Resultats de la cerca

Fill de Constantí I el Gran Rebé com a herència 338 Itàlia, la Illíria, Àfrica i Macedònia L’any 340 derrotà el seu germà Constantí II, la qual cosa li valgué Britània, les Gàllies i Hispània Fervent cristià, s’oposà a l’arianisme i al paganisme Morí en intentar fer cara a una revolta militar dirigida per Magnenci Hom ha suposat que el mausoleu de Centcelles en fou el sepulcre

Influït per Nietzsche i Strindberg, la seva obra se centra entorn de la realitat elemental en una natura que l’home, rebel i deseixit de la societat, treballa D’actitud pronazi, acabada la Segona Guerra Mundial fou processat Escriví Pan 1894, Børn av tiden ‘Fills del temps’, 1913, Markens Grøde ‘La creixença de la terra’, 1917, que li valgué el premi Nobel del 1920 i Landstrykere ‘Els rodamons’, 1927

Des del 1992 és director del New England Biolabs Independentment del britànic Philip ASharp , que arribà a les mateixes conclusions, descobrí que l’ADN dels organismes eucariotes conté fragments llargs sense informació, que són descartats a l’hora de transcriure's ARN missatger per sintetitzar les proteïnes El material no informatiu descartat s’anomena intró , i el gen actiu, exó Aquesta descoberta els valgué el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1993

Com a secretari d’estat a les colònies 1866-67 promogué la llei British North America Bill de què derivà la creació del Dominion del Canadà 1867 Posteriorment, des del mateix càrrec 1874-78, intentà de crear al sud d’Àfrica un estat federal sota control anglès En 1885-86, com a lloctinent d’Irlanda, entrà en negociacions amb el polític irlandès Parnell, la qual cosa li valgué dures crítiques d’Anglaterra

Fill de Josep Esteve i Bonet Format a Sant Carles, fou deixeble de Manuel Monfort Fou acadèmic de mèrit de Sant Carles 1796 i gravador de cambra de Carles IV 1802 i de Ferran VII 1818 Presentà a l’exposició de París del 1839 una còpia de Les aigües de Moisès de Murillo —que havia fet directament a Sevilla el 1822—, que li valgué la medalla d’or Retratà, entre altres, José Palafox

Fill del músic Josep Vila i Clariana, estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i composició amb Enric Morera Violinista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, també es dedicà a la composició Entre les seves obres cal destacar el poema simfònic L’any mil 1913 i el Moment simfònic 1914 per a orquestra de corda, obra que li valgué el Premi de la Festa de la Música del 1914

Redactor en un primer temps del "New York Sun", posteriorment fou crític musical titular del "New York Times", tasca que li valgué el premi Pulitzer l’any 1971 Els seus escrits musicals consisteixen en guies didàctiques i comercials sobre compositors, intèrprets, directors o instruments The Great Pianists 1963-87, The Great Conductors 1967, Lives of the Great Composers 1970-81, The Glorious Ones classical music’s legendary performers 1985, Horowitz his life and music 1992

Format a l’Escola d’Aviació El Progrés, del Prat de Llobregat, obtingué el títol de pilot el 1934 El mateix any féu un vol en solitari, per les costes d’Àfrica, d’11 160 km, que li valgué el trofeu del 1934 de la Federació Aeronàutica Internacional L’any 1936, juntament amb Carles Coll, baté el rècord d’Espanya per a avionetes, amb el vol Barcelona-Agadir Morí d’accident a la Costa Brava

Lluità en la primera guerra Carlina i a la segona en aquesta prengué Banyoles i derrotà els isabelins a Fornells Era conegut amb el nom de Marçal Féu presoner el general Manuel Gutiérrez de la Concha, però l’indultà, fet que li valgué el perdó quan, vençut pel general Hore, fou condemnat a mort 1849 Exiliat a França, intentà de reprendre la lluita carlina a Catalunya 1855, però fou pres i afusellat

Format a la Karlsschule des del 1771, on fou company de Schiller i més tard professor 1789-94 Escultor de la cort 1780, treballà a París —al taller de Pajou 1783-85 i a Roma 1785-89, on esdevingué amic de Canova Allà afermà un neoclassicisme ortodox que li valgué el sobrenom de Greco i que, tanmateix, no exclou una certa sensibilitat preromàntica bust de Schiller, 1794, Staatsgalerie de Stuttgart Ariadna , 1806-10, desapareguda