Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
Relació del sector català de la Conca de l’Ebre amb els sediments pirinencs
La relació genètica entre les successions cenozoiques dels Pirineus i de la Conca de l’Ebre és molt estreta Les successions que actualment es troben a les unitats allòctones pirinenques enllaçaven inicialment, sovint sense solució de continuïtat, amb les que es troben al S dels mantells més meridionals Tots dos conjunts de successions van formar-se a conseqüència d’un mateix procés general l’edificació de l’Orogen Pirinenc Esquema sintètic de les unitats estratigràfiques del Cretaci superior i el Terciari de la part catalana de la Conca de l’Ebre i de les unitats allòctones pirinenques Noteu…
sal comuna

Sal comuna
© Fototeca.cat
Alimentació
Clorur sòdic en condicions d’ésser emprat en alimentació.
Composició i utilització de la sal Procedeix de la sal gemma, triturada, mòlta i purificada mitjançant rentatge o dissolució i ulterior cristallització Sol contenir fins a un 3% d’aigua i petites proporcions 2,5% d’altres sals clorurs i sulfats càlcics, magnèsics i sòdics També té indicis de bromurs, iodurs, liti i bor La sal és higroscòpica per les sals magnèsiques i hom hi pot afegir antiaglomerants o dessecants, com silicats, ferrocianurs o fosfats càlcics o magnèsics, per evitar que s’agrumolli i es faci feixuga És emprada com a condiment per als aliments, bé que des del punt de vista…
Geologia 2013
Geologia
Noves dades sobre l’interior de la Terra El grup d’investigació del CEA, dirigit per Agnès Dewaele, juntament amb investigadors del CNRS i del Sincrotró ESRF de França, va determinar que la temperatura del nucli intern de la Terra és d’uns 6000 °C, 1000 °C més del que s’havia determinat en un experiment els anys noranta El nucli de la Terra és format principalment per una esfera de ferro líquid que es troba a temperatures superiors als 4000 °C i a pressions de més d’1,3 milions d’atmosferes, mentre que al nucli intern de la Terra l’augment de la pressió i de la temperatura poden provocar que…
Geologia 2017
Geologia
Els terratrèmols de Mèxic Durant el mes de setembre, Mèxic va patir diversos terratrèmols dels 7,1 Mw als 8,21 Mw © ProtoplasmaKid / Iván Martínez Durant el mes de setembre, Mèxic es va veure afectat per una severa crisi sísmica que va afectar diversos punts del país i que va provocar 320 morts, milers de ferits i nombrosos desperfectes El primer dels terratrèmols es va produir a Chiapas, a conseqüència del moviment de plaques ocasionat per una fractura tellúrica ocorreguda a les 2349 h del 7 de setembre Va tenir una magnitud de 8,21 Mw segons el Servei Geològic dels Estats Units L’epicentre…
Les estructures compressives beticobalears
Mallorca Estructura bàsica de les serres de Mallorca Les serres de Mallorca són constituïdes per un conjunt de làmines d’encavalcament imbricades mitjançant un sistema d’encavalcaments com el que es mostra en la figura inferior El dibuix superior mostra quina era la disposició d’aquestes làmines de longitud I abans de la compressió oligo-miocena que provocà l’escurçament S Biopunt, modificat a partir d’un original de Boyer La forma del contorn i en bona part la topografia de l’illa de Mallorca són condicionades pel moviment de falles relativament recent es tracta de falles normals, lligades…
Geologia 2011
Geologia
L’any dels terratrèmols L’any 2011 va ser especialment actiu des del punt de vista geològic a conseqüència dels danys provocats per diversos terratrèmols L’11 de març un terratrèmol de magnitud 9,0 M w 1 es va produir davant de la costa oriental del Japó, l’epicentre del qual es va localitzar en la mar, a la costa de Honshu, a 130 km a l’est de Sendai A aquest sisme el van seguir nombroses rèpliques de notable magnitud, i va desencadenar un gran tsunami amb onades superiors als 10 m d’altura Segons el Servei Sismològic Japonès, aquest va ser el pitjor sisme dels darrers 140 anys, que va…
Síria

Estat
Estat del Pròxim Orient, situat entre Turquia al N, Iraq a l’E, Jordània al S, Líban i Israel al SW i la Mediterrània al NW; la capital és Damasc.
La geografia física El país té una gran uniformitat física el relleu és dominat per antics altiplans les muntanyes que, a l’extrem occidental i al centre, trenquen la monotonia del paisatge són degudes a dislocacions tectòniques Prop de la costa s’alça Ǧabal al-Anṣārīya, serralada litoral que continua al S en els monts del Líban A l’E s’obre una vall pantanosa, Al-Gab, per la qual flueix l’Orontes, que és l’extrem nord de la sèrie de fosses tectòniques que des de l’Àfrica oriental s’estenen fins al Taure la vall queda tancada a l’E per l’altiplà de Ǧabal al-Zāwīya, continuat al S per l’…
Les parts centrals del sector català de la Conca de l’Ebre: l’Oligocè
Les etapes de deposició des del Priabonià superior al Catià terminal i els elements principals de control sobre la sedimentació, en seccions idealitzades del sector oriental de la conca d’avantpaís de l’Ebre El diferent gruix de sediments acumulat en els depocentres lacustres de les etapes evolutives l a V indica que els successius sistemes lacustres tingueren una taxa de subsidència més petita, a causa tant de les variacions de l’evolució estructural de la zona com també de l’allunyament gradual dels depocentres lacustres respecte de les zones de màxima subsidència Biopunt, original de P…
la Marina Alta

Comarca litoral del País Valencià, a la regió de Xàtiva, més coneguda amb el nom del Marquesat i també amb el nom de la Marina Septentrional, en oposició a la Marina Meridional o Marina Baixa.
La geografia Cap de comarca, Dénia, centre històric del Marquesat , nucli de la comarca Hom hi distingeix, a més, les valls de Pego, continuades vers l’interior per les d’Alcalà, d’Ebo, de Gallinera i de Laguar a l’altra banda, el riu Gorgos travessa les antigues valls de Pop i de Xaló A la costa hom pot individualitzar el pla de Dénia, la Retoria i la vall de Xàbia En conjunt la comarca ocupa el vessant septentrional litoral del gran promontori de la Nau, esperó que s’allarga vers les Illes entre els golfs de València i d’Elx dels vells cartògrafs Els terrenys i accidents són nombrosos, a…
Vinaròs
El port de Vinaròs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Maestrat, a la costa, a l’extrem nord-oriental de la comarca.
Se situa entre el riu de la Sénia on hi ha la torre del Sòl-de-riu, límit amb el Montsià i el barranc de Surrac o rambla d’Aiguaoliva, límit amb Benicarló a ponent, el camí de la Ratlla el limita amb el terme de Sant Jordi del Maestrat Els terrenys són formats principalment pel raiguer de l’extrem oriental de les serralades ibèriques, que segueixen línies tectòniques encara dominades pel Montsià de NE a SW es destaquen enmig d’aquesta plana costanera, dita plana de Vinaròs estesa, pel S, fins a Peníscola i la serra Grossa d’Irta, el puig de la Misericòrdia on s’alça el santuari…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina