Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
fajol boig
Fajol boig
PlayMistyForMe (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta conreada, de la família de les poligonàcies, oriünda de l’Índia, molt semblant al fajol, però de flors més petites, groguenques o verdoses, en raïms paniculats i d’aquenis rugosos, amb un solc, i de color grisenc.
sumac metzinós
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les anacardiàcies, d’1 a 3 m d’alt, caducifoli, de branques enfiladisses o reptants, de fulles trifoliolades, de flors verdoses, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits drupacis, arrodonits, glabres i groguencs.
És originari de l’Amèrica del Nord i és plantat en parcs i jardins
juncàcies
Botànica
Família de ciperals constituïda per plantes herbàcies generalment perennes de fulles llargues i estretes, cilíndriques, acanalades o graminoides, a vegades reduïdes a esquames, i de flors actinomorfes, hermafrodites, hipògines i amb un periant de sis divisions verdoses o brunes.
Comprèn unes 325 espècies, pròpies de les zones temperades i fredes
vinya verge
Botànica
Jardineria
Liana, de la família de les vitàcies, de tiges de fins a 30 m, de circells amb discs adhesius, de fulles palmatisectes, amb folíols el·líptics i serrats de flors petites i verdoses, agrupades en tirsos, i de fruits en baia globosa.
Procedeix de l’E dels EUA, i és plantada en jardins, sobretot revestint parets
estricne
Botànica
Gènere de plantes arbòries, arbustives i enfiladisses, de la família de les loganiàcies (Strychnos sp), de fulles oposades, flors blanques, grogues o verdoses i fruit en baia, que contenen l’alcaloide estricnina i són originàries de les regions tropicals i temperades.
jonquina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les juncàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, rizomatosa, que fa tofes, de tiges estriades, tenaces i glauques, amb fulles reduïdes a beines basals purpúries, i amb flors verdoses disposades en panícula lateral.
Es fa en llocs humits i jonqueres
bleda
bleda
© Fototeca.cat
Horticultura
Planta herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies, de grans fulles glabres, lluents, ondulades, fent roseta basal, i tija d’1 a 2 m, angulosa i ramificada, acabada en una panícula de flors verdoses i arrodonides, agrupades en glomèruls.
Procedeix probablement de la bleda borda i és conreada com a verdura des d’abans de Crist Havia estat emprada en medicina La bleda és de fàcil conreu prefereix els sòls rics i frescs, especialment els húmics Suporta bé la calor, però té gran necessitat d’aigua Hom en fa la sembra escalonada durant els mesos d’abril, maig i juny, en tendes o directament al terreny definitiu La recollecció s’inicia uns 70 dies després de la sembra i dura fins a les primeres glaçades el rendiment és de 25 a 30 t/ha Les principals malures que afecten la bleda són el mosaic, la podridura de les arrels i la…
espinac
Espinacs
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, dioica, de tija dreta i ramificada, alta de 30 a 80 cm, amb fulles sagitades, al principi totes basals, amb flors petites i verdoses, agrupades en glomèruls, i amb fruit en aqueni.
De procedència asiàtica, ha estat conreat des de temps molt antic a Europa És una verdura molt consumida, tant en fresc con enllaunada, i té un alt contingut de ferro Prefereix climes temperats freds i terres soltes, fresques i drenades
Les himeneliàcies
Les aspicílies són espècies del gènere Aspicilia , comunes al nostre país, si bé sovint d’identificació delicada A intermutans és una de les espècies silicícoles mediterrànies més abundants Fixem-nos en el tallus fissurat i areolat, de color gris ocraci i, sobretot, en els seus apotecis, inclosos en les arèoles del tallus, i amb el disc poc o molt angulós Néstor Hladun Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, a vegades lobulat i, rarament, fruticulós, en general poc pigmentat, sovint paraplectenquimàtic, sobretot al còrtex Els apotecis són més o menys immersos, amb el marge tallí…
Les catinariàcies i les ramalinàcies
Les catinariàcies La família de les catinariàcies comprèn Catinaria , crustaci, amb apotecis sèssils, de color bru clar o fosc, biatorins amb marge propi aviat no visible El tolus apical té una cambra ocular molt oberta, i un cos axial cònic i poc visible Les paràfisis no són gairebé gens capitades Les espores són bicellulars i hi ha un halo prim, compacte, de superfície irregular Les dues espècies conegudes a casa nostra són corticícoles, de llocs humits C laureri té el marge més clar que l’epiteci, i C atropurpurea té el marge prominent, del color de l’epiteci Les ramalinàcies En llocs d’…