Resultats de la cerca
Es mostren 40231 resultats
hemiòlia
Música
Terme adaptat del grec hemiolios, ’un i mig’ (en llatí, sesquialtera), que en la teoria de la música s’aplica a conceptes on intervé la proporció 3:2.
L del Milà i Eixarc El Maestro , Pavana VI © Fototecacat/ Jesús Alises En el terreny de l’afinació, és la proporció entre freqüències que dona origen a l’interval de 5a J En el terreny ritmicomètric -on s’aplica més sovint-, l’hemiòlia representa la substitució de dues unitats mètriques ternàries per tres de binàries -mantenint, però, constant la unitat de nivell inferior- Aquest canvi d’accentuació pot suposar tant un increment de la tensió rítmica, en danses com la courante , com un efecte equivalent al ritardando al final de les frases L’ús del terme hemiòlia, aplicat en aquest sentit,…
Teatro alla Scala
Teatre
Teatre de Milà, construït el 1778 (després de l’incendi del Teatro Ducale, 1776) en el lloc de l’antiga església de Santa Maria alla Scala, del s XIV, d’on deriva el seu nom.
Inaugurat amb Europa riconosciuta , de Salieri, esdevingué tot seguit el teatre d’òpera més important d’Itàlia, on estrenaren els compositors italians més famosos i on actuaren les grans personalitats del cant, de la direcció orquestral, del ballet i de l’escenografia mundials Obra de GPiermarini, té sis pisos i capacitat per a 3 200 persones Damnificat per un bombardeig 1943, fou reobert el 1946 El 1955 s’inaugurà el teatret annex La Piccola Scala i el 2002 fou tancat per ser remodalat a fons La temporada 2004-05 s’inaugurà la reforma arquitectònica de Mario Botta que dotà el teatre d’una…
Fundació Apel·les Fenosa

Jardins de la Fundació Apel·les Fenosa
© Fundació Apel·les Fenosa
Escultura
Nom de l’entitat cultural i de l’equipament museístic obert al públic l’any 2002 al Vendrell, on s’exposa el fons del taller de l’escultor Apel·les Fenosa.
És emplaçada en una casa del segle XVI que l’artista i la seva dona compraren l’any 1958 i on residiren durant llargues temporades L’edifici acull el llegat de l’artista, amb un fons de prop de 1150 escultures, de les quals s’exposen unes 700 En la primera fase del nou centre museístic s’enllestiren la planta baixa de l’edifici i el jardí d’escultures Els visitants poden descobrir-hi els grans temes de l’obra de l’escultor la dona, la mitologia i el retrat
concili de Florència

Artur Mas i Gavarró
Dissetè concili ecumènic, començat el 1431 a Basilea, traslladat a Ferrara el 1437, a Florència el 1439 i a Roma el 1443, on acabà (1446).
Tingué com a tema central la unió entre les esglésies d’Orient i la llatina De la part oriental hi assistiren l’emperador Joan VIII, el patriarca Josep II i 25 bisbes, entre els quals Bessarió de Nicea i Marc d’Efes, cap dels antiunionistes Les dificultats econòmiques del papa Eugeni IV , que pagava les despeses del grup oriental, obligaren a traslladar el concili a Florència, on els banquers florentins prometien ajut Els temes sucessivament estudiats foren la doctrina sobre l’origen de l’Esperit Sant i l’afegitó del filioque , el valor de l’epiclesi grega, el primat del bisbe de Roma i les…
viver
Vivers d’ostres
© Fototeca.cat
Aqüicultura
Lloc on hom manté i cria, per a l’explotació o amb finalitats de repoblació, diversos animals aquàtics d’interès comercial, com ara mol·luscs (ostreïcultura, mitilicultura), peixos (piscicultura) i, darrerament, crustacis, sobretot llagostins i gambes.
Els primers vivers coneguts foren a l’antic Egipte, a la riba del Nil, on hom ja exercia, a gran escala, la piscicultura
Torlonia
Família romana de banquers ennoblits, originària de Lo Puèi (Alvèrnia), d’on era Benoit Tourlonias, que visqué al final del segle XVII.
El seu descendent, Marino Torlonia , s’establí cap al 1750 a Roma, on morí el 1785, i fou pare de Giovanni Torlonia mort el 1829, agent dels prínceps de Fürstenberg prop de la Santa Seu la qual cosa li valgué d’ésser creat noble de l’Imperi el 1794 i fundador de la banca Torlonia Fou investit patrici romà el 1809, adquirí el ducat de Bracciano i el comtat de Pisciarelli del príncep Odescalchi 1803, i el principat de Civitella-Cessi del príncep Palavicini 1813 El 1809 fou creat marquès personal de Romavecchia i Turrita i el 1814 príncep romà de Civitella-Cessi, i el 1820 adquirí el teatre…
deslocalització
Economia
Procés mitjançant el qual una de les fases de la cadena de producció, o tot el procés, se situa fora de l’espai tradicional on és primerament localitzada una unitat de producció.
Normalment, es produeix per raons d’abaratiment de costos laborals, o per incentius fiscals o financers, la qual cosa porta la installació de fases productives en països menys desenvolupats En els serveis, la deslocalització dona lloc al teletreball, quan les prestacions ho permeten La intensificació de la globalització i la constant desaparició de fronteres als moviments de capital i de mercaderies a escala planetària produí una important tendència de trasllat de la producció cap a països amb la mà d’obra més barata Aquesta tendència es reforçà en aquells sectors on predomina la mà d’obra…
Finestrelles
Extrem N de l’antic territori de Barcelona, a l’indret on el Besòs talla la serra de Collserola, entre l’antiga quadra de Vallbona i el terme de Sant Andreu de Palomar.
L’antiga via Francisca semblantment a les actuals carreteres i línies de ferrocarril que comuniquen Barcelona amb el nord del país passava aquest indret pel coll de Finestrelles , obert entre el turó de les Roquetes i el puig de Finestrelles , on hi havia l’antiga capella de Finestrelles o de la Trinitat
tinell
Sala gran de les cases senyorials, on es trobava situat el tinell i on hom feia els grans àpats i les festes solemnes.
presa
Tecnologia
Obertura, endoll, derivació, etc, d’on surt o per on entra el fluid que ha d’accionar una màquina, alimentar un motor, etc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina