només té 19,7 h/km 2 1995, és l’estat més dens d’Austràlia Gairebé les tres quartes parts de la població es concentren a la capital Hom hi conrea blat i civada, amb rendiments molt elevats A les ribes del Murray el regadiu permet el conreu de taronges i vinya És un productor important de fruita en conserva, destinada a l’…
Deglució d’aire i vòmits en l’alletament
De vegades l’infant plora immediatament després de la presa de llet, pel fet que en mamar ha empassat aire i això li causa dolor perquè li disten l’estómac També és possible que l’aire acumulat provoqui un vòmit, de manera que s’expulsa una part de la llet ingerida Quan se segueix la lactància materna aquest problema és generalment degut al fet que l’infant no tanca bé la boca al voltant del mugró, i en succionar aspira aire Per a evitar-ho, s’ha de seguir una tècnica adequada facilitant el contacte íntim de la boca amb l’arèola Amb la lactància artificial, la deglució d’aire pot ésser deguda…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina