Resultats de la cerca

Vida Actor professional des dels setze anys, ha treballat amb les companyies teatrals Tossal, Els Joglars Teledeum , 1983, o Los virtuosos de Fontaineblau , 1985 i el Centre Dramàtic de la Generalitat Bacil’s , 1997, o El rapto en el Serrallo , 2000, i en petits papers per al cinema, com La quinta del porro 1980, Francesc Bellmunt o Victòria 1981-83, Antoni Ribas S’inicià com a director de càsting amb El complot dels anells 1987-88, FBellmunt, activitat que ha portat a terme en altres àmbits teatre, muntatges de La Fura dels Baus, publicitat, cerimònies olímpiques i paralímpiques de…

Vida Enginyer industrial 1965, fou membre del Cineclub Enginyers i cursà estudis de direcció 1965-66 a l’Escola de Cinema de Łodź Polònia Es dedicà professionalment a la fotografia Al final de la dècada del 1960 collaborà com a fotògraf en les revistes Siglo XX , Destino , Triunfo , Serra d’Or  i Imagen y Sonido Participà en la creació del Collectiu de Cinema, vinculat al PSUC, i feu de director de fotografia en films de directors de l’anomenada escola de Barcelona  com Josep Maria Vallès, Llorenç Soler, Antonio Maenza, Carles Duran, Antonio Gasset, Francesc Bellmunt, Joaquim Jordà, Jacinto…

Filla de l’editor Josep Vergés , es llicencià en història de l’art per les universitats de Barcelona i la Sorbona, i al principi dels anys setanta inicià una prolífica activitat publicitària i com a guionista S’introduí en el cinema el 1978 com a secretària de rodatge i ajudant de direcció de Vicente Aranda, Josep Anton Salgot, Francesc Betriu, Josep Joan Bigas Luna i Agustí Villaronga Coguionista d’ Un parell d’ous 1984, de Francesc Bellmunt , el 1989 dirigí el llargmetratge Boom Boom , que obtingué el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya 1990 i el premi Goya 1991 a la…

Vida Després d’alguns cursos d’enginyeria tècnica, i pràcticament sense cap experiència audiovisual, començà a collaborar a TVE com a segon operador i realitzador de reportatges per al programa "El mundo del deporte" Participà en curts de directors que en aquell moment despuntaven, com ara Agustí Villaronga Anta, mujer , 1974 i Josep Anton Salgot El seu primer treball com a auxiliar fou La muerte del escorpión 1975, Gonzalo Herralde i com a segon operador feu L’obscura història de la cosina Montse 1976-77, Jordi Cadena i les cintes de Josep Joan Bigas Luna, Bilbao ídem v o , 1977-78 en…

Vida Debutà com a actriu infantil i posteriorment estudià literatura catalana contemporània a la Universitat Autònoma i a l’Institut del Teatre Després d’integrar-se al grup ADT, autogestor de la sala Diana, conegué Fabià Puigserver, que la incorporà a l’espectacle Quiriquibú 1976, Joan Brossa El 1979 encarnà l’Ofèlia de Hamlet W Shakespeare en la companyia d’Enric Majó És Premi Nacional de Teatre de la Generalitat 1988 i ha intervingut, entre d’altres, en La ronda Arthur Schnitzler, premi Joanot 1988 Joan Miró, l’amic de les arts premi del FAD 1994 La senyora Florentina i el seu amor Homer…

Vida S’inicià com a cineasta amateur vinculat al Cineclub Amics de les Arts de Terrassa El 1971-73 realitzà diversos curts d’art conceptual de Francesc Abad i Lluís Jové, i després marxà a París per cursar estudis de direcció al Conservatori Lliure del Cinema Francès 1974-76 De retorn a Catalunya exercí d’ajudant de direcció en produccions com La verdad sobre el caso Savolta 1978, Antonio Drove Fugida al sud La desbandada Plein sud , 1980, Luc Béraud El pico 1983, Eloy de la Iglesia Carmen Carmen , 1984, Francesco Rosi La rossa del bar 1986, Ventura Pons Barcelona Connection 1987, Miguel…

Vida Llicenciat en ciències exactes, abandonà la docència per dedicar-se al teatre i al cinema, primer en el terreny amateur i després com a professional Obtingué el premi Ciutat de Barcelona per la direcció escènica de La noche y el día 1965 i Esta tarde un poquito de guerra , després d’haver iniciat una trajectòria com a guionista caracteritzada pels elements religiosos i morals que envolten La legión del silencio 1955, José Antonio Nieves Conde i José María Forqué i El frente infinito 1956, Pere Lazaga Sempre en collaboració amb Jordi Illa, s’associà amb Juli Coll en els drames La cárcel…

Vida De formació autodidacta, començà a filmar i a fotografiar pel seu compte fins que tingué l’oportunitat d’illuminar el primer llarg, l’independent en 16 mm Lock-out 1973, Antoni Padrós, a més d’ Invitado a una decapitación 1974, Miguel Tristán, en color i amb Tomàs Pladevall Després participà en cintes de Jesús Garay, com Nemo 1977-78 i Manderley 1980 de Carles Balagué, Denver 1980 i Viva la Pepa Mel i mató 1981 d’Antonio Chavarrías, Una ombra al jardí 1988, i d‘Enrique Urbizu, Tu novia está loca Una comedia feliz 1987 i Todo por la pasta 1990 També compartí amb Julio Medem i Álex de la…

Vida Començà a actuar a disset anys a la seva població natal, abans de començar a estudiar història contemporània a París, on residí intermitentment durant més de dotze anys a causa de la seva afiliació a un grup d’ultraesquerra En tornar definitivament a Catalunya, el 1976 reprengué l’ofici d’actor, i el 1979 organitzà el Festival de Cinema Àrab, acollit per la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid Artista polifacètic, ha treballat tant en el teatre i la televisió, com en el cinema i en el doblatge Debutà als escenaris el 1983 amb El gran teatro natural de Oklahoma , seguit de Fausto…

Vida Durant la guerra civil fou mobilitzat al front de Lleida, on inicià la seva activitat literària Acabada la guerra, buscà el mestratge de J V Foix, a través del qual feu amistat amb Joan Miró i Joan Prats, que l’iniciaren en matèria d’art modern Amb Joan Ponç, Arnau Puig, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Josep Tharrats, creà la revista "Dau al Set" 1948, al voltant de la qual revifaren els corrents d’avantguarda en l’art i la cultura catalans de la postguerra La seva poesia i l’obra dramatúrgica no foren reconegudes fins a la publicació del volum Poesia rasa 1970, que recull la seva…