Resultats de la cerca

Inicialment féu performances , però més endavant amplià interdisciplinàriament la seva obra, en la qual hi ha dibuix, pintura, fotografia, installació i vídeo Molt influït per la música rock , realitzà diversos treballs en collaboració amb altres artistes, com Tony Oursler o Paul McCarthy El seu llenguatge és irònic, subversiu i agressiu, i molt crític amb la cultura nord-americana Exposà a la Documenta de Kassel els anys 1992 i 1997 La primera exposició retrospectiva del seu treball a Europa es presentà al MACBA 1997 Al febrer del 2000 presentà Couples a la Cheim&Read…

Estudià Art Dramàtic a la Northwestern University d’Illinois El 1947 anà a Nova York, on començà a actuar en obres teatrals i l’any següent guanyà un premi Tony per Another Part of the Forest , de L Hellman Interpretà altres obres d’èxit com ara Cat on a Hot Tin Roof  1958 i Suddenly, Last Summer 1959, de T Williams El 1949 debutà en el cinema, que durant uns anys compaginà amb el teatre Destacaren les seves interpretacions en The Fountainhead 1949, de K Vidor, The Day the Earth Stood Still 1951, de R Wise, Breakfast at Tiffany’s 1961, de B Edwards, Hud 1963, de M Ritt, pellícula…

Els seus propòsits restaren expressats en una Declaration 1957, a la qual contribuïren Lindsay Anderson, Kenneth Tynan, Stuart Holdroyd, John Osborne, Doris Lessing, Colin Wilson, Bill Hopkins i John Wain Reaccionant contra unes formes d’expressió allunyades de la realitat i preocupades per la perfecció formal imperants aleshores al país, els “joves colèrics” es proposaren d’investigar aquesta realitat i atacar els mòduls de vida i les institucions angleses presentant “gent real en situacions reals” Malgrat que obres anteriors de gèneres diversos ja l’anunciaven, hom n'ha…

Estudià història a la Universitat de Cambridge Posteriorment exercí de bibliotecari a Nova York i de crític musical a Anglaterra Després de l'estrena de la seva primera obra,  The Salt Land 1952, obtingué un gran èxit amb Five Fingers Exercise 1958, que decidí la seva dedicació al teatre Després del drama doble sobre el tema de l'amor The Private Ear/The Public Eye 1962, presentà el drama històric  The Royal Hunt of the Sun 1964, basada en la vida de Pizarro Els seguiren el psicològic  Equus 1973 i Amadeus 1979, especulació entorn de la vida de Mozart Ambdues obres reberen el premi Tony…

Format al Magdalen Collede d’Oxford, debutà en la direcció teatral el 1943 amb una versió del Doctor Faustus , de Christopher Marlowe Els anys 1947-50 fou director de produccions a la Royal Opera House, i entre les òperes que posà en escena destaca, per polèmica, una versió de la Salomé de Richard Strauss, amb escenografia de Salvador Dalí El 1962 fou nomenat director del Royal Shakespeare Theatre, companyia amb la qual collaborà des del 1946, i, al costat de l’escenificació d’obres de Shakespeare, adquirí ressonància internacional amb les obres Marat-Sade , de Peter Weiss 1965, premi Tony…

Inicià la seva carrera com a acompanyant, i el 1956 edità el seu primer disc, New Jazz Conceptions Dos anys més tard entrà al grup de Miles Davis, si bé posteriorment actuà i gravà sobretot en trio Waltz for Debby , 1961, encara que també enregistrà peces per a piano sol Conversations with myself , 1963 i a duo amb contrabaix Intuition , 1974 Cal destacar així mateix el disc que feu acompanyant el cantant Tony Bennet el 1975 Evans fou un dels músics de jazz més influents de la seva generació, i ocupa un lloc preeminent entre els més admirats i imitats pianistes de la història…

El 30 de gener paracaigudistes de l’exèrcit britànic dispararen sobre una manifestació pels drets civils, amb el resultat de catorze morts i tretze ferits Al març, una investigació encarregada pel govern britànic informe Widgery acusava els manifestants d’obrir foc contra els soldats, i que aquests haurien reaccionat en defensa pròpia, provocant les víctimes de l’incident La matança i el veredicte de l’informe comportà un agreujament del conflicte d' Irlanda del Nord , la intensificació dels atemptats de l' IRA i les represàlies unionistes L’any 1998 Tony Blair ordenà reobrir la…

Estudià anglès i dret al Queen College de Cambridge Juntament amb l’escenògraf Nick Ormerod, el 1981 fundà la companyia Cheek by Jowl, per a la qual ha dirigit més d’una trentena de produccions, moltes de les quals s’han pogut veure arreu del món El 1989 esdevingué director associat del Royal National Theatre de Londres, on ha dirigit entre altres Fuenteovejuna , de Lope de Vega, Sweeney Todd , de Stephen Sondheim o Angels in America de Tony Kushner Així mateix, ha dirigit la Royal Shakespeare Company a més de produccions arreu del món, com ara Le Cid , de Corneille al Festival d…

Format a la Royal Academy of Dramatic Art, fou escenògraf i director teatral, i als anys cinquanta s’introduí en el cinema com a assistent de Tony Richardson Treballà també per a la televisió i, entre altres dirigí per a aquest mitjà diversos episodis de la coneguda sèrie policíaca The Saint 1963-65 i alguns telefilms Koroshi, 1966 Debutà com a director de cinema amb el musical Summer Holiday 1963, però s’especialitzà en el thriller i el cinema d’acció en general, del qual esdevingué un dels directors britànics de més renom, sobretot a partir de  Robbery 1967 i  Bullitt  1966,…

Infant prodigi, a tres anys començà a estudiar el violí i el piano Emigrà als Estats Units de molt jove, on es naturalitzà el 1953, i fou alumne de la Juilliard School of Music de Nova York, ciutat on el 1961 fundà l’estudi de gravació A&R Tingué un paper fonamental en el llançament de músics i cantants com Burt Bacharach, Ray Charles, Paul Simon, Aretha Franklin, Stevie Wonder, Paul McCartney, Elton John o Madonna, i recuperà per al gran públic intèrprets com Frank Sinatra o Tony Bennett Al llarg de la seva carrera les seves produccions obtingueren un total de 14 premis…