Resultats de la cerca

Filla de Josep Mainar i Pons , es formà a l’Escola Massana amb Miquel Soldevila Interessada per les noves aplicacions de la tècnica de l’esmalt, féu la primera exposició individual a Barcelona el 1957 Fou cofundadora dels Salons de Maig i d’Art Femení Guanyà el gran premi d’esmalt de la Bienal Hispanoamericana de Arte del 1956 i fou convidada a la mostra internacional de joieria del Victoria and Albert Museum de Londres 1961 Entre les seves obres sobresurt el frontal de l’altar major de Montserrat 1958 i també les sèries inspirades en Homer i en el Tirant lo Blanc Rebé també el…

Membre del Club de Mar de Sitges, ha navegat en les classes vaurien, 420, 470, hobie cat, surf de vela, creuer i patí de vela En aquesta darrera, conquerí quatre Campionats d’Europa 2002, 2004, 2008, 2012, sis de Catalunya 1988, 1991, 1993, 1994, 1999, 2000 i tres Campionats de Catalunya per equips 1993, 1995, 2011, així com dues Copes d’Espanya entre el 1988 i el 2002 En creuer, com a patró del Tirant lo Blanc , entre el 2002 i el 2012 ha guanyat tres vegades el Trofeu Princep Felip, dues la regata Columbretes i dues més el Trofeu Skipper Com a patró del Thriller assolí dues…

Poeta, novellista i crític d’art en llengua neerlandesa, és autor, en collaboració amb A Duez, del Diccionari català-neerlandès 1993 i del Diccionari neerlandès-català 2009 També és autor d’una extensíssima i reconeguda obra com a traductor al neerlandès, que abraça des del Tirant lo Blanc 1987 i el Curial e Güelfa 1996 fins a obres contemporànies com ara Bearn 1991, de L Villalonga, o Les històries naturals 1989, de J Perucho, passant per nombrosos poemes d’autors de tots els temps i les antologies poètiques del segle XX Een Catalaans bericht 1968 i Het poëtisch gelaat van de…

Ha estat una de les autores més prolífiques i amb més diversitat temàtica en l’àmbit de la literatura infantil al País Valencià La seva publicació s’inicià amb El savi rei boig i altres contes 1979, premi Josep Maria Folch i Torres 1978, i continuà amb Abecedari del diumenge 1986, premi Tirant lo Blanc i premi Crítica Serra d’Or 1988, L’escletxa assassina 1990, Les tres avorrides 1997 i Versos al sol 2000, entre d’altres Ha escrit peces de teatre infantil, com les que reuní en el volum Mitja dotzena 1984, i La cuca Quica 1985, entre d’altres I també ha conreat la poesia València, fragments d’…

Fou professor de castellà a Liverpool 1939-40, al Trinity College de Dublín 1940-45 i a Sheffield 1953-80 Fou especialista en la literatura dels segles XV-XVII a la península Ibèrica A més de breus estudis sobre Tirant lo Blanc , és autor de The Heroic Poem of the Spanish Golden Age 1947, d’una edició crítica de Luis de Camões Os Lusíadas 1973 i d’estudis crítics sobre Amadís de Gaula 1976, entre altres publicacions Participà en la fundació de l’ Anglo-Catalan Society , de la qual fou el primer president 1955-57 Fou també president de la comissió fundacional de l’Asociación…

Els novellistes dels s XII-XIV, en fer-lo personatge principal de llurs produccions, li atorgaren qualitats físiques i morals, caracteritzades per la gallardia i la virilitat, que esdevingueren modèliques Als s XIV i XV, els cavallers que realment existien es lliuraven a imitar els personatges novellescs Recorrien Europa amb empreses cavalleresques, participant en torneigs i passos d’armes, i els sobirans els atorgaven salconduits per a poder transitar per llurs dominis “en cerca d’aventures” i els recomanaven a d’altres reis i senyors Entre els catalans hom pot esmentar Miquel d…

Continuadors de la tradició titellaire catalana de Juli Pi, Ezequiel Vigués Didó , els Anglès, etc, que enriquiren amb la utilització d’un ampli ventall de matèries plàstiques i nous recursos tècnics, evolucionaren des del format de titelles més clàssic fins a espectacles de caràcter més pròpiament teatrals Entre les seves obres cal destacar Les trifulgues d’En Pinotxo 1968, Breu record de Tirant el Blanc 1970 de M A Capmany, Calaix de Sastre 1971, El Drac del Castell dels Moros 1975, Nyaps 1975, Mori el Merma 1978 amb ninots de Joan Miró i presentat amb el nom de Teatre de La…

Fou rector de la Universitat Laboral de Tarragona 1959-63 i, a la Universitat de Barcelona, catedràtic de pedagogia social 1965 i de pedagogia general 1969 i cap de la secció de pedagogia, des d’on potencià un canvi d’orientació en la pedagogia universitària, per tal d’integrar-la al país i als nous corrents educatius Excellí en el camp de la sociologia de l’educació, la pedagogia comparada i sobretot en la pedagogia cibernètica i en la teoria de sistemes Fou autor, entre altres obres, de Constantes y coincidencias pedagógico-bisociológicas 1969, Cibernética y educación 1969, Cibernética del…

Talpó de Cabrera Microtus cabrerae Julio Gisbert i Rosa García-Perea El talpó de Cabrera Microtus cabrerae és un rosegador del grup dels talpons o arvocolins Arvicolinae És una espècie endèmica ibèrica Té el pelatge llarg i espès, de color gris tirant a marró, i una mida una mica més gran que la resta de talpons La característica més distintiva és que els ossos nasals són més llargs i més amples que el diastema, tret que li dona un aspecte robust Actualment, ocupa un territori fragmentat, que ressegueix la part central del Sistema Ibèric Valencià Viu en prats de muntanya…

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic o regular en cristalls en forma de tetràedre o rombododecàedre, sovint deformats i complexos També n'hi ha en masses exfoliables i d’aspecte fibrós o concrecionat És freqüent la macla segons la cara de l’octàedre La seva estructura cristallina és anàloga a la del diamant Té una duresa 3,5-4 i una densitat 4,09 és de color groc tirant a marró, més o menys incolora segons el contingut en ferro, i té un esclat com el de la resina i el diamant És la mena més important de zinc i es presenta sovint associada amb la galena Hom en troba a…