Resultats de la cerca

Se subtitulava “Revue du Classicisme Méditerranéen” i, des del segon número, “Revue Méditerranéenne” Prenia com a models Valéry, Moréas, Maillol, Picasso, Apollinaire, etc, i Virgili, Fídies i Homer Publicava, sobretot, texts o poemes en francès

Inspirat en la cursiva romana, fou gravat per Griffi per a l’edició de les obres de Virgili que imprimí Aldo Manuzio 1501 Rebé el nom de cursiu o cancelleresc i, més tard, aldí o itàlic

Monjo de la congregació mequitarista, escriví poesia didàctica i religiosa i intentà de crear una epopeia nacional Hayk, 1858, però destacà sobretot com a traductor d’Homer, Virgili, Voltaire, Alfieri, etc És autor també d’una gramàtica armènia

El 1921 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines de la Universitat de Barcelona, on dugué a terme una tasca de renovació de l’ensenyament i es convertí en mestre de tota una generació de llatinistes Fou un dels promotors de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari del patronat Participà activament en diverses tasques de la Fundació Bernat Metge, com a director de les publicacions llatines, redactor, corrector i professor dels collaboradors Hi traduí, amb un criteri força literalista, De la natura de Lucreci 1923 i 1928, obra amb què s’estrenà la Fundació També hi establí l’…

Irla forma un govern de la Generalitat a l’exili, integrat entre d’altres per Carles Pi i Sunyer, Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili, Joan Comorera i Josep Carner, al qual s’incorporarà Manuel Serra i Moret el 1947

Damaus fou l’autor de molts d’aquests epigrames hom n'ha identificats una seixantena d’altres li han estat atribuïts Contenen reminiscències de la poesia clàssica, especialment de Virgili Per llur estil aquestes inscripcions han estat també anomenades lletres damasianes

Autor de Les Argonàutiques argonauta , refosa de l’obra d’Apolloni de Rodes, bé que sota un model virgilià i amb versificació ovidiana Considerat el major epígon del Virgili èpic, influí en Estaci, Sili Itàlic, Nemesià, Claudià i en d’altres

Deixeble de LValla, presidí una associació d’amics que es lliuraren apassionadament a l’estudi de l’antiguitat Al llarg de la seva vida acumulà una erudició immensa, i, entre altres obres, publicà un comentari a Virgili, d’un interès molt notable

Escriví poesia èpica Las Navas de Tolosa , 1594, i la Restauración de España , 1607, la seva obra més reeixida i religiosa Valle de lágrimas y diversas rimas , 1606, i El patrón de España , 1612 i la tragèdia Pompeya Traduí Virgili i la Ilíada , que no publicà

Dedicà una gran part de la seva vida a la preparació i la confecció de Flora Pyrenaica , obra monumental i de publicació pòstuma 1897, bàsica per al coneixement de la flora dels Pirineus és autor també de Flora Virgiliana , on estudià la contribució botànica de l’obra de Virgili