Resultats de la cerca
Es mostren 796 resultats
diagrama de Laue
Mineralogia i petrografia
Diagrama que hom obté en recollir sobre una placa fotogràfica la figura de difracció que resulta de fer passar a través d’un cristall prim un feix de raigs X policromàtic i finament col·limat.
Hom observa en el diagrama de Laue, anomenat també lauegrama , una distribució de taques clares, com a conseqüència del fet que el cristall difracta solament les longituds d’ona per a les quals existeix, en el cristall, un conjunt de plans reticulars parallels, separats una distància d i inclinats un angle θ tals, que es compleixi la llei de Bragg L’estudi de la distribució de les taques del lauegrama permet de fer determinacions ràpides de l’orientació i la simetria dels cristalls i estudiar-ne les imperfeccions
bombardí
bombardí
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon de metall, el baríton de la família dels bugle
.
És en si bemoll, igual que el bugle tenor, però té una tubuladura i un pavelló més amplis i, per tant, un timbre diferent, i disposa de quatre vàlvules en comptes de les tres del tenor La seva extensió amb quatre pistons és de tres octaves i mitja mi- 1 a si bemoll 3 És un típic instrument de banda, el paper del qual, en l’orquestra simfònica, és confiat a les tubes Designacions tals com baríton als països germànics , eufoni o euphonium als països de l’àrea cultural anglosaxona fan referència al mateix instrument
arpegi

arpegi
Música
Disposició successiva dels sons d’un acord.
El seu nom indica un procediment típic de l’arpa, com ho és també dels altres cordòfons pinçats, amb teclat o sense clavecí, guitarra Amb tot, hom ha escrit passatges arpegiats per a gairebé tots els instruments Els acords que, en cordòfons de teclat, cal tocar arpegiats ràpidament i mantenint simultàniament les notes un cop atacades són escrits actualment com a tals acords amb una línia ondulada vertical al seu davant, si han d’ésser executats en sentit ascendent, i si no, hom afegeix una fletxa davant la línia ondulada indicant el sentit descendent
Georges Candilis
Arquitectura
Arquitecte i enginyer grec, naturalitzat francès.
Format a Atenes, entre el 1945 i el 1951 fou collaborador de Le Corbusier D’aquest treball nasqué la seva preocupació per les qüestions d’urbanisme i referents al tema dels habitatges socials, que posà en pràctica un cop s’independitzà En aquest sentit va fer importants realitzacions al Marroc i d’altres projectes a l’Estat francès, tals com els de Banhòus de Cese o a la Université de Toulouse - Le Mirail El seu projecte més conegut és el de la Universitat Lliure de Berlín, amb JProuvé i PDony
Vittorio De Sica
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic italià.
Fou un dels representants més importants del neorealisme entre el 1949 i el 1952 El seu nom, lligat gairebé sempre al de Cesare Zavattini, signà títols tals com Ladri di biciclette 1948, Miracolo a Milano premi del festival de Canes del 1951, Umberto D 1952, Il tetto 1956, La ciociara 1960, I Girasoli 1969, Il giardino dei Finzi-Contini 1971 i Il viaggio 1974 Com a actor deixà exquisides creacions a Madame de 1953, L’oro di Napoli 1954 i Il generale Della Rovere 1959 Estigué casat amb l’actriu catalana Maria Mercader
Thor
Astronàutica
Míssil balístic intercontinental de les forces aèries dels EUA, començat a desenvolupar l’any 1955 i declarat operatiu el 1958.
A més de la seva aplicació bèllica, ha estat emprat, dotat de trams superiors amb successives millores, com a primera etapa de molts coets llançadors de satèllits artificials Aprofitant el segon tram del Vanguard, fou anomenat Thor-Able , i amb ell hom intentà per primera vegada, l’any 1958, d’abastar la Lluna amb una sonda, la Pioneer1 Posteriorment fou dotat de segons trams més avançats, tals com els Agena , l' Able Star i finalment els Delta , amb els quals han estat collocats en òrbita molts satèllits artificials per part de la NASA
Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial Esteban Terradas
Aeronàutica
Centre estatal espanyol amb caràcter científic i tècnic dedicat a tasques d’estudi, desenvolupament, inspecció i normalització en temes aeroespacials.
Fou creat el 1942, llavors amb finalitats essencialment aeronàutiques Les seves installacions principals són a Torrejón de Ardoz Madrid i actualment hom hi ofereix serveis tècnics en àmbits molt diversos, tals com materials, combustibles, estructures, meteorologia, etc Té una base de llançament de coets-sonda a El Arenosillo Huelva, l’estació espacial de Maspalomas Gran Canària, el laboratori de comunicacions espacials de Cebreros Àvila, i opera en l’estació espacial de Madrid INTA-NASA, amb installacions a Robledo de Chavela, i a l’estació espacial de Villafranca del Castillo…
sèrie de potències
Matemàtiques
Donada una funció real de variable real f (x) derivable indefinidament en el punt x0, sèrie Σ an (x-x0)n amb an = (1/ n !) fn (x0).
Es compleix que f x = Σ a n x- x 0 n per a tots els punts x tals que | x- x 0 | < R, on R és el radi de convergència de la sèrie Aquesta sèrie és anomenada sèrie que desenvolupa la funció f en un entorn del punt x 0 , o sèrie de Taylor de f en el punt x 0 La sèrie de potències és utilitzada per a expressar el desenvolupament en sèrie d’una funció Així, per exemple, hom té la sèrie exponencial , que és convergent per a tot x
robòtica
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Conjunt d’estudis i tècniques de realització de robots.
En l’estat actual de la tecnologia, la robòtica inclou el conjunt de disciplines, teòriques o tecnològiques, que permeten de concebre, realitzar i automatitzar estructures mecàniques poliarticulades destinades a la producció industrial, i és un element important de la fabricació amb ajuda d’ordinador La robòtica és fonamentalment pluridisciplinar i es basa en gran mesura en els progressos de la microelectrònica i de la microinformàtica, així com dels de les noves disciplines tals com la intelligència artificial, el reconeixement de formes, la generació automàtica de plans d’acció…
refineria

Representació esquemàtica i simplificada d’una refineria on figuren les unitats de: fraccionament, gasos, hidrorefinatge, reforming i cracking catalític
© Fototeca.cat
Química
Conjunt d’instal·lacions industrials en les quals hom transforma el petroli brut en productes acabats, tals com els carburants, els combustibles, els lubrificants, els gasos liqüefactes, els asfalts, etc.
En general hom projecta les refineries per al proveïment del mercat energètic darrerament, però, el desenvolupament de la petroquímica ha fet concebre un nou tipus de refineria, la refineria petroquímica, en la qual el petroli brut és transformat totalment en productes intermedis emprats com a primeres matèries de síntesi La senzillesa o la complexitat de les installacions d’una refineria depenen de la diversitat i del grau d’especificació dels productes que ha de subministrar, com també de la variabilitat o de la constància de les característiques del petroli brut que hom ha de tractar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina