Resultats de la cerca

Situació Església refeta aprofitant molts elements del primitiu temple romànic, especialment el mur nord, al qual es va traslladar la primitiva portada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Martí és al centre de la població de Llesp, situada a 944 m d’altitud i arrecerada a la riba dreta de la Noguera de Tor Mapa 32-10 213 Situació 31TCH158032 Per a anar-hi partint del Pont de Suert, s’ha d’agafar la carretera N-230 en direcció nord, i un cop fets uns 2 km, cal desviar-se per un brancal a mà dreta que mena a la vall de Boí per aquesta carretera s’arriba a Llesp després d’haver fet un…

Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i especialment…

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, des del 1954 fou catedràtic de geografia i història a l’Institut Francesc de Ribalta de Castelló de la Plana, on ocupà nombrosos càrrecs, fins a la seva jubilació l’any 1989 Ha publicat treballs geograficohistòrics sobre les comarques del nord valencià i del sud de Catalunya Pertanyent a l’última generació d’historiadors de formació veritablement generalista, ha reconegut la influència dels grans mestres del pensament històric a l’Europa de la primera meitat del s XX, així com el magisteri de Pericot, Vicens i Reglà…

El 1973 les plantacions, ocupaven més de 40 000 ha, que produïren 5,5 milions de qm, gairebé totalment al País Valencià les plantacions mallorquines han restat reduïdes a 100 ha A la regió de Castelló Plana Baixa i Plana Alta, Baix Maestrat s’ha estès considerablement, fins a ocupar 8 200 ha, amb una producció d’1 478 000 qm 180 qm/ha La regió de València té el nucli principal a la Ribera, especialment la Ribera Baixa Cullera, Polinyà, Sueca, seguit del de la Safor, i ocupa en total 30 100 ha, amb una producció de 3 711 400 qm La Marina Alta i les regions d’Alacant i d’Oriola hi…

Fou creat l’any 1968 i, en els seus inicis, acollí atletes procedents d’altres entitats –sobretot del Club Natació Reus Ploms – i dels collegis franciscans i escolapis, que s’aplegaven a les antigues pistes de cendra del Pavelló de les Casernes El 1982 passà a denominar-se Club Atletisme Vilanova i, el 1999, es fusionà amb altres entitats esportives de la població per crear el Club Esportiu Vilanova i la Geltrú En les seves files es formaren campions com Jordi Castelló, Manel Alpuente, l’olímpic Joan Lloveras o Carme Blay L’equip sènior masculí competí en la primera categoria…

Migcampista, començà al Futbol Club Martinenc, d’on passà al Reial Club Deportiu Espanyol Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell 1980-81 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1981-82 abans d’ingressar al primer equip espanyolista, on romangué sis temporades 1982-88 Disputà 140 partits de Lliga, marcà 29 gols i fou subcampió de la Copa de la UEFA 1988 Després jugà amb la Unió Esportiva Figueres 1988-94 i acabà la seva trajectòria al Club Esportiu Europa Jugà un partit amb la selecció catalana Com a entrenador, dirigí l’Espanyol al principi de la temporada 2008-09 Anteriorment havia estat segon…

S’inicià a l’Epic Casino la temporada 1994-95 jugant en la posició d’ala Tres anys després fitxà pel Futbol Sala Martorell, on jugà deu temporades 1997-2007 i fou testimoni de l’època més llorejada del club Guanyà cinc Copes de Catalunya 2001, 2002, 2004-06 i fou subcampió de la Lliga espanyola 2002 Posteriorment fitxà pel Playas de Castelló 2007-09, l’Agrupació Esportiva Centelles 2009 i el Benicarló Futbol Sala 2010 La temporada 2010-11, juntament amb Jordi Gay, impulsà un nou equip de futbol sala de nom Sala 5 Martorell, que debutà a primera divisió A Jugà amb la selecció…

Construí l’orgue de Puigcerdà 1788 i el de Sant Joan de les Abadesses, i collaborà amb el seu pare a Santa Maria del Mar i l’església de la Mercè 1797 de Barcelona, i a Castelló d’Empúries 1805 El 1807 s’establí a Montpeller, on restaurà l’orgue de l’església de Sant Pere, i més tard, el de la seu de Carcassona Feu obra nova a la catedral de Vic, i treballà a Lleida 1818, Navarra i El Escorial 1820 Installat de nou a Tolosa 1822, restaurà els orgues de Nimes i Galhac 1824 Es traslladà a París, on s’associà amb el seu fill Aristides, amb qui refeu l’orgue de la seu de Perpinyà 1850

Es mantingué sempre dins un estil de gammes fredes, molt oposat al del seu competidor Ticià La seva producció, però, és molt desigual, i al costat d’obres francament reeixides en té d’altres de molt fluixes, a causa del desig d’apartar-se del seu estil personal i de voler imitar altres artistes, com Rafael Entre les seves obres millors cal esmentar Sant Jeroni 1506 Musée du Louvre, París, Noces de santa Caterina 1506 Accademia de Carrara i Disputa de santa Llúcia ~1550 Pinacoteca de Iesi Fou un dels millors retratistes del Renaixement italià, i aquí el seu art segueix una línia continuada i…

Fou un dels fundadors de la revista Pyrene 1949 i de l’Institut d’Estudis Empordanesos 1956 Escriví, entre altres obres, Genealogía y Significación de Francesc Verntallat 1953, La Societat Coral Erato 1970, Dades històriques de la indústria tèxtil a Olot i comarca, i d’Esteve Paluzie 1977 Obtingué 1969 el premi Pròsper de Bofarull amb l’obra Jaume Ferrer de Blanes, els comtes de Mòdica i la descoberta del Nou Món 1977-78, i el premi Consolat de Mar 1974 amb Les llotges de Girona, Sant Feliu i Castelló, i la projecció del Consolat de Mar fins els nostres temps Escriví també Dos…