Resultats de la cerca
Es mostren 1931 resultats
closell
Construcció i obres públiques
Desguàs d’un camí o d’una carretera que es compon d’arqueta de recollida, de conducte i de boca de sortida.
roseta
Roseta de llaüt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element decoratiu circular situat a la boca o obertura acústica de la taula harmònica d’alguns cordòfons, principalment en llaüts i clavicèmbals.
La roseta tanca parcialment aquesta obertura, per la qual cosa també exerceix una funció acústica En els llaüts més antics es tracta solament d’una gelosia vogida directament sobre la taula harmònica, que posteriorment se substituí per una peça independent, encolada des de dins Es construeix de paper, pergamí o fullola de fusta i sol estar tallada o vogida amb formes geomètriques, amb dibuixos simètrics que poden recordar la disposició dels pètals d’una flor En molts instruments medievals i renaixentistes mostra motius d’estètica àrab En alguns instruments posteriors al segle XVI apareix…
portacarrabina
Militar
Bossa de cuir sostinguda per dues corretges que baixen de la sella, a la qual hom fica la boca de la carrabina.
vomitiu
Farmàcia
Dit del medicament que produeix fortes contraccions gàstriques, les quals provoquen l’expulsió del contingut de l’estómac (vòmit) per la boca.
El vomitiu més conegut en medicina és l’apomorfina L’aigua o el cafè salats i calents són vomitius casolans
alcohol desnaturalitzat
Química
Alcohol etílic al qual ha estat afegit, per raons fiscals, un desnaturalitzant que el fa organolèpticament inadequat a l’ús de boca.
Els alcohols desnaturalitzats són destinats als usos industrials en els quals no és indispensable d’utilitzar alcohol pur usos com a dissolvent, com a primera matèria de síntesi, com a combustible, etc i poden ésser de diversos tipus segons la legislació de cada país En molts llocs el desnaturalitzant és escollit especialment en cada cas, a fi que la seva presència no pertorbi l’aplicació industrial considerada
valona
Platet o disc metàl·lic que envolta la boca d’un canelobre i serveix per a recollir la cera que regalima del ciri.
fes
Agronomia
Aixada que té el ferro amb punta o boca estreta per una altra banda i amb escarpell o tallant per l’altra.
boquejat | boquejada
Heràldica
Dit del peix, o més sovint del dofí, amb la boca oberta, sense llengua, barba ni aletes, i amb els ulls aclucats.
careta
Tros de vellut, setí, etc, amb què hom es tapa la cara, amb forats corresponents als ulls i a la boca; carota.
Insuficiència respiratòria i aturada respiratòria
Patologia humana
Definició És anomenada insuficiència respiratòria IR la situació en què el sistema respiratori no és capaç d’efectuar un adequat intercanvi de gasos als pulmons entre l’aire respirat i la sang, de manera que les concentracions sanguínies d’oxigen i diòxid de carboni són inadequades per al funcionament dels diversos teixits i sistemes de l’organisme Per bé que hi pot haver una certa variabilitat individual, s’accepta convencionalment que hi ha un estat d’insuficiència respiratòria quan es produeix una hipoxèmia, és a dir, quan la pressió parcial arterial d’oxigen Pa O2 és inferior a 60 mmHg,…