El poble d’Eus es troba en un turó granític (387 m), damunt la plana de l’esquerra de la Tet, a 1 km del riu. El lloc d’Eus pertanyia, al segle IX, al comte Berà I de Barcelona i de Rasès, però ja es consigna com a possessió dels comtes de Cerdanya al segle X. Aquests hi bastiren una fortalesa de gran importància estratègica per la seva proximitat al camí que vorejava la Tet; de fet, no es disposa d’una primera referència a aquest castell fins l’any 1094, en el testament del comte Guillem Ramon de Cerdanya, el qual feia deixa al seu fill i successor, Guillem Jordà, del castrum de Ylice, entre altres fortaleses. És força probable que el castell d’Eus disposés, ja al segle XI o abans, d’una església pròpia, com era usual en les fortaleses medievals. Tanmateix, el primer i, per ara, únic esment d’una capella dins la citada fortalesa data de l’any 1218, quan un tal Bertran d’Illa feu donació a l’abadia de Sant Martí del Canigó de l’església que ell mateix havia construït dins el castell d’Eus (basilica B. Marie in castello de Illice).
Al mateix lloc on es trobava el castell d’Eus i la seva capella es construí al segle XVIII la nova església parroquial de la població, de tal manera que avui dia no resten vestigis de la capella de Santa Maria, tot i que sí en romanen del castell.