Resultats de la cerca

Fou virrei de Sicília en 1557-64 impedí un desembarcament turc a Calàbria 1558 d’acord amb Jean Parisot de La Valette, gran mestre de Malta, organitzà i dirigí una expedició 1560 fracassada contra Dragut per tal de reconquerir Trípoli conquerí, però, l’illa de Gerba, que es mantingué solament dos mesos en poder cristià Fou virrei de Navarra 1567 i conseller d’estat El 1571 fou nomenat per Felip II de Castella als Països Baixos per succeïr el duc d’Alba com a governador, el qual, però, no volgué cedir el càrrec

Vuitè duc d’Escalona, marquès de Villena i de Moya i comte de Xiquena Fou virrei de Navarra i lloctinent de Catalunya 1693-94, on palesà la seva imperícia militar en ésser derrotat a la vora del Ter per l’exèrcit francès que envaïa el Principat Aquest ocupà Palamós, Girona, Hostalric i Castellfollit, motiu pel qual fou destituït Fou virrei d’Aragó 1694-95, de Sicília 1701-02 i de Nàpols 1702-07 Havent tornat a Madrid, fou majordom major de Felip V Suggerí al rei la creació de l’Academia Española de la Lengua 1714, i en fou el primer president

Lluità com a mestre de camp contra França a Hondarribia País Basc i comandà la cavalleria lleugera a Rocroy 1643, la seva actuació en el qual fet ha estat motiu de controvèrsia Capità general de les galeres d’Espanya, fou present en el setge de Barcelona, i vencé els francesos a Cambrils 1650 Fou virrei de Nova Espanya 1653-60, on fundà la vila d’Alburquerque, i protegí fastuosament les ciències i les arts no pogué evitar que els anglesos s’apoderessin de Jamaica Havent tornat a la península Ibèrica, fou capità general de l’armada i virrei de Sicília 1667-70

Romangué a Nova Espanya durant el virregnat del seu pare, Luis de Velasco y Ruiz de Alarcón mort l’any 1564, i ocupà després aquest càrrec 1590-95 Estimulà la indústria tèxtil i la colonització de l’altiplà Virrei del Perú 1596-1604, combaté la pirateria i els araucans de Xile També maldà per aplicar les lleis del 1601, que prohibien l’explotació de jornalers indis no lliures en l’agricultura, però hi fracassà Un altre cop virrei de Nova Espanya 1607-11, es mostrà novament com un bon administrador El 1611 fou nomenat president del Consell d’Índies

Cavaller de Calatrava Fill i hereu de Francesc I de Montcada i de Cardona Virrei de Sardenya 1590-95, on succeí el seu sogre, Miquel de Montcada i Bou, i continuà l’obra de defensa de l’illa durant el seu virregnat foren construïdes 66 torres de defensa i de foment de l’agricultura Lluità després contra els anglesos 1596-98, fou virrei d’Aragó 1604-10 i passà posteriorment a residir a la cort, al servei de Felip III Fou mestre racional de Catalunya des del 1597, càrrec vinculat als marquesos d’Aitona per llur entroncament amb els Gralla Es casà amb Caterina de…

El 22 de juliol de l’any 1695, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Rafael de Pinyana i Galvany Tortosa segle XVII – Tortosa segle XVIII, canonge de Tortosa diputat militar Josep de Bru, ciutadà honrat de Barcelona diputat reial Antoni Grató Perpinyà i Masferrer Masdeu, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Jeroni Valls, ardiaca i canonge de Lleida oïdor militar Francesc de Junyent i de Vergós, donzell de Barcelona oïdor reial Jacint Blanc, ciutadà de Barcelona El 22 de desembre de 1696, l’oïdor Francesc de Junyent fou desinsaculat per oposar-…

Fou advocat de pobres de l’Audiència de Catalunya 1751 i dels gremis barcelonins, i membre fundador de la Conferència Físicomatemàtica Experimental 1764, origen de l’Acadèmia de Ciències i Arts El 1768 fou traslladat a la chancillería de Valladolid El 1776, fou nomenat regent de l’Audiència de Mèxic, càrrec de nova creació, el més important després del virrei, i exercí també de virrei interí i intendent al Yucatán i conseller d’Índies 1782 Deixà escrits de tema econòmic on defensà l’augment de la població, l’ús del luxe com a estímul del consum, la necessitat d’una reforma agrària, el…

Estudià a la Universitat de Salamanca El 1609 fou nomenat jutge de cort de Càller més tard fou procurador fiscal 1617-27 i regent del Consell Suprem d’Aragó En 1639-45 fou publicada a Barcelona, per Diego Pinto, una Historia general de la isla y reino de Sardeña amb el seu nom, fet que li produí contratemps i maldecaps, especialment pels atacs de Salvador Vidal, que iniciaren una polèmica Recopilà també la legislació sarda en dos volums 1640 i ~1680 El seu fill, Pere Vico i Cedrelles Càller — Càller 1676, fou arquebisbe d’Oristany 1641-57 i de Càller 1657-76 i virrei interí de…

El 22 de juliol de l’any 1692, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni de Planella i de Cruïlles Segle XVII – Besalú 1713, abat de Sant Pere de Besalú diputat militar Josep de Terrè i de Granollacs, cavaller de Barcelona diputat reial Esteve Serra i Vileta, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís Burgués, canonge de Girona oïdor militar Pau d’Aquiles, donzell de Barcelona oïdor reial Narcís Bofill, ciutadà de Girona Antoni de Planella i de Cruïlles fou abat de Sant Pere de Besalú des del 1688 fins a la seva mort, el 1713 Era…

El 22 de juliol de l’any 1689, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet Ignasi de Salazar Baños de Río Tobía 1615 – Barcelona 1692, bisbe de Barcelona, benedictí diputat militar Joan de Lanuza-Montbui-Vilarig i d’Oms, quart comte de Plasència, vescomte de Roda i de Perellós diputat reial Jaume Narcís Camps i Amat, ciutadà honrat de Barcelona i Girona oïdor eclesiàstic Miquel Joan Bosc, canonge de Vic oïdor militar Joan de Vivet i de Rasset, donzell de Girona oïdor reial Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, ciutadà de Lleida Benet…