Resultats de la cerca
Es mostren 4513 resultats
Alessio Boileau i Bernasconi
Música
Editor musical italià instal·lat a Barcelona.
S’inicià com a aprenent amb Ricordi, de Milà, i posteriorment passà a treballar com a impressor a la casa Marcello Capra de Torí El 1904 ingressà a la firma Vidal, Limona i Boceta de Barcelona, on va romandre fins el 1906, any en què comprà els tallers d’aquesta casa Establert a Barcelona fundà, amb altres socis, Iberia Musical El 1928 l’empresa absorbí petites editorials dedicades a la impressió de música i es creà l’Editorial Boileau Aquesta casa es dedicà a la publicació tant de música de repertori com d’altres músiques, si bé acabà imprimint gairebé de manera exclusiva música per a altres…
Jordi Bosc i de Verí
Música
Orguener mallorquí.
Nasqué al si d’una família d’orgueners A dotze anys fou deixeble del seu oncle Pere Josep Bosc i Font La seva obra cabdal a Mallorca és l’orgue dels dominicans 1762, actualment a Santanyí Fou collaborador de Leonardo Fernández Dávila a Granada, amb qui començà l’orgue del Palau Reial de Madrid, que acabà després de la mort d’aquest, el 1778 El mateix any fou nomenat mestre orguener per Carles III Construí l’orgue de la catedral de Múrcia i el de la de Sevilla, la seva obra més important Se li atribueix un Tratado de construcción de órganos Fou l’inventor d’una guitarra harmònica i també d’…
Alois Klíma
Música
Director d’orquestra txec.
Estudià violí des dels quatre anys, i als set oferí el seu primer concert Posteriorment estudià contrapunt, direcció d’orquestra i composició al Conservatori de Praga Acabà els estudis el 1935, un any després d’haver cofundat l’Orquestra FOK, que dirigí El 1936 fou contractat per a dirigir l’Orquestra Simfònica de Košice Posteriorment treballà al capdavant de les orquestres de Brno 1939-45 i de l’Opera-Studio de Praga 1939-46 El 1945 fou nomenat director permanent de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Praga, de la qual fou director principal en 1952-72 Combinà les seves actuacions amb la…
Pere Fernández i Miret
Cinematografia
Guionista.
Amb el seu pare Enric Fernández i Gual s’exilià primer a França i després a Mèxic, on acabà la carrera d’arquitectura Practicà la pintura i estudià direcció cinematogràfica amb Luis Buñuel Escriví i adaptà l’argument El narrador , que Arturo Ripstein dirigí amb el títol La hora de los niños 1969 Amb el director espanyol també refugiat Luis Alcoriza coescriví el guió de La puerta 1969, que juntament amb el migmetratge La mujer del carnicero 1968, Ismael Rodríguez i Chano Urueta, constitueix un llarg Amb el realitzador José Bolaños adaptà Arde baby, arde o Lucky Johnny Born in America 1970,…
Dayana Etchenique Picardo
Atletisme
Atleta especialitzada en salt de llargada.
Resident a Catalunya des de la infància, s’inicià en l’atletisme a les files del Centre Gimnàstic Barcelonès de la mà de Pere Suñé Després l’entrenà José Carreño Posteriorment formà part del Futbol Club Barcelona i entrenà al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat amb Roberto Cabrejas Guanyà sis Campionats de Catalunya de salt de llargada a l’aire lliure 1991, 1994, 1997-2000 i quatre en pista coberta 1992, 1995, 1999, 2000 L’any 1995 també guanyà el Campionat d’Espanya, i establí el nou rècord català El mateix any aconseguí la cinquena posició a la Universiada de Fukuoka El 1998…
Independentistes dels Països Catalans
Partit polític
Organització independentista i socialista revolucionària fundada al març de 1979 en fusionar-se el PSAN-Provisional i l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional, de la Catalunya Nord.
Mantingué relacions polítiques amb Herri Batasuna i patí freqüents detencions El 1982 inicià un apropament al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans , que acabà el 1985 amb la incorporació d’IPC al Moviment de Defensa de la Terra D’altra banda, el 1984 una escissió donà lloc al Collectiu Independentista La Nova Falç Tingué vincles estrets amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, els Collectius Obrers en Lluita, l’Associació d’Estudiants Independentistes d’Universitat, Dones Independentistes i els Grups de Defensa de la Llengua El 1987 es dissolgué…
Vil·lanovià
Prehistòria
Cultura italiana de l’edat del ferro, localitzada a l’Emília i la Toscana, que rep el nom de la necròpolis de Villanova, situada als ravals de Bolonya, i que es divideix en tres fases: Bennacci I, II i III, nom d’una important necròpolis.
És la cultura de l’edat del ferro més antiga d’Itàlia apareix vers l’any 900 aC, portada per elements indoeuropeus del centre d’Europa, i acaba cap a l’any 700 aC, amb l’arribada d’immigrants orientals, que a la Toscana són coneguts amb el nom d’etruscs A l’Emília, aquesta cultura es mantingué més temps, però fou també etrusquitzada Es caracteritza bàsicament per les seves necròpolis d’incineració, formades per urnes bicòniques amb una sola nansa, cobertes amb tapadores còniques, també amb una nansa, que contenen les cendres del difunt i que, en general, són de ceràmica, bé que…
Van Steenwinckel
Arquitectura
Família d’arquitectes del final del s XVI i de la primera meitat del s XVII d’origen holandès i establerta a Dinamarca.
Laurens van Steenwinckel — abandonà Anvers el 1567 i anà a Alemanya, on construí l’ajuntament d’Emden 1574-77 Després anà a Dinamarca i treballà al castell de Kronborg Hans van Steenwinckel el Vell 1545 — 1601, fill de l’anterior, féu els plans del castell de Frederiksborg Laurens van Steenwinckel el Jove 1585 — 1619, fill de l’anterior, començà el castell de Frederiksborg i la borsa de Copenhaguen Hans van Steenwinckel el Jove 1587 — Copenhaguen 1639, segon fill de Hans el Vell, és el més important de tots Acabà el castell de Frederiksborg i la borsa de Copenhaguen, construí l’…
Partit Nacionalista del País Valencià
Política
Partit polític de centreesquerra fundat a la fi del 1978.
Al començament s’hi afiliaren membres de la Unió Democràtica del País Valencià de l’antic PSPV separats en fusionar-se aquest partit amb el PSOE, així com independents Tingué relacions amb la Internacional Liberal Els seus caps més rellevants foren Jesús Puig i Noguera passat després al PSOE, Francesc Agües, Andreu Banyuls i, sobretot, Francesc de Paula Burguera i Escrivà , secretari general fins el 1982 No aconseguí escons en les eleccions generals del 1979 i el 1982 En les municipals del 1979 aconseguí alguns regidors i batlles en poblacions de relativa importància El 1983 pactà amb…
Joan Francesc Simon i Delitala
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Teòleg i bibliòfil.
Germà de Mateu Lluís Simon i Delitala Estudià a Sàsser i Càller i es doctorà en teologia 1784 Fou abat secular de Sant Miquel de Salvenero i de Santa Maria de Cea 1787, protonotari apostòlic 1790, consultor canonista del rei Víctor Amadeu III 1793 i director del Collegi dels Nobles, de Càller 1794 Treballà per la reforma política de Sardenya i el 1796, obligat a exiliar-se de Càller, residí a l’Alguer i a Florència Més tard fou acollit pel bisbe d’Esglésies Fou acusat, i exculpat, de jacobinisme 1797 Retirat a l’Alguer, deixà escrits més de dos-cents sonets en llengua italiana i no acabà una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina