Resultats de la cerca

Treballà en diversos oficis i viatjà molt a The Son of the Wolf ‘El fill del llop’, 1900 parla de la febre de l’or, i a The Call of the Wild ‘La crida del salvatge’, 1903 i White Fang ‘Ullal blanc’, 1906, de la seva actitud davant la vida A The Iron Heel ‘El taló de ferro’, 1907 fou influït per Nietzsche, i The People of the Abyss ‘La gent de l’abisme’, 1903, influïda per Marx, reflecteix la vida dels suburbis de Londres The Seawolf ‘El llop de mar’, 1904 i South Sea Tales ‘Contes de la mar del sud’, 1911 són narracions sobre la seva vida a la mar

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Exposà a l’Institut Britànic de Barcelona 1950, ciutat on tornà a fer-ho els anys 1952, 1973 i 1974 Illustrà traduccions catalanes de Joyce, Virginia Wolf, Katherine Mansfield, Cocteau, etc El 1950 participà al Salon International, de París, i guanyà a Barcelona el primer premi Rosa Vera que es concedia Becada per l’Institut Francès, anà a París 1953 Participà en diverses exposicions collectives i individualment exposà a Inca 1973 i 1974, Figueres i Vilanova i la Geltrú 1976 Més preocupada per la línia que pel color, conreà el…

Al principi dels anys trenta treballà amb Walter Lanz als Universal Studios, on s’inicià professionalment com a dibuixant d’animació Fou director d’animació a la Warner Bros 1935, on creà els personatges de Porky Pig, Elmer Fudd, Daffy Duck i Bugs Bunny, aquest darrer amb la collaboració de Chuk Jones i Ben Hardaway Contractat per la Metro Goldwyn Mayer 1942, donà vida als personatges de l’esquirol Screwy Squirrel, els ossos Geoge i Junior, el llop Wolf i el gos Droopy El 1954 retornà als Universal Studios, amb Walter Lanz, per a qui realitzà les historietes del pingüí Chilly-…

Estudià història i geografia, i després musicologia a les universitats de Praga i Berlín Entre els seus mestres cal destacar J Wolf, H Kretzschmar i K Stumpf Des del 1921 ensenyà musicologia a la Universitat de Brno, on formà la primera generació de musicòlegs També fou crític i director d’orquestra Durant la Segona Guerra Mundial fou empresonat pels nazis i morí en el camp de concentració de Terezín Les seves recerques aportaren una nova visió en el que era el principal interès de la musicologia txeca l’emigració dels músics txecs i la seva participació en l’origen de la forma…

Estudià musicologia, matemàtiques i física a la Universitat de Bonn, on fou deixeble de Leonhard Wolf i es doctorà el 1912 Després de la Primera Guerra Mundial fou professor de matemàtiques a la Universitat de Colònia 1919-39 Posteriorment fou professor i director de l’Institut d’Ensenyaments Musicals de l’Escola Superior de Música de Colònia 1946-54 i el 1946 esdevingué membre de la direcció de la Beethovenhaus de Bonn També collaborà en diversos programes musicals de la ràdio dirigits als estudiants universitaris A més dels seus estudis sobre la història de la música, fou…

Després de prendre classes d’interpretació a la Wesleyan University, a Illinois, s’incorporà al grup d’actors de la Trinity Repertory Company, a Rhode Island Amb el bagatge d’haver interpretat dalt dels escenaris nombroses peces teatrals, a més de dirigir-ne algunes, el cineasta Lawrence Kasdan li donà una oportunitat al cinema amb un petit paper a Silverado 1985 D’aleshores ençà compagina la televisió i el teatre amb el cinema, en què figura en els crèdits de Blaze 1989, RShelton, Wolf 1994, MNichols, Absolute Power 1997, CEastwood, The Man Who Wasn't There 2001, germans Coen i…

Nebot del tenor Josep Carreras, a qui acompanyà sovint en concert Format al Conservatori del Liceu, completà els seus estudis a Viena i Londres, amb sir Colin Davis Debutà professionalment el 1994 amb l’Orquestra Simfònica d’Hamburg i des de llavors ha dirigit nombrosos concerts protagonitzats per grans figures de la lírica, com MCaballé, PDomingo, Angela Gheorghiu o Roberto Alagna El 1995 dirigí la seva primera òpera, Carmen , a Stuttgart, i el 2000 debutà al Liceu amb Sly , de Wolf-Ferrari, en l’estrena d’aquest títol al teatre El 2006 assumí la titularitat de l’Orquestra…

Germà del també músic Johann Nepomuk Fuchs 1842-1899 Realitzà estudis de magisteri abans de traslladar-se a Viena el 1865, on estudià al conservatori amb Dessoff i Hellmesberger i on treballà primer de professor i organista El 1874 aconseguí el seu primer èxit com a compositor, amb la Serenata núm 1 , en re M, opus 9 L’any següent fou nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde i professor del conservatori, on, fins el 1912, impartí classes a tota una generació de futurs famosos compositors G Mahler, J Sibelius, H Wolf i A von Zemlinsky Amb la seva primera simfonia,…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena, on fou alumne d’Oskar Dachs piano i Joseph Marx composició Més tard ingressà a la universitat i estudià amb Robert Lach, Egon Wellesz i Erich Schenk Des del 1949 alternà docència a l’Acadèmia de Música de Viena i a la de Graz amb la tasca de crític i assagista musical, que exercí entre el 1945 i el 1965 Dedicà una atenció especial a les figures de WA Mozart, H Wolf, J Marx i G Mahler Acompanyà cantants del relleu d’Irmgard Seefried, Christa Ludwig, Walter Berry, Peter Schreier i Nicolai Gedda Impartí classes d’acompanyament a Salzburg,…

Durant la seva infantesa començà a estudiar piano, orgue i composició Més tard cursà teologia i filologia clàssica a la Universitat de Göttingen 1860-64 Un dels musicòlegs més importants de la darreria del segle XIX, fou excepcionalment actiu com a investigador, pedagog, escriptor i editor S’interessà per gairebé tots els períodes de la història de la música i és especialment notable la seva biografia de JS Bach en dos volums publicats a Leipzig, el primer el 1873 i el segon el 1892 Fou membre fundador de la publicació "Vierteljahrsschrift für Musikwissenchaft" 1885 i destacat collaborador de…