Resultats de la cerca

Vida Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, on obtingué el títol superior de clarinet Més tard es traslladà a Niça, on estudià amb el clarinetista Michel Lethiec Ha estat professor de música en diferents centres -com ara el Conservatori Professional de Música de Badalona- i membre de conjunts com Solar Vortices i el Grup Instrumental Català Si bé anteriorment ja havia escrit algunes obres, el moment decisiu en la seva carrera compositiva arribà el 1982 amb l’obtenció del Premi Frederic Mompou en el Concurs de Joves Compositors de Joventuts Musicals de Barcelona amb l’…

Vida Estudià música i piano al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona amb J Font i Buyé i Lluís Millet, el darrer dels quals li ensenyà harmonia i composició El 1897 ingressà a l’Orfeó Català, del qual aviat fou nomenat mestre auxiliar, després sotsdirector i finalment director, càrrec en què succeí a Lluís Millet i que mantingué fins a la seva mort També fou administrador general i bibliotecari d’aquesta institució i vicepresident de la Germanor d’Orfeons de Catalunya Fundà l’Associació dels Amics de la Música i en dirigí l’orquestra Fou mestre de capella auxiliar de la…

Vida Inicià els estudis musicals al seu poble natal, després els amplià a Vic i, més tard, a Barcelona, amb A Nicolau i J Lamote de Grignon El 1908 s’inicià com a director de cors al capdavant de l’Orfeó Manresà Becat per l’ajuntament d’aquesta ciutat, assistí a uns cursos a Hellerau, prop de Dresden, amb el compositor i pedagog suís E Jaques-Dalcroze En tornar a Catalunya, posà en pràctica les teories dalcrozianes, que propugnaven un mètode d’aprenentatge musical basat en la gimnàstica rítmica A partir del 1920 dirigí l’Escola Municipal de Música de Terrassa, que reorganitzà, i fundà el…

De l’època romàntica sorgí el realisme en novella, però després del 1850 la difusió del positivisme i l’entusiasme, ple de fe, pels estudis científics conduí els novellistes a un nou planteig, més de la temàtica i la finalitat de la narració que no pas de la forma narrativa L’escriptor utilitza els mètodes de les ciències experimentals i accepta la tesi de Taine l’home és sotmès al determinisme universal els sentiments i els caràcters són rigorosament predestinats, i unes lleis, especialment les lleis de l’herència, regeixen el context literari, així com les lleis naturals regeixen la…

Començà els estudis musicals amb el seu pare, i posteriorment estudià orgue amb Primitiu Pardàs i composició amb Gabriel Balart Obtingué la cobejada plaça d’organista de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i també la de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat Dirigí diverses societats corals i el 1899 fundà l’Eco de Catalunya, una entitat coral de Sant Andreu de Palomar integrada bàsicament per treballadors, amb la qual realitzà una important tasca al llarg de la seva vida Sotsdirector de l’Orfeó Català entre el 1891 i el 1938, cal considerar-lo com un dels bons collaboradors de Lluís Millet…

Vida Cursà harmonia, contrapunt i fuga amb M Roger al Conservatori de Música de Manresa Posteriorment, A Sardà l’introduí en el món de la composició, l’estudi de la qual amplià amb C Guinovart i J Soler Embrancat en una contínua recerca estilística, manté contactes freqüents amb altres compositors, com C Halffter, T Marco, JR Encinar, A García Abril, J Guinjoan, F Donatoni i L Nono Músic prolífic, amb un ampli corpus compositiu, ha esdevingut, a més, un dels artistes reconeguts dins del panorama musical català Ha rebut diversos guardons, com el Premi Reina Sofia en la seva VI…

Vida Advocat de professió, el 1836 participà en les guerres carlines en el bàndol liberal Home d’inquietuds culturals, pertangué a la Societat Arqueològica Tarraconense i collaborà en la premsa de l’època amb articles polítics i literaris La seva obra poètica, que s’inscriu en el Romanticisme, és en castellà, català i italià, i és recollida en els textos I miei solazzi 1882 i Ecos de mi lira 1888 Marià Obiols compongué cançons a partir d’alguns dels seus poemes en italià, a més de l’òpera Editta di Belcourt 1873, segons un llibret que Francesc Fors escriví per a ell Fors feu una…

Vida Estudià oboè, piano i composició a l’Escola de Música de Barcelona, on obtingué diferents guardons Posteriorment es traslladà a França per ampliar els estudis d’oboè amb P Pierlot i els de composició amb T Aubin De retorn a Catalunya, treballà la direcció orquestral amb A Ros Marbà Ingressà en l’Orquestra Ciutat de Barcelona i actuà amb aquesta formació durant tretze temporades Director de diversos grups instrumentals, el 1978 es presentà al capdavant del Grup Instrumental Català i de la Coral Càrmina amb Les noces , d’I Stravinsky Del 1985 al 1992 dirigí la Cobla Ciutat de…

Vida Inicià els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i els amplià amb E Granados i ChA de Bériot a París i A De Greef a Brusselles Feu concerts per l’Estat espanyol i Europa, però un accident li afectà una de les mans i segà la seva carrera pianística Fundà 1904 la "Revista Musical Catalana", de la qual també fou redactor en cap, i collaborà en altres publicacions, tant nacionals "La Veu de Catalunya", "El Poble Català", "La Vanguardia" com estrangeres "Le Monde Musical" Els seus escrits són recollits en el llibre La música i els músics crítica-…

Llicenciada en filologia catalana i postgrau de la Universitat de Barcelona en formació del professorat, els anys setanta i vuitanta fou coordinadora dels programes de formació de mestres per a la reforma educativa del Departament d’Ensenyament i coordinadora del reciclatge de català per a mestres no catalanoparlants de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB Posteriorment fou responsable de l’Oficina de Política Lingüística Universitària del Departament d’Universitats Els anys setanta formà part del nucli fundador de Nacionalistes d’Esquerra i posteriorment passà a Reagrupament…