Resultats de la cerca

El poble d’Eus es troba en un turó granític 387 m, damunt la plana de l’esquerra de la Tet, a 1 km del riu El lloc d’Eus pertanyia, al segle IX, al comte Berà I de Barcelona i de Rasès, però ja es consigna com a possessió dels comtes de Cerdanya al segle X Aquests hi bastiren una fortalesa de gran importància estratègica per la seva proximitat al camí que vorejava la Tet de fet, no es disposa d’una primera referència a aquest castell fins l’any 1094, en el testament del comte Guillem Ramon de Cerdanya, el qual feia deixa al seu fill i successor, Guillem Jordà, del…

Vista general de la fossa de la Cerdanya, al NW de Naüja Alta Cerdanya La fossa de la Cerdanya és una cubeta neògena limitada al S i SE per la falla de la Tet En la fotografia, presa des de la falla de la Tet mirant cap al N, s’observa que els materials conglomeràtics i lutítics rojos del Miocè mitjà, que formen els turons aixaragallats, són recoberts discordantment per pocs metres de conglomerats subhoritzontals del Quaternari part plana del cim dels turons Aquests materials quaternaris, cap al N, donen lloc a les planes de la vall de la Cerdanya i es disposen, a l’igual que els…

Es forma a Conat per la unió de les rieres de Noedes i d’Orbanyà, i desguassa prop de Prada Conflent

Neix al pla de la Perxa, dins el terme de Sant Pere dels Forcats Alta Cerdanya, i desemboca al seu collector entre Fetges i la Cassanya Amb el nom de coll de Jardó ha estat conegut també el coll de la Perxa

Comprèn la capçalera de l’Aude, un petit sector de la vall de Lladura, amb la del seu afluent el torrent de Vallsera i, a l’alta vall de la Tet, el territori comprès entre el pantà de la Bullosa i el pantà de Matamala A la part més plana del terme, on es troba assentat el poble, hi ha les terres de conreu, que els habitants guanyaren al bosc de la Mata vers 1721 foren processats els habitants dels Angles per haver convertit part del bosc de la Mata en terres de conreu en dos anys havien tallat de 600 a 700 arbres i havien fet 1 800 càrregues de posts Hom conrea patates i sègol La ramaderia…

Resseguida longitudinalment per la Tet i limitada al S pel massís del Canigó, la depressió tectònica del Conflent és una semifossa estreta i complexa, orientada parallelament a la falla ENE-WSW de la Tet, que se situa entre les depressions de la Cerdanya i el Rosselló Aquesta fossa, que es troba reblerta de materials que van des del Miocè inferior fins a l’actualitat, mostra, a l’igual de la fossa de la Cerdanya, una notable asimetria entre els marges meridional i septentrional Així, mentre que en el primer el contacte entre el rebliment neogen de la fossa i el sòcol…

Aigua avall de l’esmentada església s’obre a la vall de Vernet, deixa aquest poble a ponent i, després de passar per Cornellà de Conflent, s’uneix al riu de Cadí per formar el riu Major, afluent, per la dreta, de la Tet L’església, arruïnada, pertanyia al començament del segle IX al comte Belló de Carcassona el 874 pertanyia al comte Miró Prop seu hi havia el vilar de Campllong, esmentat el 863

És vertebrada pel riu de Cabrils , que neix al vessant meridional del pic de Madres i, després de rebre per la dreta les rieres de Ralleu i de Pujols, desemboca a la Tet per la dreta, conjuntament amb la riera d’Évol, a Oleta La vall comprèn els llocs de Talau, Aiguatèbia, Censà, Ralleu de Conflent, Cauders de Conflent, Turol, Guixà i Celrà aquesta vall, juntament amb la d’Évol, forma les Garrotxes de Conflent

Era situada al nord-oest del poble, a la riba esquerra de la Tet Esmentada des del 1121, depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda El 1266 era dependent del monestir cistercenc de Santa Maria de Jau, el qual hi establí una granja El lloc havia estat antigament fortificat Avui no en queda rastre aparent, excepte les ruïnes d’un oratori consagrat a la Mare de Déu del Remei, esmentat des del segle XVIII

Situada al nord-oest del poble de Canet, a la riba dreta de la Tet, aquesta església, esmentada per primer cop l’any 982 “ecclesia S Michaelis de villa Forcas’ depenia del monestir de Sant Pere de Rodes Consta encara com a ermita al segle XVII “hermita de Sant Miquel de Canet”, 1688 Enderrocada al segle XIX, el seu emplaçament ha estat descobert recentment Era una església romànica de nau única, amb capçalera semicircular