Resultats de la cerca
Es mostren 5249 resultats
remolí
Meteorologia
Moviment giratori i ràpid de l’aire, de petita extensió.
És una conseqüència del diferent grau d’escalfament de la superfície terrestre Aquests remolins contribueixen a la mescla de l’aire a les capes baixes de la troposfera turbulència
esgranament
Agronomia
Operació d’esgranar.
Per a efectuar l’esgranament i poder conservar el gra, cal un cert grau d’humitat Quan la humitat és de més del 14% hom fa un assecatge complementari
sistema d’equacions
Matemàtiques
Conjunt d’equacions que han d’ésser satisfetes per un mateix conjunt de valors de les variables.
Si les equacions del sistema són totes de primer grau sistemes lineals la discussió i la resolució són obtingudes pel teorema de Rouché-Frobenius i la regla de Cramer
atetosi
Patologia humana
Successió de moviments involuntaris, lents, d’aspecte reptant, que afecten sobretot les parts distals de les extremitats.
Combinen flexió, extensió, abducció i adducció en grau variable Quan afecta mig cos s’anomena hemiatetosi És una síndrome causada principalment per lesions cerebrals que afecten el sistema extrapiramidal
distorsió harmònica total
Paràmetre emprat en l’especificació de susbsistemes electrònics de comunicacions i en equips d’àudio que mesura la potència dels harmònics de la sèrie de Fourier d’un senyal de sortida d’algun dispositiu no lineal, amb relació a la potència del terme fonamental de la mateixa sèrie.
Si la sortida a un sistema és una senoide perfecta quan l’entrada també ho és, la TDH seria zero Qualsevol altre valor és un indicador del grau de distorsió
sebastocràtor
Història
Títol de l’Imperi Bizantí, creat el 1081 per Aleix I Comnè a favor del seu germà Isaac.
En la jerarquia bizantina, el sebastocràtor ocupà el primer grau —fou, per tant, superior al rang de cèsar—, fins que, el 1163, Manuel I creà el nou títol de dèspota
la Muga

Desembocadura de la Muga, a Empuriabrava
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc que desguassa a la Mediterrània.
Neix sota el pla de la Muga 1 186 m d’altitud, a migjorn del Montnegre 1 425 m, al límit entre el Vallespir i l’Alt Empordà, i des dels hostals de la Muga a banda i banda de riu constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus roc de Frausa, serra de l’Albera, travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, bastant tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l’ampla plana de l’Alt Empordà Prop de Boadella, en un engorjat epigènic, ha estat embassat pantà de Boadella Prop de Peralada rep el Llobregat…
primeres matèries
Economia
Tecnologia
Recursos que hom extreu directament de la natura per tal d’utilitzar-los en un posterior procés de producció.
En sentit estricte, hom considera primeres matèries els recursos agrícoles i els d’origen mineral, bé que pot estendre's a tots aquells productes resultants d’una elaboració prèvia que són emprats amb caràcter de generalitat com a mitjans de producció Així, hom parla de primeres matèries per a referir-se als elements, productes o substàncies que hom sotmet a un procés de fabricació o de transformació per tal d’obtenir-ne un producte acabat Les primeres matèries sempre fan referència a un procés concret, de manera que els productes acabats d’un procés poden ésser les primeres matèries d’un…
carboximetilcel·lulosa
Química
Cel·lulosa sintètica presentada comercialment en la seva forma de sal sòdica i coneguda habitualment per CMC, que conté de 0,4 a 1,5 grups (-CH2COONa) per unitat de glucosa de la cel·lulosa.
L’addició d’aquests grups és produïda per la reacció d’eterificació entre l’alcalicellulosa i el cloroacetat de sodi, segons l’equació R c ONa + ClCH 2 COONa →R c OCH 2 COONa + NaCl R c essent el radical cellulòsic El seu pes molecular oscilla entre 21 000 i 500 000 segons quin sigui el seu grau de polimerització Es presenta en forma de pólvores higroscòpiques, incolores, inodores i no tòxiques, fàcilment dispersables tant en aigua calenta com en freda, i que formen dispersions colloidals amb distint grau de viscositat segons quin sigui el nombre de radicals hidroxil…
nota cambiata
Música
Nota estranya en situació mètrica dèbil que és abandonada per un salt de 3a descendent després del qual esdevé un moviment conjunt ascendent (ex.1).
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises L’expressió també es pot aplicar a altres girs melòdics que comparteixen amb la definició inicial l’abandonament per salt de 3a d’una nota estranya ex 2 En tots els casos, la nota cambiata té un caràcter irregular, ja que es tracta d’una dissonància que no resol per grau conjunt i per tant la seva resolució queda diferida a un moment posterior que té lloc just després del salt Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta figura fou característica de la polifonia del Renaixement, i el seu ús en GP da Palestrina ex 3 ha estat estudiat per K…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina