Resultats de la cerca

El rei francès s’hi obligava a renunciar al ducat de Borgonya, a les seves pretensions damunt Itàlia i a la senyoria de Flandes, Artois i Tournai i es comprometia a casar-se amb Elionor d’Àustria Hi intervingueren, per part de Carles V, Charles de Lannoy i Hug de Montcada i de Cardona El rei francès el signà el 14 de gener de 1526, però un cop alliberat tornà a França, on denuncià el tractat i reprengué la guerra contra Carles V, amb la formació de la Lliga de Cognac

Àustria cedí a Turquia Belgrad i els territoris de Bòsnia, Sèrbia i Valàquia Rússia abandonà les seves conquestes a Moldàvia i a Crimea, renuncià a les pretensions d’una sortida lliure a la Mediterrània i es comprometé a desmantellar la plaça d’Azov

Tenia com a finalitat la creació d’un mercat unificat entre els estats signants per a aquests recursos bàsics i neutralitzar les rivalitats que podien derivar-se de la seva possessió, molt especialment entre la República Federal d'Alemanya i França Bé que hom li atorgà una vigència de cinquanta anys, fou superat per l’entrada en vigor dels tractats de Roma 1958 i de Maastricht 1993, d’abast molt més ampli

Alfons II exigí, per l’alliberament del seu presoner, un pagament en metàllic, el lliurament com a ostatges dels fills de Carles, el reconeixement de la sobirania damunt el comtat de Provença fet que hom considera el darrer intent català de reivindicar-ne el domini Eduard I intervingué per tal d’estendre l’armistici de París un any més, a fi de donar temps a un acord de pau definitiva Si el pla fracassava, Carles II havia de tornar a constituir-se presoner El papat i el rei de França no acceptaren el tractat, però les converses continuaren l’any següent a Jaca i a Canfranc

Maria Teresa d’Àustria cedí definitivament la Silèsia a Prússia i li tornà el comtat de Glatz August III de Saxònia conservà els seus estats

Per aquest acord, que consagrava la victòria anglesa sobre França i Espanya, França cedí a Anglaterra el Canadà i l’est de la Louisiana, i abandonà el Senegal, la Dominica, Saint Vincent, Tobago i Grenada, i Menorca retornà als anglesos, als quals havia estat arrabassada el 1756 Espanya, al seu torn, cedí Florida a Anglaterra i, en compensació, rebé de França l’oest de la Louisiana

Se signà a Ottawa al desembre del 1997, i entrà en vigor al març del 1999 El dipositari n’és el secretari general de les Nacions Unides A l’abril del 2011 l’havien signat 157 estats, el 80% dels del món Entre els estats no signants destaquen els dotze únics productors de mines antipersones la Xina, Cuba, l’Índia, l’Iran, Myanmar, Corea del Nord, el Pakistan, Rússia, Singapur, Corea del Sud, els Estats Units i el Vietnam El tractat fou el producte d’una associació inusual i estratègica entre els governs, organitzacions internacionals com les agències del Comitè Internacional de la Creu Roja…

Carles VII cedí els comtats d’Artois i Boulogne i les ciutats de Saint-Quintin, Amiens, Abbeville, Roye i Montdidier Felip el Bo abandonava l’aliança mantinguda durant més de tres lustres amb els anglesos, enemics de França

Significà una inversió en el sistema d’aliances a Europa i donà pas a la guerra dels Set Anys , durant la qual foren signats dos tractats més, també a Versalles, els anys 1757 i 1759, que concretaven l’ajuda francesa a Àustria

Entrà en vigor el 1958, i incloïa el Tractat de París Establí els instruments per a la creació d’un mercat únic europeu, que comprenia, sobretot, l’eliminació progressiva d’aranzels entre els estats membres i la fixació d’uns aranzels comuns per a països tercers, l’establiment d’una política agrària comuna PAC, l’entrada en vigor gradual del lliure moviment de persones, serveis i capitals dels estats membres dins del territori de la CEE, la creació d’un marc per a l’actuació de les empreses dins d’un sistema de mercat, la regulació de les ajudes atorgades pels…