Resultats de la cerca
Es mostren 285 resultats
Joan Crespí i Fiol
Historiografia catalana
Cronista i missioner franciscà.
Vida i obra S’ordenà de prevere el 1746 i ingressà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús del camí d’Esporles Collaborà amb Ginebró Serra a la Universitat Lulliana de Palma El 1749 s’allistà voluntari per anar a les missions d’Amèrica Deixeble de Juníper Serra, fou cronista oficial de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia 1769-70 També realitzà nombroses expedicions per Mèxic i, fins i tot, a l’illa de Vancouver Ocupà diferents càrrecs a parròquies del Nou Món Carrers, places i societats científiques i religioses porten el seu nom De la seva obra d’interès…
Lewis Gilbert
Cinematografia
Director cinematogràfic anglès.
S’inicià com a actor, però aviat canvià a la direcció, i es formà al costat d’Alfred Hitchcock Durant la Segona Guerra Mundial fou voluntari de la unitat de cinema de la Royal Air Force, on dirigí diversos documentals Llicenciat el 1944, s’incorporà a l’agència Gaumont British Instructional, dedicat també al cinema documental El 1947 debutà en la ficció infantil amb el film The Little Ballerina , al qual seguiren altres títols en gèneres diversos, però especialment bèllics The Sea Shall Not Have Them , 1954 Reach for the Sky , 1955 Carve Her Name with Pride , 1958 Sink the…
Jaume Sardà i Ferran
Comunicació
Escriptor i periodista.
El 1897 intervingué com a voluntari en la guerra de Cuba En sortir de l’exèrcit el 1902, havia aconseguit la graduació de segon tinent, i dotze condecoracions de guerra En retornar a Catalunya, el 1903, s’establí a Tarragona, on es dedicà al periodisme Hi fundà el setmanari bilingüe Fraternidad Republicana Després passà a Valls per dirigir El Porvenir 1905, i finalment tornà a Reus, on fundà El Consecuente , òrgan del Partit Republicà Radical, que organitzà a la província Escriptor prolífic, feu nombroses collaboracions a diverses publicacions, tant en prosa, com en poesia És…
,
seguretat social
Economia
Sistema, i conjunt de mesures, d’assegurança social que, amb caràcter obligatori, instrumenta l’estat amb la finalitat de cobrir una sèrie de riscs i que, en una determinada proporció, té com a font de finançament unes cotitzacions individuals diferents dels imposts.
Comprèn una sèrie de prestacions —econòmiques unes, en forma de serveis sanitaris les altres— que tracten de cobrir un conjunt de necessitats o situacions concretes, referides, en principi, als treballadors assalariats i a llurs familiars, segons el risc i la prestació que hom consideri Per als treballadors “per compte propi” existeix normalment un règim especial que, a diferència de l’anterior, és voluntari i de prestacions més limitades Allò que defineix un sistema d’assegurances socials concret és el tipus de prestacions que estableix la forma en què aquestes són finançades i…
lleure
Sociologia
Temps lliure de què hom disposa per a fer alguna cosa no relacionada amb el treball remunerat o dur a terme activitats no derivades de motivacions ideològiques no equiparables a les pròpies obligacions o ocupacions.
Hom n'exclou, doncs, el temps dedicat a la satisfacció de les necessitats vitals descans, alimentació, etc, imprescindibles per a assegurar la reproducció de la força de treball, als desplaçaments o al propi perfeccionament intellectual, laboral, etc així mateix, el lleure no es refereix a activitats no estrictament laborals, però remunerades o motivades políticament, religiosament, etc com les derivades d’un compromís amb el partit o de la pròpia convicció creient Disposar de temps lliure voluntari —exclusiu durant molt de temps de les classes altes—, com exposà TVeblen a The…
Francesc Espriu i Puigdollers
Escultura
Pintura
Història
Polític, pintor i escultor.
Format a Llotja Barcelona, milità des de jove a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya Voluntari a l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil Espanyola, el 1936 fou ferit a Belchite Posteriorment s’exilià i, després d’uns mesos d’internament al camp de refugiats a Argelers, gràcies a un ajut del govern britànic pogué estudiar a la universitat de Montpeller 1939-1940, on coincidí amb altres intellectuals exiliats i fundà el Front Nacional de Catalunya El 1941 retornà a Barcelona, on passà clandestinament informació als aliats, però fou descobert el 1943 i empresonat…
Josep Civil i Castellví
Música
Compositor català, germà de Francesc Civil.
Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on rebé les màximes qualificacions També, a Barcelona, cursà Humanitats al Seminari Conciliar El 1904 ingressà a la Schola Cantorum de París per a cursar-hi estudis superiors de música Entre els seus professors hi havia Vincent d’Indy -harmonia- i Alexandre Guilmant -orgue- El 1905 guanyà el premi de la Segona Festa de la Música Catalana organitzada per l’Orfeó Català Durant la Primera Guerra Mundial fou mestre de capella de la basílica de Saint-Quentin Picardia, càrrec que combinà amb la feina d’infermer voluntari a l’…
Harold Garfinkel
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Estudià comptabilitat a la Universitat de Newark Després de graduar-se, passà un any com a voluntari en un camp de treball quàquer, experiència que el decidí a dedicar-se a la sociologia, matèria en la qual obtingué un màster el 1942 a la Universitat de Chapel Hill, de Carolina del Nord Després de la Segona Guerra Mundial, en la qual serví a l’exèrcit, el 1946 amplià estudis a la Universitat de Harvard amb Talcott Parsons Del 1954 fins a la jubilació 1987 fou professor a la Facultat de Sociologia de la Universitat de Califòrnia-Los Angeles Fou també membre de diverses societats de recerca i…
Jaume Mata i Romeu
Aeronàutica
Aviador.
Després de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola , s’allistà com a voluntari i es traslladà a l’acadèmia militar de Kirovabad actual Gyandzha, a l’Azerbaidjan soviètic, on cursà estudis de pilot militar En tornar a l’Estat espanyol, el 1937, s’incorporà a les Forces Armades de la República Espanyola FARE a la base de Sisante Conca i participà en bombardeigs als fronts de Madrid i Terol També prengué part en tots els combats de l’Ebre i en l’enfonsament del Baleares El final de la guerra el sorprengué a Alacant, on fou jutjat i condemnat a vint anys i sis mesos de presó…
reclutament
Militar
Acció de reclutar.
Al llarg del temps el reclutament ha presentat diverses formes i sovint ha coexistit la prestació forçada amb la voluntària Els estats del Renaixement implantaren exèrcits, basats en voluntaris mercenaris estrangers, els quals eren instruments autocràtics L’estat liberal instituí el servei militar obligatori, considerant-lo més democràtic i efectiu, però l’obligatorietat fou sovint esquivada o ablanida per lleis que permetien, a les classes superiors, rescats, reemplaçaments o graus d’oficial de reserva Actualment, els països anglosaxons i molts dels del Tercer Món conserven el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina