Resultats de la cerca
Es mostren 236 resultats
Pere Soler i Soler
Música
Oboista i compositor català.
Segons B Saldoni, feu els estudis musicals, entre els quals els de flauta, a Figueres En aquesta ciutat s’allistà molt jove en la banda d’un regiment militar francès que hi era de pas Anà a França i, arribat a Lió, rescindí el contracte amb la banda i s’hi quedà per a estudiar oboè amb M Donjou Feu progressos amb una sorprenent facilitat i fou contractat com a oboista en un teatre d’aquesta ciutat francesa Més tard marxà a París, on aconseguí entrar al conservatori i, segons Saldoni, obtingué el premi d’honor d’oboè en acabar els estudis El teatre de l’Òpera Còmica el contractà com a oboè…
John Liptrot Hatton
Música
Compositor anglès.
Dins el panorama anglès romàntic, compongué cançons i balades, i alhora denotà un cert gust pel glee tipus de composició vocal a cappella i la tradició vocal antiga, si bé professionalment hagué de dedicar-se al teatre còmic A setze anys fou organista a Liverpool, i simultàniament entrà en contacte amb el món del teatre El 1832, establert a Londres, compongué i publicà algunes cançons Director del cor del teatre Drury Lane des del 1842, compongué una òpera - Pasqual Bruno - per a Viena, i realitzà algunes gires de concerts per Àustria, on tocà fugues de JS Bach, i pels Estats Units Fou molt…
James Hook
Música
Organista i compositor anglès.
Posseïdor d’un talent poc usual, a quatre anys tocava el clavicèmbal i quan en tenia sis oferia concerts En 1763-64 se n’anà a Londres i fou organista a White Conduit House, a Penton Street, Clerkenwell, un dels molts salons de te londinencs, on es guanyava la vida divertint els clients A partir del 1774, i durant prop de mig segle, fou organista i compositor als Vauxhall Gardens Excellent professor de piano, escriví un mètode sobre aquest instrument, Guida di musica ~1785, que es feu molt cèlebre Fou, a més, un compositor prolífic Compongué més de 2 000 cançons, obres per a l’…
Leonard Rose
Música
Violoncel·lista nord-americà.
Fill d’immigrants ucraïnesos, rebé del seu pare les primeres lliçons de violoncel Fou alumne de Walter Grossman al Conservatori de Miami, i es perfeccionà a l’Institut Curtis de Filadèlfia amb Felix Salmond, el qual posteriorment li llegà la seva biblioteca L’any 1936 fou contractat com a membre de l’Orquestra de la NBC, i el 1939, com a violoncel principal de l’Orquestra de Cleveland Del 1943 al 1951 formà part de la Filharmònica de Nova York Posteriorment inicià la seva carrera de solista Fou un destacat intèrpret de música de cambra, sovint al costat d’Isaac Stern i Eugene Istomin, amb els…
Jan Kubelík
Música
Violinista txec.
Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare, instrumentista aficionat, i més tard estudià amb František Ondricek Oferí el seu primer concert quan només tenia vuit anys El 1892 ingressà al Conservatori de Praga, on fou deixeble del violinista Otakar Sevcík, un dels mestres més reconeguts del seu temps La carrera internacional de Kubelík començà el 1898 amb un concert a Viena El 1900 actuà a Londres i el 1902 ho feu als EUA Collaborà econòmicament amb l’Orquestra Filharmònica Txeca quan el 1901 es veié involucrada en una crisi econòmica profunda Les seves gires el portaren a diferents…
Sándor Végh
Música
Violinista i director hongarès.
Es formà al Conservatori de Budapest, on estudià piano i violí, i fou un dels deixebles predilectes de Jenö Hubay Del 1931 al 1934 formà part del Trio Hongarès i també d’altres grups de música de cambra L’any 1940 fundà el Quartet Végh, amb el qual obtingué el primer premi al Concurs de Ginebra el 1946 i feu nombroses gires de concerts durant quatre dècades De la seva carrera de solista es poden destacar les nombroses aparicions al Festival de Prada de Conflent entre el 1953 i el 1969 El 1962 fundà un festival de música a Cervo Itàlia El 1971 començà a impartir classes al Mozarteum de…
baríton
Música
Instrument d’arc emprat des del final del segle XVII fins al principi del XIX.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec A Itàlia fou anomenat viola di bordone i a Alemanya, baryton D’uns 130 cm de longitud, el seu cos recorda el d’una viola de gamba baixa amb quatre obertures flamiformes Té sis o set cordes de tripa, i entre set i vint, o fins i tot més, de metàlliques que vibren per simpatia o que són tocades en pizzicato pel polze de la mà esquerra El batedor té entre set i nou trasts i descansa en un mànec molt ample per sota del qual passen les cordes simpàtiques El claviller, coronat per un cap amb les clavilles laterals, té…
rabec

Rabec
©Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec D’origen popular, i utilitzat pels joglars a l’època medieval, se’n fabricaren de diverses mides -per bé que sempre més aviat reduïdes- i formes Actualment es conserva viu en algunes àrees rurals de Castella i Cantàbria Es construeix amb un tros de fusta d’una peça, en què es buida la part de la caixa de ressonància, sobre la qual es clava una pell o, algunes vegades, una xapa metàllica Generalment consta de dues cordes, encara que també en pot tenir tres o, fins i tot, quatre Té algunes petites perforacions…
José Rozo Contreras
Música
Compositor i director de banda colombià.
Inicià els estudis musicals amb el prevere F de P Rivera, capellà de Bochalema, quan formava part del cor de la parròquia A només disset anys dirigí la primera banda de música, a Córdoba El 1913 marxà a la ciutat colombiana de Pamplona a realitzar el servei militar i esdevingué músic de la Banda del Regiment, on tocava el flautí, el clarinet i el saxòfon, formació que dirigí a partir del 1920 Gràcies a una beca, el 1924 viatjà a Roma per estudiar amb Oscar Zuccarinni, composició amb C Dobici i orquestració de banda amb Vassella, director de la Banda Municipal de la capital Del…
Antoni Urgellés i Granell
Música
Compositor i director català.
De família humil, rebé les primeres nocions musicals de J Parera, el qual l’animà a traslladar-se a Barcelona A la capital catalana, estudià al Conservatori del Liceu amb G Balart, mentre tocava el violí en una orquestra Quan retornà a Vilanova, a banda de continuar l’ofici del seu pare, exercí com a instrumentista a la capella de música de Sant Antoni El 1862, per Carnestoltes, estrenà diverses peces ballables El 1865 passà a dirigir l’orquestra del Teatre Principal de Vilanova i organitzà una cobla orquestra vinculada al Casino Artesano Aquesta formació, coneguda amb el nom d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina