Resultats de la cerca
Es mostren 10463 resultats
Miquel Narcís
Música
Orguener català.
"Mestre d’òrguens" i ciutadà de Barcelona, el 1495 apareix com a prevere beneficiat de la parròquia de Sant Cugat del Rec Aquest mateix any bastí el nou orgue de l’església de Sant Antoni tub major de cinc pams, dos teclats de 42 tecles i façana de castells El 1497 visurà el gran orgue de la seu de Girona començat per Pau Rossell i acabat per Armenter Brocà El 1503 construí un orgue amb dues façanes, tub major de sis pams, dos teclats i amb quatre maneres de registrar "flautes sanars, flautes mixturades, orga camus sense octaves i tot l’orga plagat" A més d’efectuar…
Joachim Burmeister
Música
Compositor i teòric alemany.
Es formà musicalment a Lüneburg amb Christoph Praetorius i Euricius Dedekind Ingressà a la Universitat de Rostock i tres anys més tard esdevingué cantor de l’església de Sant Nicolau d’aquesta ciutat Publicà alguns tractats teòrics que el feren mereixedor d’un gran reconeixement Una de les seves aportacions més interessants feu referència a la retòrica musical Contràriament a la teoria vigent fins aquell moment que atorgava als modes la major capacitat de representar els afectes, Burmeister creia que els propis dissenys melòdics, organitzats en forma de figures retòriques, podien…
Presó per als presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural
La jutge de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, decreta presó incondicional sense fiança per als presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart El dia 6 d’octubre, Sànchez i Cuixart, d’una banda, i, de l’altra, Josep Lluís Trapero i Teresa Laplana, major i intendent dels mossos, respectivament, havien declarat davant la jutge com a investigats per un delicte de sedició, que sembla que es va cometre durant les concentracions del 20 de setembre davant la seu de la Conselleria d’Economia en protesta pels escorcolls de la Guàrdia Civil Segons la jutge, el risc…
nivell de Fermi
Electrònica i informàtica
Física
Valor de la posició energètica en la qual un estat d’energia té una probabilitat d’un 50% d’ésser ocupat per fermions.
És també el màxim valor energètic possible dels fermions al zero absolut de temperatura En el cas dels electrons d’un sòlid que són fermions, hom diu que el sòlid és un metall si el nivell de Fermi al zero absolut de temperatura és situat en una banda permesa d’energia si és situat a la banda prohibida d’energia, hom diu que el sòlid és un semiconductor El dopatge del semiconductor desplaça el nivell de Fermi cap a la banda de conducció, en el cas d’impureses donadores, és a dir en semiconductors de tipus n , o cap a la banda de valència, en el cas d’impureses acceptadores, és a dir, de…
Ramon Stolz i Viciano
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble de Ramon Stolz i Seguí Estudià a l’Escola Industrial de València 1917-22 i a l’Acadèmia de Bellas Arts de San Fernando de Madrid 1922-25, d’on fou el primer catedràtic de tècniques pictòriques 1943 El 1934 pintà el llenç del nínxol de la Mare de Déu dels Desemparats a València i en 1939-40 restaurà els murals de Goya, Bayeu i González-Velázquez a la basílica del Pilar de Saragossa, i hi féu el gran fresc de la volta del cor major La música al servei de la religió , gènere en el qual sobresortí basílica dels Desemparats de València 1940, església de l’Espíritu…
Giovanni Pierluigi da Palestrina
Portada del Missarum liber primum , obra de Giovanni Pierluigi da Palestrina
© Fototeca.cat
Música
Compositor italià.
El 1537 ingressà a l’escolania de Santa Maria Major, on estudià les obres de l’escola francoflamenca i italiana de la seva època El 1544 fou nomenat organista de la catedral de la seva ciutat natal El papa Juli III, que havia estat cardenal bisbe de Palestrina, el cridà a Roma 1555 i el nomenà mestre de cor dels nens de la basílica de Sant Pere del Vaticà, i més tard cantor de la seva capella privada Posteriorment actuà a Sant Joan del Laterà 1560, Santa Maria Major 1561, al Seminario Romano 1563 i a la cort del cardenal Ippolito d’Este 1567-71, i tornà novament a…
Pere Pasqual
Historiografia catalana
Literatura catalana
Notari i dietarista.
Fill d’una família de notaris originària de Girona, el 1595 es casà amb Isabel Samara, filla d’un sastre de Perpinyà Al llarg de la seva vida, anà millorant la seva posició econòmica i social a la capital del Rosselló, fins assolir la condició de familiar del Sant Ofici Pasqual és autor d’unes memòries personals en català i en un estil àgil i planer que abracen el període 1595-1644, tot i que la major part de les anotacions corresponen als anys 1637-41 Les vingudes de les tropes i les campanyes militars a la ratlla de França i, després, el terrible setge de Perpinyà de 1641-42…
,
segona transició demogràfica
Sociologia
Demografia
Conjunt de canvis demogràfics experimentats des de mitjan segle XX als països desenvolupats.
La causa n’ha estat un procés de desinstitucionalització de les relacions familiars i una secularització de la societat que han provocat una sèrie de canvis de valors, canvis que han tingut com a resultat una major incorporació de la dona al treball i una nova manera d’entendre la família, la maternitat i la paternitat, la relació de parella i els papers de cada sexe Tota aquesta nova casuística ha comportat la davallada i el retardament de la nupcialitat, la major inestabilitat i menor durada de molts matrimonis, l’aparició de les segones noces com a resultat de l’…
Josep Piqué i Cerveró
Música
Compositor i director de bandes.
A catorze anys entrà a formar part, en qualitat de flautí, de la banda del Primer Regiment d’Artilleria, amb seu a Barcelona, on tingué per director J Grassi Posteriorment estudià harmonia i composició amb Ramon Vilanova i cant amb J Devesa i M Testa, a més de fer filosofia a la Universitat de Barcelona, centre on cursà també estètica musical amb FX Llorens i Barba Influït per l’òpera italiana romàntica, compongué l’òpera Ernesto Duca di Scilla , representada al Teatre de la Santa Creu o Principal durant la temporada 1844-45 El 1858 era músic major del Regiment de Barcelona i el…
,
els Turers

Porta lateral i capçalera gòtica de Santa Maria dels Turers, a Banyoles
© Fototeca.cat
Església
Nom tradicional de l’església parroquial (Santa Maria dels Turers) de la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany).
Sembla que la primitiva església fou edificada a l’actual emplaçament pels monjos del veí monestir de Sant Esteve de Banyoles, a la segona meitat del segle X, per servir de parroquial als fidels residents entorn del monestir És documentada des del 1017 L’actual edifici gòtic fou edificat entre el 1270 i el 1333 vers el 1290 dirigia les obres Pere Torroella de Fluvià Entre el 1599 i el 1620 fou ampliada, a la part nord, amb una andana de capelles a manera de nau lateral i amb una nova nau, al S, el 1864 Un incendi destruí el 1910 el retaule major, el cor del monestir, que hi havia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina