Resultats de la cerca

Políticament radical, en les seves primeres novelles denuncià el nou militarisme alemany, com a Der Kaiser ging, die Generale blieben ‘L’emperador se n'ha anat, els generals s’han quedat’, 1932, la qual cosa l’obligà a exiliar-se des del 1933 al 1945, any que s’installà a la RF d’Alemanya Aquí obtingué una gran popularitat amb la seva trilogia sobre la guerra sovieticoalemanya Stalingrad 1946, Moskau 1952 i Berlin 1954

Documentat a Breslau el 1462 i a Cracòvia el 1470 El seu principal centre de treball fou Nuremberg, on la seva escola tingué continuïtat Fortament influït pels pintors flamencs, especialment per Roger van der Weyden, en la tècnica de l’oli i l’angulositat dels plecs Obres Retrat de Georg von Lövenstein Germanisches National Museum, Nuremberg, escenes de la infantesa de Jesús del Retaule major de l’església de Santa Elisabet de Breslau

Catedràtic de romanística de la Universitat de Bonn, s’interessà sobretot per temes de lexicografia i etimologia de tot l’àmbit romànic Die Onomasiologie der Dummheit 1972, Primäre und sekundäre Onomatopöien 1975, Lateinisch-romanische Etymologien 1981, amb una més gran insistència sobre temes hispànics Iberromanische Etymologien 1968, O problema de acusativo preposicional no catalão 1947 Tingué una important activitat com a crític de la mateixa disciplina Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres

Anà a París, on rebé la influència de l’impressionisme 1907, del fauvisme, del cubisme i, especialment, de RDelaunay 1912 Del 1909 al 1912 conegué VKandinskij i FMarc i participà en el grup Der blaue Reiter Treballà amb PKlee a Tunis 1914 i morí al front aquell mateix any La seva obra, figurativa en conjunt, revela una temàtica contemporània expressada mitjançant una estilització de les formes i una harmonia contrastada de tons

Començà dins el neoplasticisme, però a partir del 1920 esdevingué un purista Cap al 1928 conreà el tema de les taques orgàniques i motius del món dels esports Els nazis li prohibiren l’ensenyament i àdhuc de fer exposicions A conseqüència d’això es consgrà a l’arqueologia prehistòrica, que influí en la seva pintura emparentada amb l’art rupestre Escriví Das Unbkannte in der Kunst ‘L’inconegut en l’art’, 1947

Deixeble de Johann Friedrich Herbart, fundà un seminari de pedagogia a Leipzig 1861 Insistí en el concepte de “concentració”, segons el qual tot l’ensenyament és matèria de reflexió, i en el de “graus formals”, per mitjà dels quals hom pot fer un esquema de cada lliçó Les seves obres principals són Einleitung in die allgemeine Pädagogik ‘Introducció a la pedagogia general’, 1856 i Die Regierung der Kinder ‘La guia dels infants’, 1858

Perseguit pels nazis, no pogué publicar res fins després de la Segona Guerra Mundial El seu estil narratiu, amb domini de les tècniques surrealistes, duu dels fets a l’irreal, com en Interview mit dem Tode ‘Interviu amb la mort’, 1948, sèrie d’onze narracions crispants transcorregudes a Hamburg el 1943 En Spirale ‘Espirals’, 1956 domina l’horror davant el passat propi També escriví Der jüngere Bruder ‘El germà més jove’, 1958

Considerat el precursor de l’escola històrica Destacà la configuració de la nació i la coherència amb la seva història com a base de l’organització de l’economia, des d’un punt de vista conservador Contrari a l’escola clàssica, negà l’existència de lleis econòmiques generals Obres principals Die Elemente der Staatskunst ‘Els elements de la política’, 1809 i Versuch einer neuen Theorie des Geldes ‘Assaig sobre una nova teoria del diner’, 1816

Estudià a Copenhaguen Féu aviat un viatge a Lapònia, i a partir del 1902 començà l’exploració de les regions àrtiques Grenlàndia, l’Àrtic americà i regions properes de l’estret de Bering El fet de conèixer la llengua dels esquimals li facilità el contacte amb la gent d’aquells paratges inhòspits Escriví In der Heimat des Polarmenschen ‘En la pàtria de l’home del pol’, 1922 i Across Arctic America 1927

Tercer fill de Jan Jiří Benda, formà part de la capella reial, a Berlín, i passà després al servei del duc de Gotha Es dedicà a la música escènica, i adoptà les idees de Jean-Jacques Rousseau en els singspiele , que entusiasmaren Mozart, els més coneguts dels quals són Ariadne auf Naxos 1775, Medea 1775, Der Dorfjahrmarkt 1775 i Pygmalion 1779 També té obres de cambra, simfonies i peces per a instruments de tecla