Resultats de la cerca
Es mostren 14244 resultats
paral·lelogram
Matemàtiques
Quadrilàter que té els costats oposats paral·lels i, per tant, iguals.
Les diagonals d’un parallelogram es tallen en llur punt mitjà, anomenat centre del parallelogram Si un parallelogram té els quatre costats iguals, és anomenat rombe Si els quatre costats són perpendiculars, és anomenat rectangle Els parallelograms que són rombes i rectangles alhora són anomenats quadrats , i els que no són ni rombes ni rectangles, romboides L’àrea d’un parallelogram resulta de multiplicar la longitud d’un costat, que hom anomena base , per la distància que el separa del seu parallel, anomenada altura
clixé
Frase o expressió que ha esdevingut estereotipada de tant ésser repetida.
ciutat celestial
Cristianisme
L’Església en tant que comunitat encaminada cap a la transcendència.
Denominació contrària a ciutat terrenal i complementària d’aquesta
ritu caldeu
Cristianisme
Ritu siríac oriental, tant el practicat pels catòlics com pels nestorians.
estat
Manera d’ésser dels homes en tant que reunits en societat.
islam

Mpa l’expansió de l’islam
© Fototeca.cat
Història
Islamisme
Conjunt de pobles, països i estats musulmans, tant des del punt de vista sociocultural i polític com religiós.
Els quatre primers califes successors de Mahoma representen la gran expansió de l’islam, amb predomini de l’element àrab Síria, Mesopotàmia, Egipte, Cirenaica, l’Àsia Menor i Armènia califat A més de propagar la fe, hom havia de garantir la seguretat dels creients ultra la possibilitat d’efectuar profitoses ràtzies Durant el califat omeia de Damasc l’imperi experimentà un nou impuls, que continuà en el califat abbàssida de Bagdad, després del qual s’inicià la seva desmembració política califats de Còrdova, fatimita i otomà, imperis seljúcida i mongol, etc Això no obstant, hom mantingué la…
reacció de substitució
Química
Tipus general de reacció orgànica en la qual un àtom o un grup, tant en forma aniònica com catiònica, s’integra en un compost orgànic.
Té lloc mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup La racionalització de les reaccions de substitució fou iniciada en el decenni 1940-50 amb els treballs de CK Ingold, el qual les classificà en reaccions de substitució nucleofílica i reaccions de substitució electrofílica, atès el caràcter electrònic del reactiu Les reaccions de substitució nucleofílica ocorren finalment sobre àtoms de carboni saturats n’és un exemple característic la transformació d’un halogenur d’alquil en un alcohol, d’acord amb l’esquema HO - +R-Hal →R-…
auxosporulació
Botànica
Forma de reproducció originàriament sexual, pròpia dels bacilariòfts, que s’intercala de tant en tant entre les divisions cel·lulars ordinàries i restaura la mida normal dels individus..
Típicament és inciciada per la meiosi i la formació d’espermatozoides i ovocèllules que copulen i originen auxòspores cas de les diatomees centrals La reproducciò sexual, però, pot restar reduïda a una cistogàmia, amb copulació de gàmetes no flagellats cas de les diatomees pennals i fins i tot limitar-se a una autogàmia En d’altres casos, les auxòspores es formen per via exclusivament asexual
far
Sistema òptic d’un far
© Fototeca.cat
Transports
Torre amb una llanterna al cim erigida en indrets ostensibles de les costes, o en esculls, perquè qui l’albiri de la mar estant es pugui situar, tant de nit com de dia, i resolgui, així, un problema de navegació costanera.
Cada far té unes peculiaritats que el distingeixen de tots els altres de nit, són les característiques de la llum color, període, ocultacions, pampallugueigs, etc, i de dia, les de la construcció forma, material, color de l’edifici, etc Aquestes peculiaritats dels fars, com també llur situació, són indicades en els quaderns de fars la situació també consta a les cartes nàutiques Segons com tinguin l’ òptica del foc aparell lumínic, els fars són catòptrics, si la propagació de la llum es fa per reflexió i, per tant, hom hi utilitza només miralls, diòptrics, si la…
bé
Filosofia
Allò que constitueix la perfecció d’un ésser, considerada sia com a tal, sia com a fi d’un altre ésser que la desitja en tant que li pot satisfer una necessitat o una mancança.
La noció de bé ha inclòs, històricament, tant la idea de perfecció de l’ésser en si mateix com la de satisfacció, conveniència o apetibilitat en relació amb els altres éssers D’acord amb la primera han sorgit les consideracions metafísiques del bé, segons les quals existeix un bé suprem, font de tots els altres béns idea de les idees per a Plató, l’U per a Plotí, Déu per a la patrística i la filosofia medieval De la segona, l’apetibilitat, han derivat els punts de vista teològics o ètics, sovint en relació amb l’aspecte metafísic segons el qual el bé perfecciona els éssers,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina