Resultats de la cerca
Es mostren 914 resultats
Otra Vasil’evic Taktakišvili
Música
Compositor georgià.
Estudià amb S Barkhudar’an composició al Conservatori de Tbilisi, on posteriorment ensenyà polifonia i instrumentació Fou director artístic del Cor de l’Estat de Geòrgia 1952-56 i secretari de la Unió de Compositors Georgians Entre el 1965 i el 1984 exercí de ministre de cultura La seva tasca, tant artística com política, tingué una gran importància per a la vida musical del seu país Prolífic en tots els gèneres, és considerat un mestre del simfonisme georgià, que sabé unir els elements populars i les troballes del llenguatge contemporani Entre les seves òperes cal esmentar la…
Miquel Bordoy i Oliver
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
El 1920 publicà Història de la ciutat de Felanitx , la seva obra més important, fonamental per a l’estudi de la història de la vila Publicà també les monografies Varones ilustres de Felanig y escritores felanigenses 1902, Historia del Santuario de Nuestra Señora de San Salvador 1934, La catástrofe de Felanig en 1844 La Encontrada 1944, Prehistoria y protohistoria Felanigense 1945 i La Germanía de Felanitx Historia de una revolución 1943 Ocupà el càrrec d’arxiver municipal del seu poble i el de director de La Tradición , on defensà els ideals carlins, palesos en Don Carlos considerado como…
tecno
Música
Estil musical altrament conegut com música electrònica i definit pel seu aprofitament de totes les troballes en el camp de l’experimentació sonora, sobretot amb els instruments electrònics.
Els seus precedents es troben en els aparells inventats pels futuristes a la primera dècada del segle XX, però la seva expansió es produí els anys setanta, amb la creació del sintetitzador Moog, tot popularitzant-se a la meitat dels anys vuitanta a les pistes de ball Es caracteritza per una pulsió rítmica reiterativa i amb una tendència al crescendo El tecno original és el fruit de la utilització del sintetitzador, la caixa de ritmes, el seqüenciador, els teclats i el sampler per a crear música de ball Els pioners del gènere són Juan Atkins, Derrick May i Kevin Saunderson, i el disc que es…
Piramsès
Ciutat antiga
Antiga ciutat d’Egipte, situada en el Delta oriental.
Residència reial de Ramsès II ‘casa o domini de Ramsès’, fou, juntament amb Memfis, la seu principal d’aquest sobirà i dels seus successors de les dinasties XIX 1320-1200 aC i XX 1200-1085 aC al nord del país És coneguda també en les fonts egípcies pel seu epítet d' Aa-nakhtu ‘gran de victòries’ Segons la Bíblia, els hebreus foren obligats a fabricar els maons per a bastir-la i n'eixiren en l’Èxode Malgrat la seva importància, de la qual es fan ressò una sèrie de papirs miscellanis egipcis, el seu emplaçament resta dubtós Identificada primerament amb Pelusium, AHGardiner s’inclinà després per…
Venta Micena
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Plistocè inferior de la conca de Guadix-Baza (Granada).
Fou descobert l’any 1976 per un equip de l’Institut de Paleontologia de Sabadell integrat per Jordi Agustí, Josep Gibert i Narciso Sánchez Excavat sistemàticament els anys vuitanta sota el patrocini conjunt de la Junta de Andalucía i la Diputació de Barcelona, la seva llista faunística ultrapassa les trenta espècies, la qual cosa permet fer-se una idea de la fauna de mamífers que poblava el S d’Europa fa més d’un milió d’anys Aquesta llista inclou elefants, rinoceronts, cavalls, hipopòtams, cérvols i diferents bòvids pertanyents al grup de l’actual bou mesquer Praeovibos,…
Volterra
La Porta all’arco, mostra de l’art etrusc de Volterra
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Pisa, a la Toscana, Itàlia, situada entre les valls dels rius Era i Cecina.
Construïda sobre un sòl de constitució fràgil, resta exposada a moviments de terres Té indústria d’alabastre i derivada dels seus importants jaciments de sal És seu episcopal D’origen etrusc Velathri , fou després federada de Roma i municipi romà Durant l’edat mitjana fou comtat franc, i passà després al poder de l’Església, fins al segle XIV Dominada pels florentins, perdé els seus privilegis Conserva notables restes etrusques, com les muralles, amb l’anomenat Arco etrusco , o Porta all’arco , i una necròpoli del segle VII aC El Museo Etrusco guarda nombroses troballes, entre…
el Castellot de Castellví
Castell
Antic castell de Castellví de la Marca (Alt Penedès), les ruïnes del qual s’aixequen al cim del Castellot, a 468 m d’altitud.
Es conserva la torre de defensa, amb una petita construcció adossada, i al seu costat la primitiva capella de Sant Miquel La torre és de planta circular amb un diàmetre extern a la base d’uns 5,5 m i uns 2,2 m a l’interior, i una alçària d’uns 10 m Fou lloc de guaita i defensa del territori en l’alta edat mitjana, però mai residència permanent, que es construí entre el final del segle X i l’inici del XI, amb lleugeres modificacions al segle XIII posteriorment restà en desús S’hi han dut a terme diverses excavacions arqueològiques i de restauració Les troballes arqueològiques han permès …
Barnum Brown
Paleontologia
Paleòntoleg nord-americà.
Considerat un dels recollectors de fòssils de dinosaures més reputats del segle XX, descobrí i describí nombroses espècies Excavà fòssils per Henry Fairfield Osborn, aleshores conservador del Departament de Paleontolgia de Vertebrats del Museu Americà d’Història Natural de Nova York AMNH, i el 1902 descobrí i excavà el primer esquelet documentat de Tyrannosaurus rex a la formació Hell Creek de l’est de Montana Estats Units d’Amèrica Al cap de sis anys, trobà un altre esquelet encara més complet, base d’una clàssica reconstrucció d’aquest dinosaure icònic a l’AMNH Durant sis dècades realitzà…
can Sant-romà
Masia
Masia del municipi de Tiana (Maresme), situada al peu de la muntanya on s’aixeca la cartoixa de Montalegre.
L’edificació actual és la darrera d’una sèrie de construccions que s’han sobreposat al mateix lloc des del sI aC Correspon bàsicament a un casal gòtic dels s XV i XVI, ampliat els segles successius La capella de Sant Romà, que donà nom al casal i al llinatge, existia ja el 1008 La família Sant-romà consta des del s XII, i s’entroncà amb els Fortuny, actuals possessors del casal Al s XIX fou transformat en casal modernista Una tempesta posà 1934 al descobert les ruïnes romanes, sobre les quals es feren les successives construccions Un equip d’excavadors, dirigit per Epifani de Fortuny, baró d’…
edetà | edetana
Història
Individu d’un poble ibèric preromà del País Valencià.
Bé que notícies més antigues sembla que li atribueixen la major part del territori valencià, durant el s III aC i les primeres fases de l’ocupació romana s II i I aC n'ocupava la part central El límit nord podia correspondre a la serra d’Almenara, puix que Sagunt era dels edetans, i la Plana, dels ilercavons El límit meridional corresponia al curs final del Xúquer, atès que Xàtiva pertanyia als contestans La frontera interior és incerta Sovint ha estat suposat que s’estenien també, a través del Maestrat i dels Ports, a la zona de l’Ebre mitjà, cap a Saragossa, però es tracta d’una confusió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina