Resultats de la cerca

Una trama de grans de midó tenyits dels tres colors, blau, verd i vermell, espargits sobre la placa fotogràfica, és exposada a la llum Revelada per inversió pot veure's per transparència

El conjunt de línies constitueix la trama El nombre de línies depèn del sistema emprat segons la norma europea, la imatge té 625 línies segons la francesa 819 segons la nord-americana, 525, etc televisió

A la primera trama són explorades les línies imparelles 1, 3, 5, 7, etc, i a la segona, les parelles 2, 4, 6, etc D’aquesta manera l’efecte de parpelleig és reduït notablement televisió

En una cara de teixit les ratlles són per ordit longitudinals, i en l’altra són per trama transversals Hom l’obté amb un lligat de tafetà, o bé també amb algun altre lligat simple

El cuc de seda i la morera Invitació als membres del Collegi de l'Art Major de la Seda elaborada en seda 1903 La indústria de la seda necessita el capoll que fabrica el cuc i el cuc necessita les fulles de la morera per a menjar Però no és pas imprescindible que cucs, moreres i indústries convisquin en el mateix terreny A Catalunya la indústria sedera tingué un paper important, molt superior al que tenien els seus cucs i les seves moreres Per no perdre el costum, també en aquest cas, Catalunya haurà d’importar la majoria de la seda que fila i teixeix del País Valencià o d’altres zones de l’…

Teixit núm 353 Teixit procedent del monestir i conservat actualment al Museu, on és catalogat amb el núm 353 F Tur El Museu de Sant Joan de les Abadesses conserva, inventariat amb el núm 353, un teixit que fou descobert a la tomba de l’abat Ramon de Cornellà Aquest teixit, al moment en què fou descobert hom no sabia a què corresponia L’any 1975 el taller del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona dugué a terme la seva restauració, en el transcurs de la qual hom pogué identificar aquest teixit amb una estola els tres fragments de què constava el teixit esmentat foren muntats…

Aquesta peça va pertànyer als abats del monestir de Santa Maria de l’Estany Bages, d’on procedeix Actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic, amb el núm inv 374 Fa 28,5 cm d’alçada per 30 cm d’amplada Data del segle XIV El teixit exterior és de sarja de quatre, ordit i trama de seda ocre, primitivament blanca El teixit interior és de tafetà decorat per bastes de trama, ordit de seda, trama de seda i argent daurat El folre és de lli, lligadura plana, amb ordit i trama de lli color cru Tots tres teixits són fets en teler de llisos i…

Hom el fa amb un ordit fort i resistent, poc nombrat, i una trama gruixuda metxa, generalment de cotons de baixa qualitat, deixalles o regenerats Hom el blanqueja o tenyeix en peça i el perxa per totes dues cares És emprat per a folres, roba d’abric, flassades de poc preu, baietes, cobretaules, etc

La de cotó és emprada especialment per a vestits, camises, roba interior i folres La de llana és feta generalment de sarja batàvia de 4 La de seda, sovint també de sarja batàvia de 4, és teixida amb ordit de seda greja i trama de filadís La sarja és emprada tenyida en peça o estampada