Resultats de la cerca
Es mostren 677 resultats
Albert Collins
Música
Guitarrista de blues nord-americà, considerat un dels millors del gènere.
Començà tocant el piano, però el seu cosí, el bluesman Lightnin’ Hopkins, el feu decantar per la guitarra, amb la qual aconseguí un so molt particular Dotat d’una gran tècnica, usava la mà dreta per a puntejar les cordes i iniciava els temes en to menor, amb poques notes i amb un registre alt que aguantava per generar una gran tensió, i tocava la guitarra caminant entre el públic Tot i això, no fou conegut fins el 1962, amb l’aparició del tema Frosty Els anys setanta el blues decaigué als Estats Units, però Collins en protagonitzà una nova revifada els anys vuitanta Fou…
Elvin Jones
Música
Bateria nord-americà, germà petit de Hank i Thad Jones.
Començà tocant per l’àrea de Detroit amb diversos músics, incloent el seu germà Thad i Billy Mitchell El 1956 s’establí a Nova York, on tocà i gravà amb JJ Johnson i Sonny Rollins, entre d’altres El 1960 entrà en el nou quartet de John Coltrane, cosa que suposà l’inici d’una associació de cinc anys que esdevingué una de les més significatives de la història del jazz L’any 1966 feu una breu estada a l’orquestra de Duke Ellington, però de seguida continuà treballant amb grups propis, sempre amb músics excellents, que actuaren per tot el món durant les dècades següents El teixit…
Santa Maria de Torregrossa
Art romànic
El poble de Torregrossa és situat al sud del Pla d’Urgell, tocant a les Garrigues, sobre una petita altura que domina la vall intermèdia entre la Femosa i la plana d’Urgell La primera menció de Torregrossa sembla que és la de l’any 1079, que consta entre afrontacions del terme del castell d’Anglesola, sota la denominació “ almuniam grossam ” El mot “almúnia” designa una explotació agrícola musulmana Cal esperar, però, fins a la dècima papal del 1279 per tenir una referència de la parròquia de Torregrossa, dins el bisbat de Lleida El capellà de Torregrossa hi contribuí amb 24 sous…
William Clarence Eckstine
Música
Cantant, trompetista i director d’orquestra nord-americà, conegut per Billy Eckstine i també per Mr. B.
Arribà a Chicago el 1937 i del 1939 al 1943 fou el vocalista de l’orquestra d’ Earl Hines , on es donà a conèixer Durant el període 1944-47 liderà una big band , i en 1949-50 fou el cantant més popular dels Estats Units Després seguí una carrera més discreta per night-clubs , cantant balades, fent imitacions, ballant i tocant la trompeta Malgrat la seva curta existència, la seva orquestra fou molt important per a l’evolució del jazz , pel fet d’haver integrat músics renovadors, que tenien dificultats a l’hora de ser contractats, com Ch Parker, D Gillespie, M Davis, A Blakey, etc …
,
Doc Cheatham
Música
Trompetista nord-americà de jazz.
Després de treballar amb Albert Wynn i Wilbur De Paris, s’estigué dos anys a Europa amb l’orquestra de Sam Wooding 1928-30 Treballà, després, amb moltes orquestres, entre les quals cal destacar les de Cab Calloway 1933-39, Teddy Wilson 1939 i Benny Carter 1940 Durant els anys cinquanta i seixanta tocà sovint en orquestres de música llatinoamericana Dirigí la seva pròpia banda a Nova York 1960-65 i després treballà amb Benny Goodman 1966-67 A partir de llavors tocà sobretot com a solista amb diferents seccions rítmiques, tot fent gires mundials Fou en aquesta època que -fet poc comú en un…
Niels-Henning Ørsted Pedersen
Música
Contrabaixista danès.
Començà tocant el piano de molt jove, i després passà al contrabaix, instrument que molt aviat dominà de manera prodigiosa A disset anys tocà i gravà amb Bud Powell i s’installà de contrabaixista fix al club Montmartre Jazzhus de Copenhaguen Acompanyà Roland Kirk, Kenny Dorham, Ben Webster, Johnny Griffin i, sobretot, Dexter Gordon, de qui fou contrabaixista fins el 1976 Després entrà al trio d’Oscar Peterson, on romangué fins a la meitat dels anys vuitanta També tocà amb el guitarrista Joe Pass i amb Tete Montoliu —amb qui enregistrà Catalonian Fire 1974—, entre molts d’altres,…
Heinz Wallberg
Música
Director d’orquestra alemany.
Començà la seva activitat musical tocant el violí i la trompeta en orquestres de Colònia i Darmstadt, però ben aviat exercí diferents funcions com a director d’orquestra a Münster, Trier i Hagen, fins que el 1954 fou nomenat director general de música d’Augsburg L’any següent passà a ocupar el mateix càrrec a Bremen, on romangué fins el 1959, i després a Wiesbaden 1960-74 i a Essen 1975-91 Dirigí la Niederösterreichisches Tonkünstleorchester de Viena 1964-75, l’Orquestra de la Ràdio de Munic 1975-82 i la Filharmònica d’Essen 1975-91 Habitual director convidat en les grans…
Erroll Louis Garner
Música
Pianista nord-americà.
Després de treballar a l’àrea de Pittsburgh, el 1944 començà a tocar a Nova York Actuà en trio amb Slam Stewart i Tiny Grimes Poc després constituí el seu propi trio tocant amb un baix i un bateria, format que mantingué al llarg de la seva carrera, exceptuant les seves actuacions individuals Els anys cinquanta i seixanta gaudí de gran popularitat, i es mantingué actiu fins al principi del 1975 Virtuós totalment autodidacte i que no llegia música, posseïa un estil molt individual, apartat del corrent principal pianístic de jazz El seu tret més característic fou l’ús d’un acord…
Damià Torrents i Brunet
Escultura
Escultor.
Estudià al taller de Manuel Fuxà, a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i a París 1905 El 1911 participà a la Sisena Exposició Internacional d’Art de Barcelona Es dedicà, a més, a la caricatura amb influència dels dibuixants del Simplicissimus És autor d’un bust de l’arquitecte Josep Font i Gumà, collocat 1923 tocant al castell de la Geltrú, a Vilanova, de la restauració del qual aquest fou promotor El 1918 deixà quasi totalment l’escultura És també autor d’un llibre de poemes L’hora viva El seu germà, Martí Torrents i Brunet Vilanova i la Geltrú 1887 — 1977, pintor de…
principale
Música
Registre greu de la trompeta natural, entre el do3 i el do5, en oposició al registre agut o clarino (clarí) L’intèrpret especialitzat en aquest registre havia de desenvolupar una tècnica que li permetés emetre un so profund i fort i havia d’excel·lir en l’ús de les articulacions doble i triple.
Tot plegat era considerat l’aspecte més noble de la interpretació amb trompeta Aquesta tècnica fou usual entre els segles XVI i XVIII, època en què la trompeta natural fou emprada com a instrument solista o de conjunt Com a solista era usada en aquest registre sobretot per a fer senyals i també, sonant amb altres all’unisono , amb finalitat cerimonial En els conjunts de trompetes, que del 1585 al 1685 eren integrats per cinc, sis o set músics que solien interpretar música escrita a cinc veus, els intèrprets de principale tenien al seu càrrec les veus més greus Entre el 1685 i el 1800 aquests…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina