Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
mot diminutiu
Gramàtica
En el procés de la derivació, mot obtingut mitjançant l’addició al mot primitiu d’un sufix que indica disminució.
La disminució, generalment quantitativa casa caseta, pot indicar uns altres matisos, com ara afecte mare marona, llàstima dona doneta, ironia home homenet Sovint un diminutiu perd el significat de disminució i esdevé independent semànticament forca forquilla
felibritge
Literatura
Associació d’escriptors provençals, centrats a Avinyó.
Se separaren del moviment popular dels trobaires , que consideraven caòtic Creada el 1854, a la vora del Roine, la integraven Frederic Mistral , Josèp Romanilha i Teodòr Aubanèl El seu nom fou una invenció de Mistral, que aplicà el sufix occità - itge a una paraula misteriosa, felibre, que potser no és més que un error de transmissió dins una oració popular, la seqüència sèt felibres de la lei es pot interpretar clarament com sefer libre de la lei Els felibres eren burgesos, intellectuals i ruralistes, i els trobaires, obrers i urbans El felibritge té quatre períodes essencials…
arameu
Lingüística i sociolingüística
Llengua o conjunt de dialectes semítics del grup occidental.
Fou parlada pel poble arameu, fins i tot després de la seva desaparició com a entitat política, i esdevingué la lingua franca del Pròxim Orient Es caracteritza pel triliteralisme, per la pèrdua de la vocal de cas en la declinació i pel fet de formar els plurals mitjançant l’annexió de sufixos És la llengua semítica que ha sofert més infiltracions estrangeres, principalment en el lèxic Poc important literàriament, fou tanmateix transmissora de la cultura grecoromana a l’Orient i de l’Orient a Europa L' arameu antic es remunta probablement ja al II millenni aC Quan els arameus caigueren sota…
-ilidí
Química
Sufix que en un radical orgànic assenyala la pèrdua de tres hidrògens, deixant tres valències lliures, en el mateix àtom de carboni.
-ilidè
Química
Sufix que en un radical orgànic assenyala la pèrdua de dos hidrògens, deixant dues valències lliures, en el mateix àtom de carboni.
-ilè
Química
Sufix que en un radical orgànic assenyala la pèrdua de dos hidrògens, deixant dues valències lliures, en dos àtoms de carboni distints.
alcaloide
Bioquímica
Nom genèric de substàncies orgàniques nitrogenades, de caràcter bàsic, d’origen vegetal, d’estructura química molt variada i complexa, que, en general, tenen, a dosi feble, marcats efectes fisiològics sobre l’home i els animals.
Els alcaloides poden estar localitzats en qualsevol part de la planta i es troben, principalment, en les fanerògames dicotiledònies, però també en algunes monocotiledònies i àdhuc en criptògames Un mateix vegetal en conté sovint diversos, gairebé sempre químicament afins En general, són presents en forma de sals solubles en aigua, més rarament com a bases lliures o en combinació amb glúcids glucoalcaloides Llur concentració oscilla àmpliament segons l’edat de la planta, període vegetatiu, insolació, condicions climàtiques, natura del sòl, adobs, etc Les majors concentracions es troben en…
cetona
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional C=O (carbonil) unit a dos radicals hidrocarbonats o, en les cetones cícliques, formant part d’una cadena alifàtica tancada.
Segons les regles de la IUPAC, les cetones alifàtiques RR'CO són designades, en la nomenclatura substitutiva, afegint al nom de l’hidrocarbur RR'CH 2 en català, sovint seguit d’una n etimològica el sufix -ona davant el nom va el nombre que indica la posició del carboni carbonílic en la cadena En la nomenclatura funció-radical, els radicals units al grup CO —la funció cetona— són citats seguint l’ordre alfabètic Finalment, hom empra la forma traduïda directament de l’anglès, en què la funció cetona segueix els noms dels radicals ordenats alfabèticament Així, per exemple, els tres…
-adelf | -adelfa
Botànica
Sufix grec usat per a significar que els estams, units per llurs filaments, són disposats formant un, dos, etc, fascicles (monadelf, poliadelf, etc).