Resultats de la cerca

Esposa d’Hèctor, defensor de Troia, tingué un fill d’aquest, Astíanax A La Illíada és representada com una tendra personificació de la mare i esposa A Les troianes d’Eurípides, mort Hèctor ja d’abans i caiguda la ciutat, els vencedors assassinen Astíanax, i Andròmaca és lliurada com a esclava al fill d’Aquilles, Neoptòlem La tradició explica que amb ell tingué tres fills i que després fou donada a Helen, germà d’Hèctor, esclavitzat a la mateixa casa A la tragèdia Andròmaca d’Eurípides, Hermíone, esposa de Neoptòlem, per gelosia intenta la mort d’Andròmaca i procura…

Consta de més de quinze mil hexàmetres, dividits en vint-i-quatre cants o llibres, i té per tema la ira μῆνις d’Aquilles i les seves conseqüències Desposseït d’una captiva per Agamèmnon, cap de l’exèrcit aliat grec que bloca Troia per rescatar Helena, Aquilles es retira a la tenda La seva absència ocasiona desastres terribles als grecs, però ell no consent a reprendre les armes fins que, occit el seu amic Pàtrocle per Hèctor, cap dels troians, sent deler de revenja Dona mort a Hèctor, i l’obra fineix amb els funerals d’aquest i els de Pàtrocle Poema basat en un fet històric…

Rei de Ftia, fou pare d’Aquilles Casat amb Antígona, filla d’Eurició de Ftia, en un accident de caça matà el seu sogre i hagué d’exiliar-se Acudí a Acast, que el purificà, però, calumniat per la muller d’aquest, Astidàmia, fou abandonat sense armes enmig d’una cacera i aconseguí salvar-se amb l’ajut dels Diòscurs Es venjà d’Acast i la seva muller i tornà a Ftia, on esposà Tetis Aquestes noces, celebrades al mont Peli, foren cantades per les Muses Salvà el seu fill Aquilles quan Tetis, per fer-lo immortal, es disposava a llençar-lo a la foguera i, per això, la dea l’abandonà…

Aquest l’allunyà de la guerra, però ell, confiant en la seva rapidesa en la cursa, volgué atacar Aquilles, que l’occí Segons una altra versió, fou confiat pel seu pare a Poliméstor, rei de la Tràcia, el qual, després de la guerra, instigat pels grecs o ambiciós dels tresors grandiosos que el noi posseïa, l’occí i el llançà a la mar

D’origen indoeuropeu, el poble micènic —anomenat pels grecs aqueu— establí les seves ciutats en llocs alts, fortificats amb muralles Ja des del 2000 aC havia iniciat les seves infiltracions des del nord de la península i s’organitzà en petits reialmes Micenes, Tirint, Pilos, etc sota el govern d’un monarca wánax , assistit per un general en cap lawagetas , pels nobles i pels alts funcionaris, que constituïren el cim més alt de l’escala social En aquesta escala figuraven també homes lliures, artesans i, sobretot, pagesos i esclaus Per la pràctica d’una política d’expansió marítima de…

Morí de tristesa en ésser superat per l’endeví Mopsus

Violà el temple d’Atena i se n'emportà la sacerdotessa Cassandra, filla de Príam fou castigat per la deessa Atena, la qual, amb l’ajuda de Posidó, enfonsà a la mar les seves naus

En l’antiguitat, les ciutats ben emmurallades eren pràcticament inexpugnables, i només podien ésser preses per la fam, la traïció o la sorpresa, com el cas de Troia Més tard, els assetjants disposaren de màquines d’atac i amb la intervenció combinada de forces navals, tal com succeí en el setge de Sevilla 1248 i de Màlaga 1487 Les defenses de les ciutats s’adaptaren a les noves condicions, amb la construcció de baluards baluard A l’inici del s XVIII, Vauban sistematitzà els principis del setge regular i sistemàtic, amb blocatge, selecció del punt d’atac, construcció de mines i…

Fill de Marc Anneu Mela, germà de Sèneca, fou educat a Roma i perfeccionà la seva instrucció a Atenes, on compongué diversos poemes, que s’han perdut l' Iliacon , sobre la guerra de Troia, i el Catachthonion , sobre el món dels morts Havent tornat a Roma, Neró l’acollí en el cercle dels seus amics i, en ocasió de les festes que li foren tributades Neronia , 60 dC, compongué les Laudes Neronis , per les quals fou coronat com a poeta i rebé, abans de l’edat reglamentària, la qüestura i el sacerdoci augural Poc després 62, publicà els tres primers llibres del seu poema la Farsàlia…

El terme deriva del mot medieval francès roman , produït al s XII i que expressava primer simple versió a la llengua romanç de relats novellescs llatins, i tot seguit, els d’una literatura original en vulgar que desenrotllava, en vers —fonamentalment octosíllabs apariats— i, a partir del s XIII, en prosa, diverses matèries novellesques, molt especialment la bretona o artúrica, pròpia de l’anomenat roman courtois i elevada a una gran dignitat artística per Chrétien de Troyes i els seus seguidors, la qual fou compendiada en el cicle de Tristany i el corpus Lancelot-Graal i que generà els…