Resultats de la cerca

Debutà a França el 1956 amb la companyia Ballet des Étoiles Entre el 1959 i el 1974 actuà amb les companyies de més prestigi del món El 1974 s’installà a Barcelona, on fundà la Companyia de Dansa de Barcelona i impulsà iniciatives com les Temporades Populars de Ballet, la revista Dansa-79 o el Festival de Peralada

El seu nom autèntic era Margarita Carmen Cansino Adquirí popularitat amb la seva creació en Gilda 1946 i esdevingué el sex-symbol femení de postguerra Amb The Lady from Shanghai 1948, del seu segon marit, Orson Welles, s’inicià la seva decadència Actuà també en els films Affair in Trinidad 1952, Salomé 1953, Separate Tables 1958, etc

El 1943 es presentà al Liceu de Barcelona amb Madama Butterfly , de Puccini, i Rigoletto , de Verdi Actuà als Països Catalans i a l’Amèrica Llatina Posteriorment interpretà sarsueles, i aconseguí els premis nacionals de teatre 1952 i 1954 A partir del 1954 realitzà 5 gires pel continent americà i fundà l’Agrupació Lírica Joan Gual

Juntament amb altres membres de la seva família, formà una quadrilla que actuà al Vallès pels volts del 1625 En haver-se d’exiliar 1626 Joan de Serrallonga —amb el qual havia cooperat sovint—, la colla dels Margarit esdevingué la més important Fou mort en una batuda organitzada pel lloctinent de Catalunya Miguel de los Santos de San Pedro

Actuà a les corts de Màntua, Dresden i Berlín El 1729 s’establí a Amsterdam, la vida musical de la qual animà Compongué, entre altres obres, dotze concerti grossi 1721, dotze sonates per a flauta travessera i baix 1732, una sèrie de 12 sonates per a violí sol 1737 i 6 concerts per a quatre instruments 1762

Actuà a Roma i el 1556 passà a la cort ducal de Baviera És autor d’obres profanes cançons, madrigals, villanelle i religioses misses, oficis, himnes, salms i lletanies Hom el comparà amb Palestrina Són cèlebres els Psalmi Davidis poenitentiales Deixà més de set-cents motets, forma musical de la qual és considerat el millor compositor

Format a l’escola imperial de Moscou, ingressà en els Ballets Russes de Diaghilev 1913, on creà diferents coreografies Més tard treballà a La Scala, de Milà, amb Ida Rubinstein, i el 1917 actuà a Barcelona Fou coreògraf dels Ballets de Montecarlo 1932-37 El 1949 s’installà als EUA, on fundà la seva pròpia companyia, la Highlights Ballet

Actuà, entre d’altres, a La vocce di la luna 1989, de FFellini Ha dirigit Tu mi turbi 1983, Non ci resta che piangere 1984, Il piccolo diavolo 1988, Johnny Stecchino 1991, Il mostro 1994, La vita è bella 1998, premiada a Canes i amb dos Oscar, Pinnocchio 2002 i La tigre e la neve 2005

El 1933 anà a Europa per continuar la seva formació i el 1935 actuà amb èxit per gairebé tots els països d’aquest continent El mateix any tornà als EUA El seu repertori comprengué tant negro-spirituals com obres dels romàntics alemanys Fou la primera cantant de color admesa al Metropolitan Opera House de Nova York 1955

Fill de Douglas Fairbanks Després de pellícules com The Prisoner of Zenda 1937, Sinbad the Sailor 1947, de R Wallace, i State Secret 1950, de S Gilliat, actuà en films de menys èxit i es dedicà a la televisió Douglas Fairbanks Presents , 1952-57 L’últim film en què aparegué fou Ghost Story 1981, de J Irvin