Situació
Església refeta aprofitant molts elements del primitiu temple romànic, especialment el mur nord, al qual es va traslladar la primitiva portada.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Martí és al centre de la població de Llesp, situada a 944 m d’altitud i arrecerada a la riba dreta de la Noguera de Tor.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCH158032.
Per a anar-hi partint del Pont de Suert, s’ha d’agafar la carretera N-230 en direcció nord, i un cop fets uns 2 km, cal desviar-se per un brancal a mà dreta que mena a la vall de Boí; per aquesta carretera s’arriba a Llesp després d’haver fet un recorregut d’uns 4 km. (JBP-JAA)
Història
Segons una notícia retrospectiva que refereix el cartulari de Roda, quan aquest indret fou ocupat l’any 1006 per ‘Abd al-Malik, el bisbe Eimeric de Ribagorça en la fugida dels musulmans es traslladà interinament a Llesp (“possuit quasi sedem in Lespe”), on portà diplomes i ornaments de Sant Vicenç de Roda. En aquestes circumstàncies l’església de Llesp va ser seu del bisbat de Ribagorça fins a la restauració de Roda.
Tot i aquesta primera referència, aleshores Llesp no era pas cap entitat important, sinó un vilar que des d’antic pertanyia a Castelló de Tor. Així consta en un document de l’any 1054 que reporta la venda o permuta feta per Eizolina al rei Ramir I d’Aragó, de Castelló de Tor amb els seus termes i “cum suas villas que ab antiquitas juris eis esse videbatur id est Colle et Lespe”. El seu fill, Sanç Ramírez, l’any 1085, transferí l’esmentat castell de Castelló de Tor amb la vila de Llesp a la seu de Sant Vicenç de Roda.
A la darreria del segle XIV, l’any 1380, el rei Pere III el Cerimoniós concedí al bisbe de Lleida, Romeu Sescomes, els homes i la universitat de Llesp. La mitra de Lleida va gaudir de la senyoria d’aquest indret fins a la fi de l’antic règim, dins l’anomenada honor de Castelló de Tor, que alhora era infeudada als barons d’Erill.
Tot i les notícies sobre l’indret de Llesp, malauradament no s’ha localitzat cap referència documental d’època medieval que pugui il·lustrar el passat medieval de l’església de Sant Martí. (JBP)
Església
Portada de la primitiva església romànica, ornada amb una arquivolta bisellada i amb columnes i capitells, la qual va ser traslladada al mur de tramuntana del temple actual.
ECSA - J.A. Adell
L’església actual de Sant Martí és un edifici construït amb els materials de l’antiga església alt-medieval de la qual es conserva, només, part de la façana nord, amb les cantonades nord-oest i nord-est, aquesta molt dubtosa, i sobretot, la seva portada, traslladada a la façana nord, fora del seu emplaçament originari; aquesta portada, en el muntatge actual, és feta amb un arc de mig punt realçat per una arquivolta bisellada, que originàriament devia anar acompanyada d’una arquivolta tòrica suportada per les dues columnes, que actualment no suporten cap arc.
L’aparell de les parts que es conserven és format per carreuó allargassat, disposat molt ordenadament en un tipus constructiu que evoca les solucions de les properes esglésies de Sant Climent d’Iran i Sant Romà de Casós, que es poden datar cap a la fi del segle XII, moment en el qual caldria situar l’obra de Sant Martí de Llesp; en una època posterior, potser poc després, li fou afegida la portada, construïda íntegrament amb pedra tosca, llevat dels fusts de les columnes, que són fets de marbre. (JAA)
Portada
Capitell de la porta d’entrada, amb decoració de tipus vegetal.
ECSA - L. Carabasa
Detall dels capitells de la porta d’entrada, amb decoració de tipus vegetal.
ECSA - L. Carabasa
La portada de l’església de Llesp és gairebé l’únic element de l’edifici que conserva materials reaprofitats de l’antiga fàbrica romànica. Presenta dos capitells, força malmesos i deteriorats, de pedra calcària d’extracció local, treballats en forma troncopiramidal invertida.
El capitell de la dreta del portal, amb àbac i collarí, es decora amb motius vegetals, concretament amb fulles lanceolades que omplen tot el cistell. Les fulles que coincideixen amb els angles del bloc presenten uns solcs a manera de nervi.
El capitell de l’esquerra, també amb àbac i collarí, presenta també una decoració vegetal: als angles es disposen en fulles lanceolades que abracen tota l’alçada del tambor i al mig s’ornamenta amb dues tiges que a la part superior es cargolen en forma de voluta, separades per una tija vertical.
Crismó encastat sobre l’arc guardapols.
ECSA - L. Carabasa
Els motius decoratius d’aquests capitells de Llesp, senzills i esquemàtics, si bé no troben paral·lels a la resta de la vall de Boí, sí que en troben en altres conjunts romànics de la comarca; així, cal destacar els capitells vegetals de la portada de l’església de Viu de Llevata, els quals, si bé tenen un treball de més qualitat i més elaboració, segueixen els mateixos paràmetres tipològics, a partir dels quals podem datar els capitells tractats dins el segle XII.
Sobre l’arc de la portada hi ha un crismó que segueix la tipologia habitual. (AMo)
Bibliografia
- Boix, 1982, docs. 229, 336 i 366
- Puig-Duran, 1983, vol.VI, pàgs. 387-400