Resultats de la cerca

Llicenciat en medicina el 1924, es donà a conèixer com a novellista amb Voyage au bout de la nuit 1932, escrita en un llenguatge d’argot, colloquial, violentament satíric, destructor i obscè Després de Mort à crédit 1936, de característiques semblants, Céline es lliurà a la redacció d’alguns pamflets antisemites, i el 1940 s’adherí al govern de Vichy Exiliat primerament a Alemanya i després a Dinamarca, reprengué, al seu retorn, una activitat literària que arribà a assolir el respecte fins i tot de la crítica esquerrana, tendent a considerar el filonazisme de Céline com una manifestació més…

Com a conseqüència d’una estada de dos anys a Alger, incorporà a la seva pintura elements temàtics de caràcter exòtic la caça del lleó, el mercat d’esclaus Realitzà grans composicions sobre temes històrics i mítics La Descoberta d’Amèrica, Orfeu

Participà en la Revolució del 1830, i s’exilià a Bèlgica 1836-40 Republicà d’extrema esquerra, sostingué la Primera Internacional i fundà la publicació Le Réveil 1868 participà en la Revolució del 1848, després de la qual s’hagué d’exiliar Durant la Comuna, fou membre de les comissions de relacions exteriors, executiva i de guerra, del Comitè de Salvació Pública i delegat civil a la guerra Fou mort per les tropes de Thiers en una barricada del carrer de Voltaire

Decorador per a Marcel L’Herbier i Jean Renoir 1919-26 i ajudant de René Clair, es vinculà a la darrera avantguarda El seu art revulsiu, moral i eficaç, sabé alternar la dignitat amb la denúncia Entre les seves realitzacions destaquen Douce 1943, Le diable au corps 1946, Occupe-toi d’Amélie 1949, L’auberge rouge 1952, Le rouge et le noir 1954, Marguerite de la nuit 1955, adaptació del Faust, La traversée de Paris 1956, La Chartreuse de Parme 1969 i Lucien Leuwen 1974

Estudià art dramàtic a París i conegué Jean Louis Trintignant, amb qui es casà el 1954 Els anys cinquanta s’inicià en el teatre, on obtingué un èxit discret El 1957 debutà al cinema com a actriu secundària a Les cousins , de Claude Chabrol , amb qui estigué casada del 1964 al 1980, i que la dirigí en 24 pellícules, entre les quals destaquen  Les bonnes femmes 1960, Les biches 1968, film pel qual rebé l’Os de Plata al Festival de Berlín, La femme infidèle 1969, Le boucher 1970, Les noces rouges 1973 i  Violette Nozière 1978 Treballà també a Le signe du lion 1959, d’Éric Rohmer, Le charme…

Traduí els salms Davids Psalter, 1623 i Hexaëmeron 1661, adaptació en alexandrins del poema Semaine 1578 de Du Bartas, amb què introduí les formes barroques al seu país

Unida per dos ponts a l’illa de Falster, forma, amb ella, l' amt de Storstrøm Les costes són constituïdes per penya-segats, bé que el territori és pla Hi ha grans extensions de bosc i conreus de cereals i bleda-rave sucrera S'hi practica la ramaderia bovina, i hi ha construccions navals i indústries alimentàries sucre La capital és Maribo

Situada al S de l’illa, a la costa del Seto-naikai, sobre el delta del riu Ota És un centre de serveis i un actiu port de pesca, que destaca per la recollida d’algues comestibles i la cria d’ostres en el seu golf És un important nucli industrial, amb siderúrgia, drassanes, indústries de fibres artificials, d’automòbils, del vidre, mecàniques i de conserves alimentàries Primera bomba atòmica sobre Hiroshima Japó, durant la Segona Guerra Mundial Cap al final de la Segona Guerra Mundial , el 6 d’agost de 1945, el bombarder nord-americà US B-29 conegut popularment amb el nom d’ Enola Gay , llançà…

La geografia L’illa de Puerto Rico 8897 km 2 té una forma allargada i una extensió màxima de 179 km d’E a W i 58 km de N a S El 71% de la superfície de l’illa és de terres altes, marca el relleu una serralada central que la travessa d’W a E i culmina al Cerro Punta 1333 m A la zona muntanyosa, petites conques deprimides Caguaz, Cayey i Coamo ofereixen bones terres agrícoles Els rius són nombrosos però estacionals Clima tropical, càlid i humit, especialment al N i l’E, que rep la influència dels alisis La població té la ciutadania nord-americana, però sense dret a vot en les eleccions és…

Pertanyé a Guillem de Montgrí, que el deixà, per testament, a l’arquebisbat de Tarragona Ha donat nom a les parròquies de Sant Francesc de ses Salines  i de Sant Jordi de ses Salines Prop de Sant Francesc i la platja des Codolar s’estenen les Salines d’Eivissa, i vora seu, a la costa meridional terme de Sant Josep de sa Talaia, la llarga  platja de ses Salines , de gran atracció turística Tradicionalment d’una gran importància econòmica, les salines d’Eivissa foren explotades des del segle V aC, probablement pels cartaginesos Durant segles foren monopoli de la Corona, que les considerava un…