Resultats de la cerca
Es mostren 539 resultats
Daron Acemoglu
Economia
Economista turc resident als Estats Units d’Amèrica.
Estudià a la Universitat de York Regne Unit i es doctorà 1992 a l’Escola d’Economia i Ciència Política de Londres LSE Viu als Estats Units, on és professor d’economia de l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT També és el coeditor d’ Econometrica, The Review of Economics and Statistics i editor associat del Journal of Economic Growth El 2006 fou elegit membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències Els seus principals interessos son l’economia política, l’economia del desenvolupament, el creixement econòmic, els ingressos i la desigualtat salarial i l’economia del…
mòbil
Art
Realització plàstica dotada de moviment constant o alternatiu i autoaccionada o propulsada per un agent extern, el qual pot ésser un factor natural aleatori —el vent, per exemple— o l’espectador mateix.
Així, per definició, el mòbil s’oposa al principi tradicional de l’estabilitat, permanència i inalterabilitat de tota producció artística, i, d’una manera secundària, a la dualitat establerta entre l’obra d’art-objecte definitiu destinat a ésser contemplat i l’espectador-contemplador passiu de l’obra Un mòbil, malgrat que estigui entroncat amb l’escultura segons la definició clàssica, pel fet d’ésser un objecte tridimensional, no és en veritat cap estàtua dotada de moviment, car, en aquest cas, els precedents del mòbil foren nombrosos en el manierisme i al llarg del s XVIII més aviat cal…
Francesc Josep Martínez i Fernández
Geologia
Geòleg.
Llicenciat en ciències geològiques per la Universitat d’Oviedo el 1970, és doctor en ciències per la Universitat de Salamanca 1974 Ha estat professor a Salamanca i a Oviedo i ha realitzat estades a les universitats de Yale i de Cincinnatti i al Virginia Polytechnic Institute Actualment és catedràtic de petrologia i geoquímica de la Universitat Autònoma de Barcelona La seva activitat investigadora se centra en l’estudi de l’evolució dels terrenys metamòrfics de l’antiga Serralada Herciniana, en àrees del nord de Galícia i de l’oest de Castella també s’ha interessat pel massís de les Guilleries…
nanociència
Química
Ciència que s’ ocupa de l’ estudi i la manipulació de la matèria a escala nanomètrica.
Les propietats macroscòpiques de la matèria són uniformes i estan clarament establertes A escala nanomètrica, aquestes propietats varien a mesura que es considera una mostra més reduïda d’un mateix material Per a una mateixa composició química, la relació entre la superfície i el volum, és a dir, entre el nombre d’àtoms o molècules superficials i els que són interiors, adquireix importància a mesura que es redueix l’escala de treball fins a arribar a nivells atòmics o moleculars El fet d’entendre aquest comportament és el que permet a la majoria de branques del sector tecnològic…
artroscòpia
Examen visual de l’interior d’una articulació mitjançant l’artroscopi.
L’ús de l’artroscòpia s’ha anat estenent durant els darrers anys, tant pel que fa a la seva aplicació com a mètode de diagnosi de la patologia de les articulacions com per les possibilitats que el mètode ofereix per a corregir les alteracions internes de les articulacions mitjançant tècniques quirúrgiques que eviten la cirurgia tradicional L’aplicació de la tècnica actualment és molt difosa per a la diagnosi i el tractament de la patologia del genoll, però cada cop s’utilitza més per a tractar la patologia d’altres articulacions colze, turmell, espatlla, canell, etc Avui dia, l’avenç …
Karl Terzaghi
Construcció i obres públiques
Enginyer nord-americà, d’origen txec.
Des de la seva graduació com a enginyer civil es dedicà a la recerca d’un mètode racional per a abordar els problemes de l’enginyeria de sòls La publicació el 1925 d' Erdbaumechanik comportà que fos conegut universalment com el pare de la mecànica de sòls Es traslladà als Estats Units d’Amèrica, on divulgà les possibilitats de la nova mecànica del sòl Del 1925 al 1929 treballà a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT i el 1938 passà a la Universitat de Harvard Els anys 1930, 1943, 1946 i 1955 fou distingit amb la medalla Norman, que atorga la Societat Americana d’Enginyers…
Joan Girbau i Badó
Matemàtiques
Matemàtic.
Estudià ciències matemàtiques a la Universitat de Barcelona 1959-64 Després d’ocupar diverses places de professor en aquesta universitat, entre el 1970 i el 1972 es traslladà a París, on feu els primers treballs de recerca sota la direcció d’André Lichnerowicz Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1976, treballà en diverses recerques relacionades amb la geometria diferencial, especialment la cohomologia de les varietats complexes i la teoria de les foliacions holomorfes Del 1986 al 1990 presidí la Societat Catalana de Matemàtiques L’any 1990 fou elegit membre de l’…
Ronald Drever
Física
Físic escocès.
Graduat el 1953 i doctorat el 1958 per la Universitat de Glasgow, on continuà com a professor i investigador En un experiment realitzat el 1961 descartà la influència de la rotació de la Via Làctia en les propietats del nucli atòmic Anomenat experiment de Hughes-Drever, confirmà el principi d’equivalència de la teoria de la relativitat general d’Einstein, segons el qual totes les masses d’un camp gravitacional experimenten la mateixa acceleració El 1970 inicià les investigacions sobre les ones gravitacionals Cridat per l’Institut Tecnològic de Califòrnia Caltech el 1979, fins el…
I2CAT
Centre de recerca i innovació amb seu a Barcelona que centra les seves activitats en el desenvolupament de la Internet del futur.
Nasqué com a projecte a finals de l’any 1999 a proposta de la Universitat Politècnica de Catalunya i fou impulsat per la Generalitat de Catalunya dins del pla estratègic “Catalunya en Xarxa” a fi de desenvolupar la Internet avançada Fou el primer projecte a l’Estat espanyol de construcció d’una plataforma de gran velocitat, experimental i competitiva Actualment, i2CAT està basat en un model de collaboració entre l’administració pública, el sector empresarial i el món acadèmic, establint un model d’innovació de Triple Hèlix en el camp de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació Els…
Fòrum Universal de les Cultures
Conjunt de trobades internacionals que se celebraren a Barcelona entre el maig i el setembre de l’any 2004 amb l’objectiu de dialogar sobre els principals reptes culturals i socials contemporanis.
Fou organitzat conjuntament per l’ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol, i tingué com a soci principal la UNESCO La multiculturalitat, la globalització i la sostenibilitat foren els temes dominants de les conferències, els actes i les exposicions Els aspectes urbanístics, financers i també de continguts de l’esdeveniment desencadenaren nombroses controvèrsies El Fòrum de Barcelona encetà un model que continuà el 2007 a la localitat mexicana de Monterrey i el 2011 a Valparaiso Xile Tanmateix, arran de la crisi econòmica, s’ajornà indefinidament la quarta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina