Resultats de la cerca
Es mostren 424 resultats
Pau Clascar del Vallès
Historiografia catalana
Historiador, escriptor i religiós.
Exercí el sacerdoci a Lima durant dinou anys És autor de les obres Tesoro espiritual de divinos ejercicios para uso y provecho de todos los fieles 1616, dedicat a l’abadessa del convent de N S de l’Encarnació de Lima Modus exactissimus officium divinum recitandi 1627 Felicísima entrada del rey nuestro señor 1626, descripció festiva de l’arribada de Felip IV a Barcelona, i Translación del gloriosísimo San Raymundo de Peñafort 1626 Fou traductor al castellà d’una obra del dominicà italià Domenico Maria Curione de Asso titulada El Glorioso triumfo de la sacrosanta religión militar…
improperis
Música
Cant responsorial, propi del ritu de l’adoració de la Creu el Divendres Sant, en què els improperis o retrets que fa Crist des de la Creu al seu poble s’alternen amb el cant del trisagi i, després, amb el refrany Popule meus, quid feci tibi? ('Poble meu, què t’he fet?').
Els tres primers versicles, força adornats, són confiats alternativament a dos cantors de dos cors diversos hi respon un primer cor amb el cant del trisagi en grec i un segon cor amb el mateix cant en llatí Els versicles següents, sillàbics, són confiats també a dos cantors, i el refrany Popule meus , al cor Al segle XVI se’n feren versions polifòniques, entre les quals destaquen la de GP da Palestrina 1560 i la de TL de Victoria 1585, que només tractà polifònicament el trisagi i el refrany, d’un recitat molt simple, per a alternar amb el gregorià En català hi ha la versió polifònica d’Ireneu…
Allan Kaprow
Art
Artista nord-americà.
Master en història de l’art per la universitat de Colúmbia, s’inicià en l’activitat artística el 1947 i fou professor en diverses institucions, entre les quals el California Institute of Arts 1966-1974 i la universiat de California San Diego 1974-1993 El seu treball se centra en la realització de happenings , entesos com a esdeveniments que necessiten la participació de l’espectador, al marge de les institucions artístiques Estudià música amb John Cage, de qui utilitza la idea de canvi i d’indeterminació L’any 1958 publicà un article a la revista Art News en el qual proposava l’abandó de l’…
Fernando Fernández Sánchez
Art
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant de còmics, il·lustrador i pintor.
Inicià la seva carrera l’any 1956 Als anys 1970 treballà per al mercat nord-americà a través de l’editorial Warren Publishing, mitjançant l’agència de Josep Toutain Selecciones Ilustradas Entre 1970 i 1973 publicà una tira còmica diària en el Diari de Barcelona titulada "La Mosca" i durant aquesta dècada continuà com a illustrador de portades per a editorials com Dell, Batam, Random House, New American Libreary i Mc Millan A finals dels 1970 creà amb el guionista Nicola Cuti la historieta Zora y los Hibernautas que a l’Estat fou publicada en la revista 1984 entre 1980 i 1982…
Antoni Bisañes
Teatre
Dramaturg.
Feu d’apuntador al Teatre Principal de palma i després, entre el 1860 i el 1864 escriví peces sovint de temes folflòrics curtes en vers per a ser representades al cafè Plaça, de Palma Els manuscrits d’aquestes peces es conserven a la Miscellània Pascual També és autor d’ El metge per força 1861, comèdia molieresca en dos actes, de diversos entremesos de tipus tradicional Los locos lo dissabte de Nadal, 1860 Dos marits de bona pasta, 1862 En Bernat gelós, El jai Bonís, Lo que poren ses dones i de dues peces dividides en parts El dimoni coix encantat primera part 1861 dues segones parts entre…
,
Manuel Millàs i Casanoves
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf i poeta.
Feu estudis de dret i fou redactor del Diario Mercantil 1870 El 1871 estrenà la seva primera obra teatral en català, Anar per llana 1885, i després Sota, cavall i rei 1874, estr 1873, amb una segona part, del 1874, titulada Una agència de criaes , El marquès de Miragall 1885, estr 1875, Al sant per la peanya 1876, En lo mig del mercat i Retratos al viu 1884, Cascarràbies 1889, estr 1888, Bous de cartó estr 1891, Una lliçó aprofità , Lo dit de Déu i Ditxosa desgràcia , que aconseguiren força popularitat En castellà escriví poemes, teatre i la collecció d’epigrames Pampiroladas…
,
José María Valle Riestra
Música
Compositor peruà.
Durant la seva infància estudià música a Londres Entre el 1895 i el 1897 visqué a París, on rebé lliçons d’harmonia, contrapunt i orquestració d’A Gédalge Valle Riestra és recordat bàsicament perquè fou el primer compositor nacionalista peruà El 1900 estrenà a Lima Ollantay , una òpera basada en un episodi de la història dels inques que fou molt ben acollida Posteriorment inicià la composició d’una altra òpera, també de tema incaic i titulada Atahualpa , que restà inacabada Compongué, a més, Misa de Requiem 1913, Elegía , per a orquestra, peces per a piano i cançons, i escriví…
Mariano Soriano Fuertes y Piqueras
Música
Compositor i musicòleg espanyol.
Es formà musicalment amb el seu pare, Indalecio Soriano Fuertes Fou professor al Conservatori de Madrid des del 1843 Dirigí diversos teatres lírics, entre els quals el Liceo Artístico y Literario de Còrdova 1844, el Teatro de San Fernando de Sevilla 1849, el Teatro Principal i el teatre La Comedia de Cadis i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1852 Fundador de les revistes "La Iberia Musical" i "La gaceta barcelonesa", escriví la primera història de la música espanyola, titulada Historia de la música española desde la venida de los fenicios hasta el año 1850 Madrid i Barcelona…
Societat Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià
Medicina
Entitat constituïda el 1884 per un grup de metges i farmacèutics de Barcelona de marcades creences catòliques; entre els fundadors hi havia Joan Samada, Jordi Anguera, Blanc i Benet, J.Corominas i Sabater, A.Bassols i Prim.
Es dedicà a defensar l’ortodòxia catòlica en tots els actes relacionats amb la medicina A partir del 1898 publicà una revista titulada El Criterio Católico en las Ciencias Médicas , que era una continuació d' El Sentido Católico en las Ciencias Médicas , que havia aparegut del 1879 al 1888 El primer president de la societat fou Joan Samada i Auger, si bé l’inspirador era Jordi Anguera i Caylà, que fou també el censor de la revista El secretari de redacció i un dels autors més constants fou Blanc i Benet Altres presidents foren Anguera, ABassols i Prim, Cirera i Salse, Corominas i…
Sever de Menorca
Cristianisme
Bisbe de Menorca.
Residia a la ciutat de Iammona Ciutadella És famós per la carta que el 417 dirigí als bisbes i els fidels de la cristiandat explicant la conversió dels jueus de Magona Maó Narra que, amb motiu d’haver portat Pau Orosi les relíquies de sant Esteve, hi hagué una sèrie de discussions i controvèrsies a Maó, que acabaren amb la conversió dels jueus En la carta, titulada Epistola de Judeis l’autor literari de la qual fou, probablement, Consenci , hi ha una explicació de la jerarquia, la litúrgia, el catecumenat i la situació jurídica dels jueus i la vida dels fidels, que és el millor…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina